Vés al contingut
març 5, 2014 / scapix

SERVEI CATALÀ DE TRÀNSIT, NO VOLEM QUE ENS ROBIN

Captura de pantalla 2014-03-05 a les 17.03.28Podem situar el puntàlgid de la La campanya #novullpagar entre  l’abril del 2012,  Josep Casadellà s’autoenregistra i posa el seu vídeo a la xarxa els darrers dies de març, i finals de març i l’estiu del mateix any. La problemàtica dels preus dels peatges ni de lluny és resolta encara i són moltes les persones que encara ofereixen resistència activa de formes diverses; diferents, això sí, de la insubmissió o desobediència civil que fomentà el fenomen #novullpagar. I si l’oposició als peatges abusius ha hagut de canviar de tàctica és perquè el govern ultraconservador de Mariano Rajoy va trigar ben poc a canviar la llei per a satisfacció dels interessos privats d’Abertis, que no dels ciutadans. A l’estat espanyol només es recorda un canvi més ràpid de legislació, quan PP i PSOE acordaren en 10 dies modificar la sacrosanta consitutució.

Fa cosa d’un parell de dies, el SCT (Servei Català de Trànsit) ha iniciat el retorn aleatori –els criteris existeixen però són aleotoris en origen– dels imports cobrats com a sancions per actes de #novullpagar. El retorn dels diners porta implícit el reconeixemnt d’una injustícia i com a tal caldria que l’administració, que ni ha servit al ciutadà i ha malversat munts de diners i feina en persesguir conductors, rendís comptes amb la societat que la sosté. Però res d’això ha succeït, cap cessament ni dimissió, mentre un munt de persones segueix patint l’amenaça sinó l’execució d’uns embargament que ara la justícia – anem 9 a 1 a favor i els fonaments de la sentència contraria són per emmarcar!– declara que no procedien i, per tant, es van ordenar i procedir conculcant la llei i el sentit comú. Potser és arribada l’hora en què algú expliqui a la població l’obscura trama que sembla  existir entre CiU, el SCT i Abertis, en cas contrari que no se’ns negui la formulació d’hipòtesi més que raonades.

En aquest moments de canvi de rumb vull recordar les amenaces Felip Puig, conseller d’Interior de la Generalitat en l’inici de la campanya antipeatges, l’estúpida actuació servil de Joan Aregio, aleshores director del SCT, i més tard la mesquinesa de Ramon Espadaler, actual conseller d’Interior, home de moral dubtosa a jutjar per les  actuacions contradictòries amb el carnet polític que llueix i, sobretot les incompetència, supèrbia i negligència de Joan Josep Isern Aranda, arquietcte de formació i actual director del SCT, el qual ha executat l’amenaça de multar amb 100,00€ les accions del #novullpagar. A tots ells vull recordar-los que som molt els que els tindrem el nostre pensament durant molts de temps, més del que voldríem, i que si mai algú els retreu la seva mala fe i prevaricació en aquest o altres afers, molt possiblement, no dubtarem ni un segon en saber de quina part posar-nos.

PEATGE

febrer 23, 2014 / scapix

DIJOUS GRAS BOTIFARRA MENJARÀS

Bon Dijous Gras i feliç Carnaval/2014!

Pieter Aertsen

febrer 7, 2014 / scapix

DE RETRUC AMB EL METGES

Reconeix que es fa gran i, malgrat no tenir sobrepès, l’han amenaçat amb un possible ictus, cobriment de cor i no sap quantes malalties més. Reconeix que es fa gran i, malgrat que fa temps que no fuma, pràcticament no prova l’alcohol, ni una simple cervesa light –eufemisme estúpid perquè si no té alcohol no és cervesa– ha acceptat sotmetre’s a un règim alimentari per a satisfer més els metges que a si mateix. Explica, en resum, com d’avorrits i insulsos se li han tornat els àpats i altres penes que podríem qualificar de danys colaterals.

Com que sóc també assidu a tota classe de metges, el que més em sorprèn del relat és tipus de règim que li han 3recomanat. Resulta que, excepte les menges que té del tot prohibides, de la resta pot menjar les quantitats que desitgi. Sense límits. Que fins a dia d’avui no m’hagi sotmès a cap règim, la qual cosa no significa que no m’hagi convingut, no significa que desconegui la qüestió, almenys això em creia. Tinc encara prou fresques en la memòria les imatges de familiars i amics pesant en una bàscula especial els grams de pa, d’oli i altres menges abans de cuinar-se cada un dels àpats del dia. Tot això sembla, doncs, que és ja història, ara els règims, com gairebé tot en medicina, els fan els 2nutricionistes, endocrins o altres especialistes. Desconec les prediccions i l’eficàcia dels actuals règims alimentaris, desconec si milloren l’estat físic i anímic de les persones que se sotmeten a les seves rigideses i pronòstics de millora, però puc assegurar que el meu interlocutor no me’n parlava amb cap alegria, i sí amb una bona dosi de tristor.

