Skip to content
gener 12, 2014 / scapix

BANCA, NI ÈTICA NI ESTÈTICA

Fa uns dies vaig entrar a una oficina bancària on fa anys que tinc un compte per on pago alguna de les factures que semblen atorgar drets per viure, val a dir que, com a client de la sucursal o agència, sóc més antic que qualsevol dels treballadors actuals. L’experiència va somoure’m més que no imaginava.

Entro, saludo amb el clàssic i retòric bondia però ningú de l’oficina respon, ni per cortesia ni d’esma. Malgrat haver-hi quatre clients davant meu, menys que els set, vuit o màxim deu empleats de l’entitat, demano torn, com a la carnisseria, i m’espero una llarga estona fins que sóc atès; avui, per una simple operació de caixa entre ordinador i empleat hi esmercen gairebé cinc minuts!

La gestió que em menava a l’entitat i que jo els sol·licitava no era ni per demanar un crèdit –que no m’haguessin atorgat, perquè es veu que ja no s’hi dediquen, a això, ara són ells qui els reben en forma de donatius del govern espanyol o de la banca europea– ni tampoc era per efectuar cap imposició sinó per rebre determinada informació, per tant, semblava que per a ells, els treballadors de la banca en qüestió, era lògic que ningú no sabés qui m’havia d’atendre, amb la qual cosa em tornen a fer esperar una llarga estona.

Com que malgrat la manca de calés, de bancs, en sobren, passat el temps que vaig considerar m’acomiado amb la 1intenció de reclamar la informació en un altre indret. I justament quan intueixen que vaig a obrir la porta m’atura un xitxarel·lo amb ànsies d’ascendir en l’escalafó de l’entitat i m’ofereix tota mena de productes que inclouen, gratis!, targetes i altres avantatges que ni vull ni necessito. Com que noblesa i edat obliguen, responc d’entrada als seus oferiments amb la cortesia que no he rebut quan els he dit el bondia, i declino les ofertes, però  l’empleat persisteix en les virtuts del producte fins a fer-me sentir gairebé com un insensat si no aprofito la ganga que m’ofereix i remarca novament l’afegit de les targes de rigor i no sé quantes meravelles més que van incloses en l’espectacular compte nosequè que promocionen com si es tractés d’un pernil o de qualsevol producte 2×3 de l’hipermercat més proper. No cal dir que finalment vaig poder escapar d’aquella lloriguera i que trigaran a tornar-m’hi a veure.

Esgotades les promocions de vaixelles, coberteries i ordinadors portàtils amb què obsequiaven possibles clients o víctimes, la banca ha optat per despersonalitzar-se sense embuts, és a dir, sincerar-se davant la societat encara que contradigui els principis bàsics que fins ara utilitzava en publicitat. Del “PARLEM”, “VOLEM SER EL SEU BANC”, “UN FUTUR JUNTS” i altres  eslògans similars han passat a la despersonalització més descarnada i al setge directe sense embuts ni educació.

El perills que alertaven de la globalizació no solament s’han acomplert sinó que els patim cada dia amb més intensitat a l’espera que quasevol revolució, analògica o digital, ens retorni les esperances en l’ésser humà.

2

Anuncis

One Comment

Feu un comentari
  1. Català Emprenyat / gen. 13 2014 11:15

    D’això se’n diu experiència vital

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: