Skip to content
Novembre 1, 2017 / scapix

DE FRANCOLÀNDIA A ESPANYISTAN

Tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres (Joan Fuster)

El que ha passat aquest dies a Catalunya és de sobres conegut per a tothom, de dins i de fora del país, excepte per aquells que prefereixen el discurs oficial del nou moviment PPSPOECs que dona suport al govern de Rajoy.

La democràcia espanyola, aquella que ens van vendre com a modèlica, fruit del consens, no va ser sinó un engany en què hi van participar i en són o van ser-ne còmplices tots els seus defensors, en aquell moment i ara. Avui és públic i notori que es va redactar sota l’amenaça de l’exèrcit franquista. Per si això fos poc, després de l’intent colpista del 23F (1981) i les conspiracions que van provocar-lo, algunes de les quals afecten al monarca vigent de l’època, es va produir una nova victòria del franquisme imperant, ja que mai va perdre el poder real, entre d’altres raons, perquè aquella democràcia modèlica no només no es va atrevir a jutjar-lo sinó que va ser incapaç de desautoritzar-lo en res.

La falsedat del model permetia els excessos ideològics de tot ordre. Apareixien demòcrates de tota la vida arreu, especialment a la UCD, partit que mentre va ser al poder, val a dir que no sense dificultats internes, va acollir la majoria de càrrecs i funcionaris de la dictadura fins que, tan aviat com aquests van poder, el van retornar a la cleda d’on havia sortit (AP, que es refundaria com PP, sense abandonar cap de les lloances i credos de la dictadura). També el PSOE, apadrinat per la socialdemocràcia europea acollí i donà cobertura demòcrata als antics defensors i col·laboracionistes franquistes. En ben poc temps abandonà allò que deien els seus principis i va haver de refundar-se en un congrés vergonyant.

És aquest entorn inicial de la democràcia representativa que fruità la Constitució de 1978 que aparegueren els primers oxímorons de categoria. Hom es declarava republicà i alhora juancarlista (n’ignoraven la categoria política i humana, del monarca, però arrambar-se al poder sempre ha comportat rèdits); poc després, amb els socialistes assimilats al règim i al poder, part del conservadurisme d’arrel franquista s’autoproclamava àcrata per amagar les admiracions del passat mai oblidades, però que ara convenia no exposar. Amb els anys i el poder els socialistes s’adaptaren a  algunes de les formes del franquisme (recordeu el GAL) i això donà de nou ales (si és que mai els les havien tallat) perquè la ultradreta tornés a ocupar espais al carrer i als mitjans i aconseguís encara més i noves subvencions. Si el senyor X ocupava el lloc que ocupava, què els podia passar a ells…!

IMG_4997

Faig ara un salt en el temps però és que hi ha poc a remarcar en la història dels anys que seguiren. Són els de l’alternança PP-PSOE, els del peix al cove o els la conllenvancia, respecte a la qüestió territorial. Entrats de ple al segle XXI el moviment 15M irromp i sacseja amb contundència –més aparent que real– en la societat, europea fonamentalment, alhora que el governs d’Europa es mostren cada vegada més a les antípodes de les demandes de progrés social que s’exigeixen. La socialdemocràcia s’ensorra i el liberalisme a Europa s’acomoda definitivament amb les tesis del conservadorisme immobilista.

I és en aquest context que la democràcia de baix perfil espanyola gaudeix de les proteccions de la UE. Perquè amb la mancances que mostra, amb la repressió amb què ha ordenat a la seva policia atacar ciutadans que només volien dipositar el seu vot en una urna o que volen defensar unes idees, no és ni serà condemnada explícitament per l’organisme europeu. S’entén perquè  la condemna d’Espanya seria la condemna de la pròpia UE, la que defensa els valors tradicionals ara sota el mantell del nou neoconservadorisme permissiu amb la vulneració de drets fonamentals.