Abans, del metges, ens feien gràcia les històries dels OTL que per una revisió d’orella et feien despullar i et diagnosticaven fimosi o comprovaven la turgència del pits. Avui, francament, hom surt del metge i no sap si aquest pretén curar-lo o es conforma senzillament en putejar el pacient a canvi d’allargar-li un sistema de vida que no demana i potser ni desitja.

Com que el meu amic i jo em deixat de ser imprescindibles –segurament ho hem estat sempre– i al cap d’anys ens va fer il·lusió retrobar-nos, a manca d’obres per visitar, vam decidir anar a un bar imprecís a prendre un cafè (el seu règim li ho permet). Va ser allà on, de forma alegre i distesa, em va explicar fil per randa la tristesa dels seus àpats.

I no perquè el meu amic sigui una mica més jove que jo però com que el seu cas em va deixar rumiant una bona estona, finalment vaig concloure que a partir d’ara posaré en pràctica i amb freqüència regular els esmorzar de forquilla i ganivet. Per a molts anys. O no.

Captura de pantalla 2014-02-07 a les 18.23.49

gener 23, 2014 / scapix

PESSEBRES–2013, ‘M’EXALTA EL NOU I M’ENAMORA EL VELL’

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Com que la tradició mana que per La Candelera es desmunti el pessebre i amb aquest fet es doni per tancat Jordi-Eulàlia-2-el cicle nadalenc, el participants en el tradicional certamen pessebrista vallesà s’han sotmès una vegada més a criteri del jurat de rigor.

13, rue del Percebe.– Algú hauria d’avisar Francisco Ibáñez perquè passi a admirar aquest homenatge abans que l’inexorable pas del temps no retorni cada figura al seu tradicional espai o esborri definitivament les transparències dels murs de Percebe. De l’espai principal que fa un any ocupava la família catalana i el seu esclat independentista se n’ha apoderat el natural relleu familiar, val a dir que el jove promet i apunta maneres, motiu pel qual des d’aquí l’encoratgem a seguir el camí marcat pels seus progenitors.

Un saborós batut de fruita disposà el cos i la ment per a  la resta de la jornada.

Enric:Montse-2-Toro d’Esdebrala.– De ben segur que el públic agraeix fidelitats i costums en qüestions tan principals com el pessebrisme, en aquest sentit els autors l’encerten quan ofereixen la particularitat d’Esdebrala com aquell qui ofereix el món sencer a l’espectador, endemés enguany han sabut impregnar l’obra amb les darreres incorporacions al territori així com amb els rostits argentins amb què s’hi han celebrat festes i solemnitats. Amb tot, no podem obviar que deteminades absències de figures principals generen dubtes manifestos.

El repartiment de carbassa aglutinà llaors unànimes.

Tango de Roxanne.– Tercer impacte en una mateixa jornada; possiblement d’acord amb la nova realitat del seu director, l’obra es postula sense cap mena de dubte com a defensora dels nous formats. Estalviem els mots i ens acollim per una vegada a la dita que una imatge val més que mil paraules (cliqueu). Finalitzada la projecció, aquesta JC:Mar-2-provocà un fòrum rigorós.

Racions individualitzades de sarsuela estil CalaPepa acompanyaren el vermut que precedí el dinar de germanor, el qual, com sempre, els concursants oferiren amb el millor dels encerts. Els brindis no hi mancaren.

Certament aquesta ha estat una edició de canvis i afirmacions. Quan això passa, la reacció del Jurat no se sap mai quina direcció prendrà; vénen, doncs, mesos de tensa angoixa, tanmateix presagiem sessions deliberatives realment dures, ignorem encara on se celebraran, però del que no hi ha dubte és que cada membre del tribunal defensarà les seves preferències amb tenacitat i constància. I per si en el seu moment el veredicte no abellís a algú, es recorda que els infant i orats, com aquest Jurat, només diuen les veritats.

Edicions anteriors; 2009, 2010, 2011 (sense ressenya, només imatges) i 2012

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

gener 12, 2014 / scapix

BANCA, NI ÈTICA NI ESTÈTICA

Fa uns dies vaig entrar a una oficina bancària on fa anys que tinc un compte per on pago alguna de les factures que semblen atorgar drets per viure, val a dir que, com a client de la sucursal o agència, sóc més antic que qualsevol dels treballadors actuals. L’experiència va somoure’m més que no imaginava.

Entro, saludo amb el clàssic i retòric bondia però ningú de l’oficina respon, ni per cortesia ni d’esma. Malgrat haver-hi quatre clients davant meu, menys que els set, vuit o màxim deu empleats de l’entitat, demano torn, com a la carnisseria, i m’espero una llarga estona fins que sóc atès; avui, per una simple operació de caixa entre ordinador i empleat hi esmercen gairebé cinc minuts!

La gestió que em menava a l’entitat i que jo els sol·licitava no era ni per demanar un crèdit –que no m’haguessin atorgat, perquè es veu que ja no s’hi dediquen, a això, ara són ells qui els reben en forma de donatius del govern espanyol o de la banca europea– ni tampoc era per efectuar cap imposició sinó per rebre determinada informació, per tant, semblava que per a ells, els treballadors de la banca en qüestió, era lògic que ningú no sabés qui m’havia d’atendre, amb la qual cosa em tornen a fer esperar una llarga estona.

