PESSEBRES–2017

D’uns anys ençà és costum –i el costum fa llei– que entrat el mes de gener es faci la ronda de valoracions del certamen pessebrista més emblemàtic i menys purista que s’ha celebrat mai arreu dels Països Catalans. Amb aquest motiu els membres del jurat foren convocats per revisar i valorar les obres que es presenten a concurs.

Giovanni films presents… .– Potser sense que els autors en fossin conscients el mamellam de l’estanquera (2012) apuntava les formes d’una nova estètica i un nou registre dels pessebres que construeix el taller santfeliuenc. I el Tango de Roxanne (2013) confirmava les sospites que ja s’intuïen des de l’any anterior.

Fins l’esclat d’enguany, el període d’entremig mostrava els símptomes de quin havia de ser l’objectiu final d’allò que se’ns oferia. Les pors a no ser prou entès tenallaven, potser, els autors i combinaven l’encara incipient projecte amb els mecanisme que podríem definir com a més tradicionals, per bé que no mancats de la innovació pròpia de la casa. Abandonades definitivament les vacil·lacions, la proposta d’aquesta edició resulta del tot trencadora i obre alhora un camp amplíssim de possibilitats de futur.

En aquesta ocasió s’hi evoca Delfos, Nàpols, Sant Feliu, celebracions concretes, esdeveniments multitudinàris i particulars. Lògicament el mèrit no es troba en els localismes sinó en la capacitat d’universalitzar-los a través d’una estètica i un mitjà que no per conegut –el cinema– se’ns redescobreix ara per a finalitats multidisciplinars que fins ara crèiem, més que impensables, impossibles.

Per a l’espectador avesat en les obres d’aquests autors, el repte consisteix en descobrir si es tracta del tancament d’un cicle o som tot just a l’inici d’una nova era.

El ruc del Jonathan.– Una vegada més i amb el mateix encert de sempre els autors persisteixen en mostrar a l’espectador que coneixen el terreny que trepitgen, que estimen la terra que els acull i que, en definitiva, dominen amb escreix el pa que s’hi dona, en qüestions de pessebrisme. L’obra presentada no decebrà gens ni mica els visitants que s’hi enfrontin sense complexos, tan aviat com travessaran el llindar del portal on queda exposat el pessebre.

Una bona ullada no mancada de picardia permet localitzar les principals figures que no poden faltar en cap pessebre tradicional –caganera inclosa–,  tanmateix l’espectador novell o poc avesat en aquesta mena de concursos segurament toparà abans amb tota mena de bestiar –de granja i salvatge–,  personatges convidats i menges a punt de coure o a mig cuinar.

A destacar la picada d’ull a un aniversari destacat i a les festes que amb aquest motiu s’hi celebraren, amb homenatge concret a les dones d’aigua de la mitologia nostrada, les antigues remeieres o trementinaires i a les dones milicianes de la causa republicana.

En substitució de l’antic estel monàrquic en desús i més que esgotat per reaccionari i conspirador, l’encerten de ple amb l’impacte que causa l’estel·lada com a nova guia del camí que hem de seguir si volem sobreeixir l’actual situació de regressió econòmica, social, cívica i humana. L’homenatge al presos polítics catalans l’ofereix la parella gallinàcia –gall i gallina– amb un significatiu llaç del color que els espanyols volen prohibir-nos.

I és que sense cap mena de dubte l’equip d’aquest acreditat obrador de Can Feu de les pedres en fan pans.

Pessebre experience.– Pessebre concebut com una experience interactiva moderna. No està exempt d’al·legories vàries, s’emmarca en tres sales independents que configuren alhora el conjunt d’una obra homogènia i particular. Camp obert perquè els sentits copsin l’essencial i s’omplin de les sensacions que provoca la proposta que s’ofereix al visitant.

Les sales externes compten amb una audioguia de fabricació casolana i que el visitant agraeix. En una d’aquestes sales un vídeo ens introdueix en la temàtica a través de la visió que en tenen les generacions més joves; segueix una petita mostra d’elements i figures i una interacció fonamentada bàsicament en l’olfacte.

La sala del mig, monotemàtica en la figura del caganer, incorpora, com a element interessantíssim de contemporaneïtat, una autèntica urna com les que es van fer invisibles fins l’1O per a les forces d’ocupació espanyoles. No cal dir que la proposta interactiva exigeix dipositar-hi un vot de rigorosa cagada en algú o alguna cosa. Completa la sala un display gegant de caganer, la imatge sencera del qual us serà obsequiada posteriorment a la visita.

La segona de les sales externes completa el recorregut amb una exposició d’escultures –no hi falta la Moreneta i un Sant Jordi en lluita contra el drac maligne–, facsímils i exemplars de categoria diversa que prestigien la bibliofília dels artistes i que s’ofereixen per a consulta, ús i gaudi dels visitants.

La visita sol cloure’s amb una cantada de nadales reguionades.

Es tracta d’una proposta exigent i agosarada. Una experiència sensorial recomanable que cap aficionat s’hauria de perdre. Si encara no l’heu contemplat, espavileu que la Candelera va fent via.

No podríem acabar el relat sense manifestar l’agraïment per les atencions rebudes en cadascuna de les llars. D’igual manera ens veiem en l’obligació de comunicar que la decisió del Jurat serà, com sempre, inapel·lable després que aquest hagi decidit en quin punt del planeta celebrarà les deliberacions oportunes. Obtinguda la resolució, aquesta serà feta pública i es convocarà en forma, dia i hora perquè els concursants rebin els guardons si en fos el cas.

___________

Edicions anteriors: 2009, 2010, 2011*, 2012, 2013, 2014*, 2015 i 2016

* Sense ressenya, només imatge compactada.