PESSEBRES–2012, AMARCORDS, REALITATS I ANHELS

Passades les festes nadalenques i abans que la Candelera no ens canviï el cicle de l’any al calendari, la tradició imposa que el pessebrisme d’avanguarda es lliuri obertament i sense pressions al criteri del jurat popular.

LA MAMELLA D’AMARCORD AMB SUPORT DE L’HORTA VALENCIANA

Un càntir i un suport de gas, és a dir, objectes relacionats directament amb dos dels elements bàsics de la matèria –aigua i foc– guaiten des del terra la paella que podria ser cuinada en una qualsevol barraca valenciana i que, en aquest cas, corona, com si d’una falla es tractés, una esplèndida rèplica de Maria Antonietta Beluzzi en el seu paper d’estanquera preferida dels adolescents d’Amarcord. Precisió tècnica fonamentada en l’hiperrealisme de Ron Mueck.

L’ARRELAMENT A LA TERRA

Molt abans que el ràfting s’imposés com a esport d’aventura, als verals del
Pallars el personal se les havia amb els rais. La construcció d’embassaments, l’automòbil i la millora de les carreteres van acabar amb aquesta activitat, ara des-apareguda més enllà del record i la festa.

Des de Coll de Nargó a Comiols i de la Pobla de Segur a Tremp, els autors han mantigut la constant del territori com a eix central de la seva temàtica alhora que, en la realització tangible de l’obra, han consolidat la idea primigènia de la tradició i han romàs conseqüents amb la utilització dels materials. Suport musical molt adient i ben executat.

LA  SAGRADA FAMÍLIA DÓNA SUPORT A  LA CAUSA CATALANA

Sembla talment com si l’úter embarassat que presentà la parella d’autors en el certament darrer hagi volgut concentrar, a l’hora del part, els esdeveniments més significatius que com a col·lectiu i com a poble hem patit i gaudit els últims mesos. Les angúnies han donat pas a la més gran de les esperances i aquell prenyament uterí, al cap d’un any, ha fruitat  una família sencera.

En un racó, a prop de les eines de fusteria pròpies del Josep de la casa, no hi falta el contenidor de rebuig curull de porqueria borbònica.

Enfront possibles represàlies de la senyora Llanos de Luna caldria preguntar als autors si acceptarien una lectura sibil·lina d’acord amb la campanya «Si no ets envàs al groc no vas».

‘ARA DIGUEU: «ENS MANTINDREM FIDELS PER SEMPRE MÉS…»’

Ens complau constatar la fidelitat als criteris personals i vitals dels concursants respecte les obres que presenten al certamen. En moments difícils com els que ens toca viure no deixa de ser un valor i un mèrit romandre en l’ortodòxia personal que hom ha anat forjant de forma voluntària en el decurs de la vida. Potser és per això que, avançant-se a l’Any Espriu, encara que sigui de manera espontània i no deliberada, el pessebrisme del darrer Nadal s’ha anticipat a l’homenatge  al poeta.