Com que malgrat la manca de calés, de bancs, en sobren, passat el temps que vaig considerar m’acomiado amb la 1intenció de reclamar la informació en un altre indret. I justament quan intueixen que vaig a obrir la porta m’atura un xitxarel·lo amb ànsies d’ascendir en l’escalafó de l’entitat i m’ofereix tota mena de productes que inclouen, gratis!, targetes i altres avantatges que ni vull ni necessito. Com que noblesa i edat obliguen, responc d’entrada als seus oferiments amb la cortesia que no he rebut quan els he dit el bondia, i declino les ofertes, però  l’empleat persisteix en les virtuts del producte fins a fer-me sentir gairebé com un insensat si no aprofito la ganga que m’ofereix i remarca novament l’afegit de les targes de rigor i no sé quantes meravelles més que van incloses en l’espectacular compte nosequè que promocionen com si es tractés d’un pernil o de qualsevol producte 2×3 de l’hipermercat més proper. No cal dir que finalment vaig poder escapar d’aquella lloriguera i que trigaran a tornar-m’hi a veure.

Esgotades les promocions de vaixelles, coberteries i ordinadors portàtils amb què obsequiaven possibles clients o víctimes, la banca ha optat per despersonalitzar-se sense embuts, és a dir, sincerar-se davant la societat encara que contradigui els principis bàsics que fins ara utilitzava en publicitat. Del “PARLEM”, “VOLEM SER EL SEU BANC”, “UN FUTUR JUNTS” i altres  eslògans similars han passat a la despersonalització més descarnada i al setge directe sense embuts ni educació.

El perills que alertaven de la globalizació no solament s’han acomplert sinó que els patim cada dia amb més intensitat a l’espera que quasevol revolució, analògica o digital, ens retorni les esperances en l’ésser humà.

2

gener 2, 2014 / scapix

CAGANER MISTERIOS, 2013: HANNIBAL LECTER

Com era d’esperar en una situació com l’actual, els guanyadors han declinat el premi, no per innecessari sinó perquè van sobrats d’aquesta tipus de material. Cada un, doncs, dels kids per a manifestacions i protestes que l’organització tenia ja adquirits serà destinat a obsequiar, fins a esgotar les existències, els primers catalans nascuts aquest any que iniciem. Amb aquesta donació pretenem col·laborar en la mesura de les nostres possibilitats en el sosteniment i educació dels fills. Per a futurs combatents que despuntin en el repte a la llei de seguretat ciutadana amb què el reaccionari de Fernández Díaz ens  obsequia prometem ser altament generosos.

núm. 0202tri

Captura de pantalla 2014-01-02 a les 19.34.35

desembre 8, 2013 / scapix

CAGANER MISTERIÓS, IX edició

A un pas de celebrar la dècada d’aquesta humil proposta nadalenca, denunciem l’intent de competència il·legal que l’entitat autònoma Jocs i Apostes de la Generalitat de Catalunya ha promugut contra  aquest joc, el qual, havent nascut sense recursos, ha estat incorporat al cúmul de tradicions amb què aquest dies ens obliguem una munió de catalans. En concret denunciem la implantació de La Grossa de Cap d’Any com a acció puntual i intencionada  per ensorrar en l’absoluta misèria els participants i creador del joc El Caganer Misteriós. Tanmateix, advertim les autoritats pertinents que, per part nostra, estem disposats a oferir resistència.

En fi, és feina tan comuna

que sols aquell que dejuna

és el qui es pot lliurar

de la merda de cagar;

mes aquí entra l’obstacle

que, a no ser un gran miracle,

no viuria pas un mes

qui no mengés ni cagués.

Vivim moments històrics en què quatre espavilats sense escrúpols s’han apoderat del sistema i ens mantenen immersos en la crisi, la qual cosa ha disparat la mala salut de ferro de molts de nosaltres, motiu pel qual ens hem permès la llicència d’evocar alguns possibles salvadors (de la salut, que no de la crisi) amb l’enquesta del personatge d’enguany. Heus aquí, doncs, la proposta:

núm. 0202 bis

Entre els participants que encertin el concurs sortejarem un kid complet per a manifestacions de protestes diverses. Admetem que el premi ha sofert un retrocés notable, que alguns enyorareu els viatges gratis, sopars en resturants estrellats, cash en mà i altres fantasies. I és que mentre esperem la revolució, patim la crisi.

Podeu aportar les vostres votacions fins el dia 2 de gener, 2014, data en què publicarem el resultat i nom del guanyador.

La participació en aquest concurs us atorga el dret de gaudir del Caganer 13 de Xavier Boronat i Llop.

Edicions anteriors:

2005,  resultat –2006, proposta i resultat – 2007 proposta i resultat – 2008, proposta i resultat – 2009, proposta i resultat – 2010, proposta i resultat – 2011, proposta i resultat – 2012 proposta i resultat

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.