PESSEBRES–2013, ‘M’EXALTA EL NOU I M’ENAMORA EL VELL’

Com que la tradició mana que per La Candelera es desmunti el pessebre i amb aquest fet es doni per tancat el cicle nadalenc, el participants en el tradicional certamen pessebrista vallesà s’han sotmès una vegada més a criteri del jurat de rigor.

13, rue del Percebe.– Algú hauria d’avisar Francisco Ibáñez perquè passi a admirar aquest homenatge abans que l’inexorable pas del temps no retorni cada figura al seu tradicional espai o esborri definitivament les transparències dels murs de Percebe. De l’espai principal que fa un any ocupava la família catalana i el seu esclat independentista se n’ha apoderat el natural relleu familiar, val a dir que el jove promet i apunta maneres, motiu pel qual des d’aquí l’encoratgem a seguir el camí marcat pels seus progenitors.

Un saborós batut de fruita disposà el cos i la ment per a  la resta de la jornada.

Toro d’Esdebrala.– De ben segur que el públic agraeix fidelitats i costums en qüestions tan principals com el pessebrisme, en aquest sentit els autors l’encerten quan ofereixen la particularitat d’Esdebrala com aquell qui ofereix el món sencer a l’espectador, endemés enguany han sabut impregnar l’obra amb les darreres incorporacions al territori així com amb els rostits argentins amb què s’hi han celebrat festes i solemnitats. Amb tot, no podem obviar que deteminades absències de figures principals generen dubtes manifestos.

El repartiment de carbassa aglutinà llaors unànimes.

Tango de Roxanne.– Tercer impacte en una mateixa jornada; possiblement d’acord amb la nova realitat del seu director, l’obra es postula sense cap mena de dubte com a defensora dels nous formats. Estalviem els mots i ens acollim per una vegada a la dita que una imatge val més que mil paraules (cliqueu). Finalitzada la projecció, aquesta provocà un fòrum rigorós.

Racions individualitzades de sarsuela estil CalaPepa acompanyaren el vermut que precedí el dinar de germanor, el qual, com sempre, els concursants oferiren amb el millor dels encerts. Els brindis no hi mancaren.

Certament aquesta ha estat una edició de canvis i afirmacions. Quan això passa, la reacció del Jurat no se sap mai quina direcció prendrà; vénen, doncs, mesos de tensa angoixa, tanmateix presagiem sessions deliberatives realment dures, ignorem encara on se celebraran, però del que no hi ha dubte és que cada membre del tribunal defensarà les seves preferències amb tenacitat i constància. I per si en el seu moment el veredicte no abellís a algú, es recorda que els infant i orats, com aquest Jurat, només diuen les veritats.

Edicions anteriors; 2009, 2010, 2011 (sense ressenya, només imatge compactada) i 2012