 

També és en aquest context que la UE beneirà les eleccions del 21D. Si fins ara la majoria de governs europeus ha fet com Ponç Pilat enfront els excessos policials i judicials dictats pel govern espanyol, no s’ha d’esperar res de la UE que no sigui el manteniment de l’actual establishment. Les eleccions del 21D estan dissenyades per un fals rentat de cara a Europa, i en tant que fals, l’independentisme no hi és convidat. Si s’atreveix a participar-hi, com semblava d’entrada que n’era la intenció, se li posaran les traves pertinents perquè deixi de fer-ho; si persisteix hi arribarà amb tantes dificultats afegides que només faria un favor a la legalitat del govern d’Espanya. O és que es poden realitzar eleccions amb presos polítics i nombrosos encausats per delicte d’opinió?

legal o il·lgal

L’espanyolismes té tots els trumfos. Els seus partidaris violents campen com volen i per on volen incontroladament. Els que vam anar a votar el dia 1-O som acusats d’obligar les forces de seguretat enviades pel govern d’Espanya a reprimir-nos de forma violenta. Han perdut les formes i la vergonya. La veritat els importa un rave, només interessa la finalitat i per això compten amb tot el que cal (fiscals, jutges, premsa…). Si quedava algú que s’oposava el seu relat el convencen o es converteix en una veu que clama al desert sense eco ni el menor benefici particular en forma de sou. I això amb sort. El contrari té reconeixement i premis: ascensos, ressonàncies, avals i préstecs, com el cas de Prisa, beneficis judicials, com s’acaba de fer amb Josep Borrell. L’unionisme o fals constitucionalisme del 1978 disposa també de l’as de la nova esquerra. Aquella de què parlava abans i que s’atribueix el 15M. La que des de la llunyania de 600 km ens estima i comprèn mentre que des de casa es manté falsament equidistant (ni DUI ni 155 però s’empassen el 155 i es mantenen crítics amb la DUI). I tanmateix quan s’arriba on hem arribat ni els 600 km que ens separen de la capital d’Espanya són suficients perquè no se’ls desboqui el jacobinisme que porten incorporat en l’ADN. I si no que li ho preguntin a l’Albano-Dante Fachín!

Quim Arrufat, 2015

El Procés català deriva directament de la incapacitat democràtica de l’Espanya postfranquista. Si amb tot el que s’ha exposat no en tenen prou encara els resta, com ja han començat a fer, aplicar la Llei de Seguridad Ciudadana, la llei mordassa (el sobrenom sí que fa la cosa). Un autèntic model de les limitacions democràtiques que l’Estat espanyol imposa als seus ciutadans.

Catalunya s’ha vist obligada –per fi i a parer de molts– a eliminar el franquisme, o post franquisme (si ho preferiu), i la perpetuació de les seves formes de les nostres vides. I a això no hi estan disposats, a Espanya.

NOTA.– La il·lustració d’Eneko té avui un doble motiu. És bona i això és més que suficient per inserir-la alhora, però, voldria que manifestés l’enuig que sentim pel seu acomiadament. De la composició de la imatge Diada 2014, la de la  V, agraeixo als autors inconeguts la feina i respecte al tuit de Quim Arrufat, lamento que el pas del temps l’hagi convertit en profètic.

 

Anuncis

2 comentaris

Feu un comentari
  1. Claudi / nov. 1 2017 19:50

    Ells es fan la llei i no volen saber res més. No surten del que per ells és ‘legal’ sense tenir en compte què és ‘legítim’. Tots els que no combreguem amb les seves idees som il·legals. Només ens volen per treballar,m pagar i callar. PROU.

  2. Esperança / nov. 1 2017 18:29

    Jo hi afegeiria encara un parell de nom en concret, el d’Ada Colau i el de José Montilla. L’una pels enganys sostinguts i nul·la empatia vers un ideari molt extens al territori. L’altre per la indignitat amb què ha portat la qüestió, des de la sentència del 2010 contra l’Estatut. La seva absència del Senat durant la votació del 155 no l’honra sinó que ens engrandeix el menyspreu vers els actes que du a terme (justificació violència policial i ara suport a l’arrabassament de drets).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: