TEMPS DE FOGUERES – 3
Coincidint amb el solstici d’estiu una vegada més (2010 i 2011) i de forma totalment merescuda formulem el nostre tradicional i particular exercici de revenja. No cal dir que podeu afegir en forma de comentari les absències que hi trobeu, que de ben segur són moltes. I és que no hi encabim tothom que durant l’any ha gallardejat els seus demèrits per por que no cremessin del tot abans d’apagar-se el caliu, així que els haurem de suportar encara una altra temporada i reservar aquests personatges i actituds per a nous focs.
JOSEP ANTONI DURAN LLEIDA.– Que fins ara se n’hagi lliurat, de la crema, no ha estat per manca de mèrits sinó perquè altres amb un protagonisme puntual se li van avançar; tanmateix El Calb d’Unió no ha renunciat mai a vendre fum i erigir-se en un autèntic guia de franquistes reciclats. Si a això li afegiu l’autoritarisme, el afers de Guinea o quasevol altra actuació seva (inclòs l’espectacle de la bateria) obtindreu motius més que de sobres per enviar-lo directament a la foguera. El país i la seva gent estarem al fons de l’abisme però ell continuarà venent-nos el mateix producte inútil de sempre.
CARLOS DÍVAR.– Que el terme justícia espanyola s’hagi transformat en clàssic exemple d’oximoron per a estudiants d’institut
no és únicament responsabilitat d’aquest magistrat devot de Josemaría Escrivá i de la Mare de Déu de Fàtima, però cal reconèixer-li les seves aportacions. Per si no fos suficient la falta de vergonya mostrada al món sencer en el cas Garzón –cap simpatia aquí per l’exjutge ni per la Garzonada–, s’inscriu també amb força en la croada espanyolista contra el català i en unes declaracions que emulen les del seu predecessor –Francico José Hernando, comparà el català amb ballar sevillanes,–el nostre home deixà anar allò del mandinga… Per rematar la llista de hits, se’n fot a l’hora de donar explicacions de les seves escapades a Marbella i altres indrets.
IRENE RIGAU.– El seu antecessor demostrà com sense conèixer el tema es pot ser Conseller d’alguna cosa –la culpa no és pròpia més enllà d’acceptar un càrrec pel qual no serveixes– i tanmateix ens deixà com a present i record personal el
projecte de llei de professionalització de la figura del director de centre, que, d’aplicar-se, permetrà que es perpetuïn alguns autèntics incapaços al capdavant d’escoles i instituts. L’actual consellera, veient que té mala peça al teler, ens distreu amb la valoració sui generis de les competències bàsiques d’uns alumnes que, per bé o per mal, han realitzat la major part dels aprenentatges sota les ordres d’altres titulars de la conselleria. Ben mirat, sembla que no pot dedicar-se a gaire més que a aplicar retallades i reunir-se per obligació amb el ministre espanyol del ram, l’ultraSur José Ignacio Wert, motiu pel qual es demostra que Madrid pot mantenir ministeris aparentment buits de contingut mentre aquí ens serveixen de ben poc algunes transferències i conselleries.
FLORENTINO PÉREZ.– El Ser Superior i president del Real Madrit 
mereix el càstig del foc tant o més que ningú. Camaleònic d’alt nivell des de transició –abraçà la democràcia un cop mort el dictador fins al punt d’afiliar-se i ser candidat del Partido Reformista Democrático– amb el retorn dels hereus dels franquisme al poder no dubtà en convertir el club que presideix en la segona seu del gobierno de España. El seu estudiat silenci no amaga els actes innobles de la seva banda que, amb la manca de resposta d’un Rosell sense idees ni criteri, han permès que la mentida i l’ofensa gratuïta siguin conscientment usades per perjudicar el rival. Com a expert dictador no ha dubtat en trucar a les portes de l’Església perquè li aplanin el camí o li perdonin els pecats (intervenció de la jerarquia catòlica perquè el Barça retiri la demanda per acusació de dopatge). Qualsevol càrrec relacionat amb el club l’ha utilitzat per rodejar-se de mercenaris, ha mantingut a sou la caverna mediàtica rere la qual, a manera dictatorial, té pensat camuflar-se per evitar ser arrossegat quan al seu sicari personal, el portuguès per qui ha apostat tot el crèdit, li esdevingui un present de mal borràs.
SANDRO ROSELL.– Enguany Alexandre Rosell repeteix penitència, amb una sola vegada el càstig del foc purificador es demostrà insuficient per transformar l’enveja i incompetència que atresora; llevat dels Godó i el fanàtics del no-res, va perdent
suports i simpaties, i és que tard o d’hora a cada porc li arriba el su sant Martí. No ha presentat cap projecte tangible ni en l’àmbit esportiu ni social potser perquè encara dedica temps a desprestigiar l’anterior presidència. Des que va accedir al càrrec ha aconseguit que augmentin els atacs i ofenses diverses –esportives i socials i polítiques– al club i al seus jugadors en el mateixa proporció amb què s’ha mostrat indiferent per defensar la institució quan l’actualitat demanava a crits fer alguna cosa (ditada Mou, desplaçament a Pamplona, acceptació acord en la denúncia contra J. A. Alcalá, de la COPE; sala d’espera Mourinho a l’aparcament de l’estadi, etc., etc.). No res de tot això pot compensar-ho amb el manteniment o millora dels èxits esportius, més aviat el contrari, així que la iteració en la codemna , per més que merescuda, no ens garanteix la rehabilitació si no hi ha la voluntat expressa de l’individu.
