Skip to content
setembre 9, 2014 / scapix

11S, 2014

setembre 7, 2014 / scapix

A CADA PORC LI ARRIBA EL SEU SANT MARTÍ

Algun  dia, aviat, el país haurà de passar comptes amb tota mena de lladres de coll i corbata. ¿Oi, senyors Felip Puig, Joan Aregio, Ramon EspadalerJoan Josep Isern Aranda, Salvador Alemany i la rècula que el segueixen?

agost 27, 2014 / scapix

NECROLÒGICA D’UN GITANO

juny 20, 2014 / scapix

TEMPS DE FOGUERES – V

Santjoan

QUADRINENNI.– Els pas de la història atorga i pren raons motiu pel qual ens satisfà poder presumir que, arribats  a la quarta edició de Temps de Fogueres, no ens hem de penedir de res sinó més aviat el contrari. Hem atiat la foguera amb l”estat en què ha sumit la junta Rosell el FCB, amb el descrèdit mundial o nivell que ocupa la justícia espanyola en el rànquing planetari, amb el desprestigi de la premsa tradicional que ha romàs a redós del poder i d’alguns dels professionals de la ràdio i televisió catalanes malgrat sostenir-se en discutibles estudis d’audiència…. I això sense oblidar que, si ja resulta difícilment creïble la defensa de qualsevol principi de l’esquerra europea de segona meitat del s. XX, l’oferta del socialisme espanyol i català fa riure, i la secció local del PSC de Sabadell, amb els primeres espases Bustos i la dansaire Capdevila, ens ha infectat de merda i mercuri fins al capdamunt.

QUINQUENNI.– Els aspirants a protagonitzar la foguera del quinquenni, lamentablement, són nombrosos, Així, doncs, ha calgut establir criteris de selecció per garbellar tan mal fill de bona mare. Finalment ha reeixit l’opció de triar un sol personatge entre el bloc o conjunt que aglutinava més candidats. La política ha estat l’escollida  i d’entre aquesta sectorial, un protagonista ben meritori, amb pedrigí contrastat.

DE PARE MÚSIC, FILL BALLADOR.– Que el pare sigui feixistoide i repressor, lladre de vestit, camisa i corbata, proxeneta oFOGUERA qualsevol altre persona de conducta discutible no exonera la descendència de ser tant o més fills de puta o tan bones o males persones com podria ser el progenitor. El mateix podem afirmar dels fills de qualsevol santedad elevada als altars més alts. Les parèmies tenen la seva raó de ser però aquesta raó de ser no significa el 100% d’encert. Cadascú és cadascú i cada cas, un cas, però vanagloriar-se d’atorgar una medalla policial  a la maradedéu, perdó, a la Virgen i instal·lar-se al Valle de los Caídos per fer repòs, meditació o copular té tan poca lògica com cuinar a l’interior d’una cova amb l’escalfor de la lluna… Heus ací, doncs, la categoria de mèrits que oferia el personatge, mèrits, aquells dos,  més que suficients com per obviar-ne d’altres, també particulars, com les prohibicions a la carta (impossibilitat de manifestar-se en pròximitat edificis determinats pels seus, prohibicions específiques de simbologia republicana, etc., etc.) que el reaccionari ministre ha imposat en ostentació del càrrec.

Sorprèn, vull dir, hauria de sorprendre, que un ministre, encara que sigui de la monarquia borbònica tan mundialment desacreditada, estigui a la mateixa alçada que personatges tan sinistres com Wert, Ruiz Gallardón, Alberto Fabra o Alícia Sánchez Camacho, per citar alguns dels personatges amb qui el triomfador d’enguany ha hagut de competir.

PS foguera 2010, foguera 2011, foguera, 2012, foguera, 2013

extrafoguera2014

juny 5, 2014 / scapix

VÒMIT PRIMAVERAL

De vegades alguns catalans ens creiem que som diferents de la resta dels ibèrics però som més similars del que sembla i potser voldríem. En qualsevol cas la catalanitat no excel·leix per damunt de gairebé ningú, més aviat ens deixem sotmetre amb excessiva facilitat i nul·la resistència.

Presumim de mitjans en la mateixa proporció que critiquen els espanyols sense adonar-nos que La Riera el Ventdelplà imareig-3 altres produccions s’arrelen el territori de la mateixa manera que els Gran Hermano i la Belén Esteban allà. Mestrestant els informatius públics mantenen l’interès que el senyor Duran indica, així la informacions de la meseta, succes-sos a Extremadura o el Real Madrid ocupen més espai que la resta d’infor-macions de Catalunya. Els mateixos comenta-ristes polítics, altrament dits tertulians, nom que els escau molt millor ja que  el seu àmbit competencial resulta infinit, es reparteixen per emissores i canals televisius sense que ningú s’estranyi ni es queixi. Mesells com quasevol agricultor mesetari, malgrat que escalfem més cadires d’oficina!

