PESSEBRES, 2019 – RODA EL MÓN I TORNA AL BORN
Com és costum, al mes gener aportem en aquest espai la corresponent ressenya dels millors pessebres que s’han pogut veure al rodal sabadellenc.
CINÉMA SCALA. Sense abandonar la vena cinematogràfica que d’uns anys ençà caracteritza els seus autors, aquests la focalitzen ara al mític Cinéma La Scala, projectat per Le Corbusier, a principis del segle passat, i edificat a la seva ciutat
nadiua. No resulta fàcil traslladar l’urbanisme suís de La Chaux-de-Fonds a l’entorn pallarès, afegir-hi, al fons, el més famós turó cinematogràfic de Los Angeles i rematar-ho amb la projecció del film El marquès d’Esdebrala, que els visitants poden visionar a través de la marquesina del cinema. Val a dir que tota aquesta mélange no resulta fàcil de pair; d’aquí l’esclat que es podria ben bé escoltar si mai algun profà gosés qualificar-lo com a ‘Pessebre fora de context’.
El pessebre que creen i instal·len els veïns de Sant Feliu del Racó a la seva llar no decep mai. Tampoc en aquesta edició.
GEOMETRIA URBANA. Del Pallars simbòlic els visitants són transportats al més semblant que
es pot trobar al Vallès del veritable Pallars, indret on els sorprendrà una combinació geomètrica difícil de valorar, més encara tenint en compte l’ascendència rural dels seus autors. Aquests, amb orgull mal dissimulat, afirmen sense cap mena de dubte que plana la influència absoluta d’aquesta obra per damunt la que Paula Bosch va instal·lar a la plaça de sant Jaume, BCN, a benefici i glòria d’una alcaldessa més que discutida, els afanys de la qual difícilment seran ennoblits per la Història.
La parella de neorurals que firma l’autoria persisteix en la línia ecològica de materials i motius a què ens tenen acostumats i, potser per això, la introducció, a base de cubs de fusta, de la geometria urbana –oposada a les arrels pregones dels seu actual estadi– fa que tot plegat generi vacil·lacions a ulls inexperts. Caldrà ser condescendents si mai algú s’hi refereix, al pessebre d’enguany a Can Feu, com una obra que ‘Precisa l’habilitat d’un iogui per ser visionada en la seva plenitud’.
OMBRES XINESES. Per contemplar el tercer pessebre cal endinsar-se al bell mig de la ciutat. Al primer pis de l’edifici assenyalat ens espera la darrera obra que es presenta a concurs. Un espectacle inspirat en el teatre d’ombres xineses.
Com d’habitud, al prosceni succeeixen les accions principals de la trama, tanmateix els laterals de la sala acomboien de manera també efectista l’impacte visual, que, precís i emmudit, resulta encara més punyent.
‘Sense cap mena de dubte –pensa el visitant– aquest és un pessebre que provocaria l’orgasme d’activistes com Greta Thunberg‘, motiu pel qual fa una crida a llurs simpatitzants, de la jove sueca, perquè no es perdin l’ocasió d’aquest gaudi abans La Candelera el converteixi en una nova deixalla.
ANNEX. Atès que el tema d’aquest tercer pessebre podria immiscir-se en algun dels àmbits d’estricte prohibició per als concursants, com ara són la tria de motius preferents de determinats membres del jurat, el veredicte de l’edició d’enguany queda en suspens fins a la resolució definitiva del conflicte; en el supòsit que l’obra sigui desqualificada, nogensmenys els seus autors podran quedar alliberats dels escarments que el col·lectiu en forma i manera acordi.
M A N I F E S T A D D I C I O N A L
Mitjançant l’espai que ofereix aquesta crítica el Jurat vol fer evident que es congratula que, del visionat de les obres d’enguany, se’n dedueixi el retorn dels concursants a una ortodòxia que mai no havia de ser abandonada, menys encara si, com era el cas, les últimes creacions incitaven o se sotmetien a les tesis del lliure albir.
Podrem o no podrem obviar la presència de determinats saures, però la realitat certifica que Josep, Maria, el Nen Jesús, els Reis d’Orient i el Caganer han retornat amb més o menys fortuna a les posicions primiceres en cadascuns dels pessebres. Felicitem-nos-en.
edicions anteriors, 2009, 2010, 2011*, 2012, 2013, 2014*, 2015, 2016, 2017 i 2018
*anys exempts de crítica escrita, s’hi fa constar imatge compactada.
Què voleu que us digui? Tot plegat em sembla una astracanada de quatre dròpols. A pencar a la mina us fotria jo!
Des de Can Feu, eternament agraïts, després dels comentaris expressats durant la visita, per altra banda, voldríem congratular-nos amb els participants del centre, que amb tant de carinyo varen defensar el nostre pessebre. I certifico que no en tenien ni idea dels gustos d’algun membre determinat del jurat, espero que aquesta revelació, ajudi a resoldre tan determinant veredicte.
Sempre vostres.
Les mostres d’amor fraternal resulten tan acceptables com innecessàries! Ara bé, de cap manera influirà aquesta treta per beneficiar al germà gran. El Jurat és insubornable i, a banda les qüestions de parentiu, de cap de les maneres poden perjudicar la resta de concursants.
Vox vamos capar a tod@s el día que se os ocurra de meteros con la Semana Santa. ¡Avisaos estáis!
Què, sadollats d’ateisme, colla de brètols?