Skip to content
gener 18, 2016 / scapix

PESSEBRES/2015

Abans no donem per finit el cicle nadalenc –la Candelera, segon dia de febrer, després d’haver-lo iniciat la primera setmana de desembre, concretament el dia de sant Nicolau– alguns tenim la devoció i obligació de valorar la qualitat dels pessebres que des de fa una bona colla d’anys presenten en societat alguns dels principals artistes vallesans del ram. Heus aquí un petit resum de les peces que se’ns han mostrat en aquesta última edició.

 

a) INTERESTEL·LAR.– Com en els millors àpats de celebració, els amfitrions ens inicien la
visita mostrant-nos una prèvia de menor factura però de bon gust i poètica notable, siguin ambdós aspectes considerats com a entrants o per anar fent boca del que ha d’arribar a continuació.

Joan Carles-Mar

Tot seguit, ja en l’estança superior, ens endinsem com qui no vol en l’espai còsmic, on un astronauta de manufactura pròpia i origen imprecís assenyala la màgia del pessebre terraqüi. La filmació projectada al casc de l’astronauta a mode de reflex terrícola rebla la tècnica dels autors. Excel·lent també, com sempre, la banda sonora amb què s’acompanya l’obra.

Abans no abandona el llogarret vallesà, el Jurat és sorprès amb un passi privat i en gran format de la producció Four seasons from Mars, remake d’una altra producció de la casa, en aquesta ocasió, però, rodada a la platja de Sarakiniko, com sempre sota la influència de Pina Bausch.

 

b) POSIDÓ.– En contemplar aquesta segona obra el Jurat desvela la intenció que amagava la projecció esmentada amb anterioritat. Si abans les sorres, les roques i l’orografia de Milos servien de marc a una acurada interpretació dels cicles estacionals, ara, en un pla subjectiu des de la mar Egea, contemplem la majestuositat d’un Posidó que no tan sols domina el mar sinó que disposa a voluntat les servituds animals, humanes i fantasmagòriques que la diversitat de peces de manufactura pròpia se li rendeixen al seus peus. El volum i formes de les figures de creació específica evoquen amb tota probabilitat fílies i fòbies de l’autoria dual.

Una solitària barca de vela llatina roman en un indret sòrdid com a únic recordatori del pas de l’Home.

Enric-Montse.jpg

 

c) HELLENIC BEACH.– Aquesta obra se’ns presenta frontalment avançada a un retaule que fusiona l’art religiós bizantí amb el català, on un sant Magí i una marededéu de Montserrat comparteixen espai amb altres escenes de verdadera evocació ortodoxa. Com en les obres precedents, incorpora escultures de manufactura pròpia, si bé en aquesta ocasió les peces es mostren fidels a la realitat que les impulsà a fer-s’hi presents. Val a dir que l’obra en qüestió no escatima en bibliografia de nivell superior per a ser admirada i , si convé, consultada.

Jordi -Eulàlia

Abans de cloure la sessió, els amfitrions i llur hereu comú, amb una velada intenció de subornar el Jurat, oferiren sengles interpretacions de marcat caràcter teatral com a homenatge al desaparegut Daniel Rabinovich.

 

d) MALETA VIATGERA.– Si bé és la peça de menor format, a diferència de les anteriors obres, representa un autèntic i molt pràctic element geograficocultural per a aquelles persones que tinguin previst un desplaçament al sud-est europeu. Com en anteriors edicions, obra no exempta de referències intel·lectuals, les quals s’acorden perfectament amb el desenvolupament formatiu del seu protagonista. Definitivament l’autor ha abandonat la categoria de formació i passa a competir sense embuts amb la resta de participants, els quals poden ja considerar-lo un rival més a partir d’ara mateix.

Max
El Jurat ignora si l’existència més o menys amagada d’un fil conductor comú en la majoria d’obres presentades tindrà continuïtat o és només el reflex d’un estiu grupal intens.

Malgrat alguns esforços, les obres del nou concurs continuaran de ben segur sense l’aprovació del bisbat de torn. Però aquesta és una consideració que cal apuntar al dèbit de l’eclesiàstica imperant.

La ronda de visionats va cloure amb el tradicional sopar de germanor, el qual no podia encetar-se de millor manera sinó amb un excel·lent tzatziki d’elaboració casolana.

* Edicions anteriors: 2009, 2010, 2011 (sense ressenya, només imatge compactada), 2012, 2013, 2014 (sense ressenya, només imatge compactada).

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: