TEMPS DE FOGUERES – 2
Així com alguns formulen bons propòsits a començament d’any, aquí tenim per costum enviar a la foguera de Sant Joan els nostres iuius particulars. Aquest any les condecoracions van per parelles.
FELIP PUIG i ERNEST MARAGALL.– La cosa pública continua anant de mal borràs i els polítics es mantenen sense encertar-ne ni una, així que, començant els 25 cadàvers
del PSC al congrés espanyol, hi tindria cabuda una bona colla de mals professionals i bons vividors. Personalitzo en Felip Puig per la diligència a comparar-se amb Joan Saura, i amb l’esconseller d’educació perquè ha estat capaç de rematar el desconeixement del càrrec amb la conjuminació d’elements externs del tot fora del seu abast: ha aconseguit que l’invent de la Setmana Blanca coincidís amb els dies de menys neu al Pirineu i la recuperada (electoralment) mitja jornada de primària, amb el juny més plujós i fred del que portem de segle.
SANDRO ROSELL i JAVIER FAUS.– El president del FC Barcelona tampoc no n’encerta una. No només
incompleix el programa electoral amb què es va presentar a les urnes, sinó que s’ha postulat com un llangardaix quan les circumstàncies requerien més que mai la seva presència i un discurs valent en defensa de l’entitat, jugadors i entrenador del primer equip de futbol. Quan ho ha fet, ho ha fet tard i tan malament que qui se l’havia de creure no se l’ha cregut.
Els èxits de l’actual temporada formen part de l’herència rebuda; un any de mandat i l’únic indici de futur és la recuperació de les pitjors estratègies del nuñisme. El seu vicepresident econòmic, Javier Faus, no s’ha assabentat encara del que significa el Barça i, en les compareixences públiques, la seva intel·ligència no arriba més enllà de la prèdica contra els seus antecessors amanida amb una imatge que s’apropa a la dels membres de les joventuts hitlerianes.
PILAR RAHOLA i JOSEP CUNÍ.– No tinc cap interès per reenviar a la foguera personatges que en altres edicions ja he sotmès al
foc purificador del solstici, tanmateix l’excés d’egolatria d’aquesta parella fa que m’obligui a saltar la norma i confiar que la foguera d’enguany hi faci més que nosaltres o bé els cremi l’ànima si persisteixen en les seves impertinències i petulàncies. Com a novetat de la temporada, el cas de la vedette destaca per compaginar les vanitats personals amb un desenfrenat servilisme amb la intenció de canviar la història de determinats personatges, tot ben allunyat de l’ètica que sol predicar la dama. Per la banda de l’star Cuní, que acaba de fitxar pel mateix amo que la seva parella, continuen sobrant els motius…
scapix - joan escapa 
jo soc el primer en encendre una pira i sucarrimar-hi coses, pero potser tambe hauriem de pensar en salvar algun personatge. jo aquesta nit lliurare de la foguera el paio daqui sota, que amb les seves entrevistes diaries em regala bones estones i em lliura de mirar la contra de la vanguardia (que igualment a lafrica costa de trobar).
http://www.365d365e.com
Jo també m’apunto als trios:
Polítics: La competència és ferotge i difícil però apunto JOSEP ANGLADA a Puig i E. Maragall
Barça: fàcil, fàcil fàcil, ANTONI FREIXA a Sandro i JAvier Faus
Premsa, ràdio i TV, XAVIER BOSCH a Pilar Rahola i Josep Cuní
Pregunta: A l’Esperança li falta afegir un personatge a la parella de polític per completar els seus trios?
Estic d’acord amb Tio Pep, això serà més divertit si fem trios, per tant jo afegeixo Ramon Pellicer al grup de periodistes, ja cansa la caiguda d’ulls i to de capellà progre, i Mourinho per la part esportiva, amb Sandro i Faus
ESCOLTAR ROSELL ÉS COM ESCOLTAR EL GRAN DISCURS DE GROUXO MARX SOBRE «LA PARTE CONTRATANTE DE LA TERCERA PARTE…» PERÒ SENSE CAP MENA D’HUMOR, EN TOT CAS SERIA HUMOR NEGRE
Repeteixo el que vaig dir aquí mateix el dia 14 de juny en el post anterior:
Balanç d’un any: allunyament de Cruyff i retorn de Núñez, pitjor impossible.
Jo hagués fet un trio, afegint Joan Delort a la parella de polítics, Puig–Maragall. Les sostingudes lleieltats i dubtoses fidelitats del senyor Delort a diferents amos acabaran als manuals per a trepes.
Javier FAUS és la reencarnació al segle XXI de José Luis NÚÑEZ, només li falten les llàgrimes.
Sandro Rosell, Javier Faus i Antoni Freixa = Gabi, Fofó i Miliki
Discurs del Sandrusku: «… i a la propera us picaré al culet», si no ens el creiem nosaltres, no ha d’estranyar que a Madrid se’n fotin