scapix - joan escapa 
hola a tots!
he de dir que estic força a favor de la majoria de coses de les que dieu i a més m’agrada molt que hi hagi aquests blogs on la gent debat i opina perquè crec que creen molta riquesa. Tot i això, m’agradaria anar una mica més enllà, una miqueta més lluny. Realment es solucionaria el problema actual tirant uns quants polítics o altres personalitats a la foguera? jo crec que no. Crec que el que hi ha és un problema social bestial, abismal. M’agradaria que cadascú de vosaltres us preguntés, per exemple, si li dona setmanada al seu fill. No ho se, potser ningú de vosaltres però m’extranyaria. Realment és suficient queixar-se de quatre polítics? o potser el problema va més enllà, potser aquests polítics tenen força perque la gent els vota sense saber que estan votat. Potser és perquè el jovent que puja està adormit o no pensa? i jo moltes vegades em pregunto perquè? crec que la resposta és força evident: educació. Deixant de banda la de les escoles (perque seria un tema força extens) em centraré amb el de les famílies. Aquí trobo una solució! Estic envoltat d’amics els quals reben una setmanada dels seus pares (estem parlant de gent de 18 anys), i que quan necessiten per exemple anar de viatge amb els amics, els pares paguen. És així com avançarem? És així com crearem persones lliures, capaçes de crear-se la seva ideologia i capaçes de lluitar per el que creuen? Ells no ho veuen necessari, total, tenen uns pares que els pagen el que necessiten i ells viuen massa bé com per preocupar-se d’altres coses! crec que això és molt més important que tirar polítics a la foguera, que també ho trobo molt interessant la veritat. Crec que hem d’anar més enllà, jo no tinc gaire clar la meva ideologia ni cap a on tirar, només se que la situació actual no m’agrada, ni l’aguanto ni crec que sigui bona.
I crec que un dels problemes fonmentals és aquesta joventut que puja, sense ni il·lusions ni ganes de lluitar per canviar un món injust. Han viscut massa protegits, sense fer-los pensar massa, i pensant que la vida és molt més fàcil del que realment és.
Per últim, m’agradaria dir, que sí, miro fútbol, però sempre he pensat que la frase de Marx ara ja no és exactament així, ara és més aviat: “El futbol és l’opi del poble”.
Des de l’època dels “morenos” del Núñez que no hi havia tanta mà negra a l’entorn de la Junta del Barça. Sandro a la foguera!.
Trenta-set anys dsprés de la mort de Franco i el PP continua els atacs a la nostra llengua, perquè la seca croada contra el català no ha acabat, al País Valèncià el PP ha aconseguit l’arraconament total, a les Balears, també el PP ha començat amb força i desvergonya el pla anihilador, a la Franja, igualment el PP intenta fins i tot eliminar el nom de la llengua com si això allunyés els seus parlants de l’idioma, i al Principat no cal dir que pinten bastos arreu. Resum: Bauzá com a símbol de la politíca uniformadora del PP hauria d’anar a la foguera,i quan abans millor
Trob a faltar el José Ramón Bauzá i la puta currua que el segueix i als que segueix aquest malhome
Abans d’encendre el foc jo hi afegeixo la parella de fet d’aquest curs: X Garcia Albiol-Manuel Bustos. Si no hi sóc a temps aquest any, per la propera foguera que no hi faltin.
El Sandrusco que cremi i cremi fins al final, no el volem més. Això que està fent ara mateix amb el Laporta no té nom, bé sí, uns quants: dròpol, caragirat, mentider, neci, malparit… Puta pena aquells que, com el Rosell, han d’amagar les seves limitacions fotent-se amb els altres, sense adonar-se que aquests altres són molt millors que ell.
Por unas cenitas y unos viajes de casi ná. ¡Catalanes habías de ser, coño!
Mr. companion,,, algunos son catalanes pero a catalanes o no el dinero público se justifica siempre, en la Tierra al menos debería.
Mr Companion of Mr Divar: CONGRAULATIONS, al menos Vd. comió y alguna cosa más gratis ¿verdad? Si se ha quedado sin trabajo no se preocupe escriba un libro y cuente los vicios y genuflexiones de su hasta ahora jefe.
No és que em faltin, perquè enviant primer el “capo” s’enten la intenció, però per a properes ocasions m’agradaria posar a la pira l’actual Delegat Generalitat a Madrid, Jordi Casas i perquè estigui ben acompanyat hi fotria la Joana Ortega. Mèrits sobrats els dos.
La Rigau no en té ella només la culpa, però es cert que amb això dels nous directors/es de centres han acabat amb la idea del consens i allargaran la vida dels mediocres i dels incapaços/ces. El millors seran els que abans abandonaran, ja ho veureu.