Durant anys ens hem vanaglorita de ser els millors en l’aplicació del sistema educatiu fins ara legal. Però de cop i volta ens adonem que l’únic mèrit ha estat els de la universalització de l’educació obligatòria i, això sí, fer comprensible el català a tothom per bé que el fracàs en l’ús fins tot en les intitucions oficials és espectacular. Per a la resta, els informes PISA i la simple observació redueixien l’èxit a nivells de soterrani. És clar que, tan aquí com allà, la interpretació que es dóna a aquests tipus d’informe varia segons convingui.

Als catalans no solament se’ns sotmet a retallades indignes i de més consideració que a la resta de l’estat sinó que, al damunt, el propi estat que segons la liturgia de la democracia grega ens hauria de protegir no ens retorna allò que havia acordat.

Desapareguda la distinció de classes només queda la que menys mereix ser considerada com a distintiva: els autoanomenats intel·lectuals sense més adjectivació. I mentrestant els posco, a manca de discurs, continuen atorgant les culpes de tot a la burgesia, a liberalisme i a qualsevol puça que els digui que la CUP o Podemos són més purs. Tenim imputats i corruptes diversos en tots els àmbits, val a dir que  en això som superior gràcies al president més votat del FCB, ara desparegut sense donar cap mena d’explicacions.

Potser sí que el caldo i la carn d’olla difereixen molt del cocido però també aquí les dones continuaran presumint i criticant les seves íntimes enemigues mentre els homes continuaran vanagloriant-se  de tenir-la tant o més grossa que cap altre. I a cada primavera, malairem l’al·lalèrgia.

mareig-4

 

juny 2, 2014 / scapix

FELIP O NO, DESLLIUREM-NOS D’UN NOU BORBÓ

març 5, 2014 / scapix

SERVEI CATALÀ DE TRÀNSIT, NO VOLEM QUE ENS ROBIN

Captura de pantalla 2014-03-05 a les 17.03.28Podem situar el puntàlgid de la La campanya #novullpagar entre  l’abril del 2012,  Josep Casadellà s’autoenregistra i posa el seu vídeo a la xarxa els darrers dies de març, i finals de març i l’estiu del mateix any. La problemàtica dels preus dels peatges ni de lluny és resolta encara i són moltes les persones que encara ofereixen resistència activa de formes diverses; diferents, això sí, de la insubmissió o desobediència civil que fomentà el fenomen #novullpagar. I si l’oposició als peatges abusius ha hagut de canviar de tàctica és perquè el govern ultraconservador de Mariano Rajoy va trigar ben poc a canviar la llei per a satisfacció dels interessos privats d’Abertis, que no dels ciutadans. A l’estat espanyol només es recorda un canvi més ràpid de legislació, quan PP i PSOE acordaren en 10 dies modificar la sacrosanta consitutució.

Fa cosa d’un parell de dies, el SCT (Servei Català de Trànsit) ha iniciat el retorn aleatori –els criteris existeixen però són aleotoris en origen– dels imports cobrats com a sancions per actes de #novullpagar. El retorn dels diners porta implícit el reconeixemnt d’una injustícia i com a tal caldria que l’administració, que ni ha servit al ciutadà i ha malversat munts de diners i feina en persesguir conductors, rendís comptes amb la societat que la sosté. Però res d’això ha succeït, cap cessament ni dimissió, mentre un munt de persones segueix patint l’amenaça sinó l’execució d’uns embargament que ara la justícia – anem 9 a 1 a favor i els fonaments de la sentència contraria són per emmarcar!– declara que no procedien i, per tant, es van ordenar i procedir conculcant la llei i el sentit comú. Potser és arribada l’hora en què algú expliqui a la població l’obscura trama que sembla  existir entre CiU, el SCT i Abertis, en cas contrari que no se’ns negui la formulació d’hipòtesi més que raonades.

En aquest moments de canvi de rumb vull recordar les amenaces Felip Puig, conseller d’Interior de la Generalitat en l’inici de la campanya antipeatges, l’estúpida actuació servil de Joan Aregio, aleshores director del SCT, i més tard la mesquinesa de Ramon Espadaler, actual conseller d’Interior, home de moral dubtosa a jutjar per les  actuacions contradictòries amb el carnet polític que llueix i, sobretot les incompetència, supèrbia i negligència de Joan Josep Isern Aranda, arquietcte de formació i actual director del SCT, el qual ha executat l’amenaça de multar amb 100,00€ les accions del #novullpagar. A tots ells vull recordar-los que som molt els que els tindrem el nostre pensament durant molts de temps, més del que voldríem, i que si mai algú els retreu la seva mala fe i prevaricació en aquest o altres afers, molt possiblement, no dubtarem ni un segon en saber de quina part posar-nos.

PEATGE

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.