EXPOTATTOOS

Això de la sorra i el mar bàsicament serveix, a banda d’afavorir el desenvolupament del càncer de pell, per engrandir la tafaneria pròpia. Superades les molèsties de la canalla i algun ganàpia que t’omple de sorra la tovallola i el teu espai, resulta del tot impossible no sentir certa incomoditat en haver d’escoltar les converses de l’entorn, sort que el sentit de la vista s’amplifica per al gaudi, ja que ens permet contemplar les persones (desconegudes) que més ens agraden sense límits ni rubors.

Mai no m’ha resultat fàcil romandre unes hores estirat, ajagut o tombat a la platja, tanmateix és una activitat que cada estiu poso en pràctica en alguna ocasió i que, vista l’evolució de l’espècie, estic disposat a eliminar-la per al resta de la meva vida. Si abans deia que la vista ens distreia proporcionant-nos un gaudi gairebé no pretès, la darrere experiència em fa desdir totalment de les meves paraules. I és que, avui dia i a hores d’ara, encara no t’has instal·lat a la teva parcel·la de sorra que ja t’han refregat cinquanta mil tatuatges pels morros. Si fins ara ens fixàvem lliurement en les protuberàncies i encaixos que més ens plaïen, de cop i volta ens canvien les regles i t’has d’empassar, vulgues no vulgues, les discutibles filigranes amb què la majoria d’insensats homes i dones han decidit decorar-se el cos.

Arribarà un dia en què alguna renovada Gilda ens farà un streaptes i quan ens comencem a il·lusionar amb el secret del seu entrecuix descobrirem que ens l’ensenya amb l’únic interès de mostrar-nos el tatuatge del seu parrús. O, si ho preferiu, caureu en braços d’un musculat mascle amb la pretensió esclusiva, per part seva, que li reviseu i puntueu la decoració del gland.

I és que alguns encara no han descobert que l’acumulació d’excessos no fa sinó que el retorn a l’estat natural d’objectes i persones adquireixi de bell nou el do de l’originalitat.