MESTRES, METGES I RETALLADES

Ara més que mai, les injustes retallades ens ajuden a adonar-nos del benestar perdut. Amb raó ens queixem a cada anunci d’una nova mutilació, més encara si aquesta se centra en la medicina o en l’ensenyament, això sense menystenir el transport o altres serveis.

Ara com abans segueixo qüestionant determinades actituds i praxi professionals de dues branques que mai no haurien de formar part de cap negoci lucratiu, em refereixo a l’ensenyament i a la medicina. D’ensenyament n’he parlat a bastament quan ha calgut i em qui m’ho ha demanat resumiré, però, afirmant que no entenc encara la incapacitat de molts docents i de l’Administració per avaluar decentment el resultat de la pròpia feina. Tan aviat ens col·loquem a la cua com som capdavanters en el que convingui, vaja, que som del tot increïbles. La laxitud i la indulgència s’han convertit en màximes del gremi, amb la qual cosa el rigor queda únicament a mans, criteri, voluntat i intenció individual dels professionals.

Pel que fa a medicina em qüestiono com ha de poder, per exemple, el metge o metgessa d’un CAP atendre en condicions els malalts i evitar derivacions de pacients per reial imposició dels polítics que ens governen. De l’exercici actual de la medicina per part d’alguns metges ja en vaig parlar fa temps (anar-hi), ara bé, com en el cas de l’ensenyament, la incapacitat d’alguns no exclou l’existència de grans professionals que excel·leixen en la feina i en el tracte.

Les retallades contra un dèficit la responsabilitat del qual no adjudicaran mai impliquen la descomposició d’estructures, de projectes, d’equips humans que s’han demostrat vàlids, i tanmateix aquest és un retrocés que no ens podem permetre, per la qual cosa, en la mesura que siguem capaços d’evitar la paralització de l’actual xarxa de serveis assistencials i formatius abans plantarem cara a aquesta banda de delinqüents algun dels quals, instal·lat en la política i en les finances, insisteix en aplicar-nos un model d’estalvi improvisat d’avui per demà.

Disposem de bons metges i bons mestres, d’excel·lents equips de recerca, així com de molts altres bons professionals en àmbits diversos que ara pretenen ignorar i que ignorem. De la mateixa manera que sempre hi haurà persones dignes, capacitades i eficaces, amb retallades o sense ningú no garanteix la desaparició dels incompetents, però sí que podríem trobar-nos, de fet ja  ens hi trobem, que als competents els obliguin a volatitzar-se o, els més afortunats, escampin la boira. No podem caure en el parany d’acceptar empobrir-nos i al damunt acatar limitacions substancials en la recerca o en l’accés a serveis bàsics que sabem i s’han demostrat més útils que la majoria d’accions de molts governants.

Ni la l’ensenyament ni la medicina haurien d’haver estat mai un negoci lucratiu, almenys amb fons públics, però a una Espanya que encara no ha realitzat cap tipus de revolució eficaç, això seria tant com demanar-li la condemna del franquisme.