Skip to content
gener 16, 2017 / scapix

PESSEBRES-2016

Aniversari amb capvuitada. L’univers estrellat acompanya les tradicionals figures del pessebre, la troballa de les quals deu haver portat una considerable feina, després d’anys de romandre closes en el bagul de la memòria familiar.

Ignorem si la versió pessebrista tanca el cicle de celebracions sexagenàries d’un dels seus Pessebres Jodri i Eulàliaautors, en qualsevol cas és una demostració de vitalitat en el moment de canvi de decenni. A remarcar la participació d’amics i coneguts i saludats que, talment com meteorits, vaguen per l’espai, acomboiant l’obra en companyia d’antigues monedes de ral. El valor absolut que comporta l’acumulació d’anys i experiències esdevé quelcom impagable i se’ns  escenifica sense grandiloqüències però també sense dubtes.

Atès l’ascendent teatral dels seus autors, el protagonisme d’un immaculat i acromàtic blanc podria erròniament remetre l’autoria de la peça en favor de la francesa Yasmina Reza. No és el cas. I tanmateix el pessebre en qüestió conté mèrits sobrats per acaparar el mateix nombre de guardons que la peça més premiada de la dramaturga francesa.

Pessebres Jodri i Eulàlia

Venezia senza noi. La decadència veneciana difícilment enganya ningú. Presentat en un espai reduït, aquest relat conceptual colpeix el visitant que l’esguarda. Aquí no se salva déu. Els palaus que simbolitzaven la grandesa d’un imperi conviuen ara amb el peixos mentre les fites de la navegació romanen per marcar el rumb a navegants supervivents. Més enllà de Venècia la metàfora o l’extrapolació de l’hecatombe fa pànic.

pessebres, Max

El pessebre per un forat… amb repicó. Els autors presenten una sòbria caixa òptica, la qual i per la seva qualitat externa, podria perfectament passar per elaboració d’ebenista.

A través d’una lent que atorga un marcat efecte de realisme i profunditat, l’interior de laPessebres, Joan Carles-Mar caixa regala a l’espectador un reguitzell d’imatges en perspectiva que inclouen figures també tradicionals. L’horitzó és culminat amb la daliniana  Noia a la finestra, evocació als inicis del pessebrisme d’alta qualitat artística i artesana que professen els autors.

La segona part de la visita resulta un sorprenent audiovisual produït per Giovanni films. S’anuncia com un remake de Cinema Paradiso però en realitat es tracta de La nit dels pessebres vivents, film amb un ampli elenc d’actors i actrius amb guió i protagonisme coral. No cal dir que el muntatge i l’acompanyament musical destaquen i són també del màxim nivell.

Pessebres, Joan Carles-Mar

Fidelitats i avantguardes. Els autors romanen perfectament fidels al tros. L’estima a la terra, emmarcada en el ruralisme d’arrel modernista, capaç d’incorporar i exportar avantguardes, es manté present en la seva última composició. En aquest sentit impacta el grup lector que dirigeix o guia un magister amb clara vocació pedagògica, el qual s’imposa en un entorn poc propici per a conreus intel·lectuals d’alta volada.

En aquesta ocasió l’obra aposta per la sostenibilitat, recupera i reutilitza material de desguàs per transformar-lo en tradicionals muralles que emmarquen una primitiva ciutadella. No podia faltar una considerable i diversa aportació de bestiar així com la magnífica exposició de figures emblemàtiques.

eeenric-tri

Catalunya serà cristiana o no serà, (Torras i Bages). Val a dir que, com en altres ocasions, la qualitat i nivell de les obres exposades sorprèn positivament el jurat i el públic en general. En aquesta ocasió el sobresalt, però, resulta majúscul en comprovar que la majoria de les obres recuperen les tradicionals figuretes –àngels, jesusets, maries i santjoseps, camells, els mags, i caganers– que solen protagonitzar els pessebres. I més sorpresa encara es mostraria una avui inexistent Conferència Episcopal Catalana, per aquest retorn a la cleda de l’ortodòxia pessebrista.

Fins i tot, en una lectura simple, qualsevol visitant experimentat en aquest certamen podria interpretar el sobtat retorn d’àngels i pastors com un símptoma de poca salut dels concursants. La tradicional malfiança catalana esvaeix aquets supòsit, ja que amb total certesa podem atribuir aquest fet als temors que genera en l’ànim col·lectiu l’efecte Trump i d’altres il·luminats que com ell esperen torn per podrir les nostres vides i a l’ensems el planeta que habitem.

___________

Edicions anteriors: 200920102011*, 201220132014* i 2015

* Sense ressenya, només imatge compactada.

Anuncis

4 comentaris

Feu un comentari
  1. El Caganer / gen. 16 2017 19:32

    Trobo que em falta protagonisme en tots i cadascun dels pessebres que he vist. Sort de la teva col·lecció, Scapix…

    • scapix / gen. 16 2017 21:03

      No reclamis protagonismes que no et corresponen, Caganer! Tu, amagadet en un racó i callat, com si estiguessis meditant al Machu Pichu, eh? Tu,callat i ajupit que és la teva única funció al pessebre. I aquest any no et queixaràs, estaves ben representat en tots!

  2. Montse T / gen. 16 2017 12:38

    Fantàstic!! Com sempre la teva magistral critica ens honra i alhora dignifica, millorant la nostra obra!

    • scapix / gen. 16 2017 13:37

      Tu, i tots vosaltres sí que m’honreu; com sempre, una jornada rodona, amb bona companyia i gaudint de grans treballs. Gràcies!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: