Skip to content
juny 15, 2015 / scapix

TEMPS DE FOGUERES-VI

sant joan

Oposar arguments enfront aquells amb qui hem discrepat tota la vida és un exercici que pot acabar resultant avorrit. Oposar criteris, arguments i actuacions amb aquells amb qui hem compartit afinitats i projectes causa doble aflicció: per les persones, d’una banda, i pel projecte, el que un dia va ser ICV. Voldries ser condescendent sense que es notés però avui ni un ni altre mereixen la confiança de molts de nosaltres, tanmateix confesso que haver d’enviar Joan Herrera al foc purificador em produeix una certa acidesa que no dubto s’esvairà tan bon punt contempli la màgia de les flames i l’olor del fum penetri pels meu narius.

Joan-Herrera-defiende-federal-soberanista_EDIIMA20140702_0885_4

S’ha de ser molt barrut o molt incompetent per liderar la formació ecosocialista que fins fa quatre dies maldava per la revolució i quan s’apropa l’hora de la veritat preferir romandre sota el jou de l’actual immobilisme carca que li nega el projecte federalista que defensa.

Posà pals a les rodes per a la celebració del 9N. Al cap de poc dies d’aconseguir les condicions exigides afirmà que no hi participaria. Rectificà, a contracor, per la pressió social i de la militància. El seu lideratge ha finiquitat ICV, ha preferit tirar per la borda el bo i millor de la formació a defensar realment el canvi social que suposadament proposava. Per evitar el naufragi personal i dissimular el desastre col·lectiu del seu lideratge s’ha infiltrat en les noves formacions en apogeu malgrat que aquestes reneguin de la feina en què ell i els seus han participat, durant anys, per exemple, el govern a l’Ajuntament de Barcelona.

A Sabadell ICV ha creat i trencat coalicions amb EUiA; coalicions que es trenquen després del primer ple i es refan abans de l’últim per tornar a mig trencar-se abans de la campanya electoral. Es divideixen però utilitzen el nom de Podemos quan els titulars de la marca els en neguen l’ús. I a Joan Herrera, l’autoproclamat guru de l’ètica política, no se li recorda cap explicació plausible per a tanta incongruència.

Defensar les llibertats nacionals, la transparència política, un poder judicial independent, un sistema educatiu progressista i fort i fer creure que la millor forma per aconseguir-ho és romandre a Espanya, perquè, segons ell, en quatre dies aconseguirem un pacte de mínims amb ell govern espanyol de torn és no haver entès res de la política espanyola dels darrers trenta-set anys. Això o haver-se colat en un lideratge i situació que li van grans.

En aquest país molts  hem recelat sempre de la dreta però ara temem que siguin els hereus de l’esquerra tradicional –ètica incorporadora i sumativa– els  qui s’alineïn amb aquells que impedeixen el desenvolupament de les llibertats i l’avanç social i nacional.

En menys d’un quinquenni el PSC ha perdut la presidència Generalitat, de diputacions, batllies múltiples i els descens de suport popular continua malgrat que el malalt respiri; Herrera obtindrà càrrecs però enterrarà la història i el somni que englobava.

D’escolanet del PSC –el d’abans de l’autodestrucció– a aspirant d’escolà a Podemos o on li facin un raconet. Del PSUC, ni rastre; IC, un record esvaït; ICV, en hibernació perpètua. No sé per què, però intuïm una intenció oculta per emular la longevitat política del calb d’UDC. Ho preguntem a la Dolors? Ai, no…

Foguera, 2014

Foguera, 2013

Foguera, 2012

Foguera, 2011

Foguera, 2010

gener 4, 2015 / scapix

CAGANER MISTERIÓS, epíleg

 

resultat 2014

Per si quedaven dubtes, 1, Hannibal Lecter –  2, Groucho Marx – 3, Woody Allen – 4, José María Aznar – 5, Fidel Castro – 6, Stan Laurel – 7, Oliver Hardy – 8, Josep Guardiola – 9, Shakira – 10, Marilyn Monroe

 

caganer misteriós 2005, caganer misteriós 2006, caganer misteriós 2007, caganer misteriós 2008,  caganer misteriós 2009, caganer misteriós 2010, caganer misteriós  2011,  caganer misteriós 2012,  caganer misteriós 2013

desembre 10, 2014 / scapix

CAGANER MISTERIÓS, 10 ANYS!

Tres hores més xerraria

i encara no acabaria

però m’avisa el darrere

que ha acabat ja la caguera

i acabo jo dient:

que caguin per sempre. Amén.

Aquest concurs arriba a la seva desena edició. Gràcies a tots els que l’heu seguit, als que m’heu empès a continuar-lo i, especialment, als que, en moments en què mantenir-lo em semblava més un exercici de pedanteria que no un joc, em vau treure aquest pensament del magí.

En la vida de les persones un decenni són molts anys. Començo a notar que ja fa massa temps de tot. Anem cremant etapes i arriba un moment en què hem de tancar portes. I mentre em trobo en aquest procés comprovo com, fruit d’una realitat potser mal interpretada o desvirtuada pels anys,  les meves ocupacions paradoxalment es multipliquen. Entre el llast que he d’abandonar he decidit que també hi hagi aquesta tradicional entrada al blog. Em sap greu. I em sabrà greu que a alguns us sàpiga greu.

La vida continua i seguirà arribant cada 25 de desembre un nou Nadal, i l’endemà, Sant Esteve i en vuit dies de nou Cap d’Any… He decidit deixar pas, no me’n vaig del tot, vull ser-hi per si cal i puc encara ajudar, si algú vol agafar el relleu.

Que tinguem unes Bones Festes!

CM, 2014

Nou anys, nou figures i deu personatges. Per arrodonir-ho a la coincidència del deu –10 edicions, 10 propostes de joc–, en aquesta darrere edició no ofereixo cap nova figura sinó que us proposo d’endevinar, mitjançant el perfil de cada peça, qui és qui de cadascuna de les figures protagonistes de les edicions anteriors, sabent que aquestes van ser… (al final del post, adjunto els enllaços que les van fer úniques al seu dia).

Sé que puc estalviar-me la solució però compliré amb les meva responsabilitat de publicar-la abans no conclogui el cicle nadalenc; espero així acabar tan o més amics que fa deu anys. Jugueu?

2005 – proposta 2006 – proposta 2007 – proposta 2008 – proposta 2009 – proposta 2010 – proposta 2011– proposta 2012  – proposta 2013

octubre 12, 2014 / scapix

«EL PROCÉS»

‘Per unes quantes hores ens vàrem sentir lliures’ (Raimon, 18 de maig a la “Villa”)

Això del procés català dóna per a molt i per a res, vull dir que és una mina per als tertulians d’aquí i d’arreu perquè cada dia  aporta novetats que l’endemà es desdibuixen i se’n creen de noves. Primer apostàvem per un referèndum, quan els espanyols s’hi van oposar, ideem La consulta, a l’empara d’una llei del Parlament que estableix que l’opinió popular no és decisòria. Que als catalans se’ns consulti tampoc agrada als espanyols, en realitat a Espanya, excepte cobrar-nos uns bons dinerons, poques coses agraden de Catalunya, (ni el pa amb tomàquet, o ja se l’hagueren fet seu, com el Colom!), ja veurem com ens en sortim de l’escomesa sense prendre mal.

IMG_7333Essent President de la Generalitat Pasqual Maragall, el Parlament de Catalunya aprovà un nou Estatut d’Autonomia al setembre de 2005, el 28 de juny de  2010, el TC declarà no legal bona part de l’Estatut, el qual va ser referendat a Catalunya el 2006, el 20 de setembre de 2012 Mariano Rajoy rebé el President de la Generalitat, Artur Mas, a Madrid però es negà al diàleg d’un Pacte Fiscal per a Catalunya; per no recular tres segles, situeu l’inici del conflicte en la data que us plagui. I sobta que cap dels intel·lectuals espanyols, siguin autoproclamats o amb títol concedit pel règim, s’hagi erigit en defensor del dret a sufragi dels catalans sobre el propi destí. Ni en el cas concret d’ara, en què, tombat pel congrés espanyol el projecte de referèmdum del Parlament català (7 d’abril, 2014), la consulta que deriva de la succedània Llei de Consultes no en declara vinculant el resultat. Val a dir que algunes veus tardanes, Santiago Segura i Joaquín Sabina, ambdós en plena activitat promocional de les seves activitats (una pel·lícula i uns concerts, respectivament), han defensat fa uns dies el dret dels catalans a decidir el nostre futur. Esperem que no faran com com Los Morancos, els quals un cop Ebre enllà es van desdir del que afirmaren mentre actuaven en un teatre a Barcelona (a Catalunya, a Andalusia).

Com que costa, i molt, d’empassar-nos tant de silenci d’una part de la ciutadania que presumeix d’elit, podria arribar el cas que els catalans, erròniament, creguéssim que la màxima aportació de la intel·lectualitat espanyola al seu país i al món en general estigués sermpre per sota del mèrit (jurídic, democràtic, literari…) que suposa la seva sacrosanta constitució, el nivell democràtic de la qual és de sobres conegut pel soroll de sabres sota la qual es redactà. 

Pretenen, potser, que no recordem que quan els ha convingut –la darrere vegada abans de la proclamació del nou rei, Felip VI– PP i PSOE han reformat de la constitució el que els ha interessat o els han exigit des d’Europa. Des d’Espanya i des de Catalunya els unionistes afirmen que no pensen alterar l’actual constitució, pretenen eternitzar-la i reduir-ne la interpreatció abans que eixamplar la democràcia, la frase La constitució ho prohibeix, d’ínfim nivell intel·lectual, s’ha transformat en la preferida per a respondre qualsevol demanda catalana.

Des de dins de Catalunya, finalment ha sorgit un manifest de 60 autoproclamades ‘personalitats d’esquerres’ la més notable de les quals no va més enllà de ser un magnífic segundón d’un emigrant de luxe establert a la cort d’Esperanza Aguirre. Del manifest en qüestió val a dir que ve preludiat per una frase, Por la unidad del pueblo trabajador (sic), prou anacrònica com insignificant en ple segle XXI.

Ara que sembla que la consulta es realitzarà, malgrat sigui poc d’acord amb el que estava previst, resultarà interessant comprovar com sorgiran veus des de diferents estaments que, per no passar per poc demòcrates, afirmaran l’interès perquè aquesta es dugui a terme i, ara sense embuts, demanaran el vot pel NO. I malgrat que l’argumentari continuï essent deplorable, haurem d’agrair que surtin de l’armari. Si finalment el 9N queda del tot desconvocat per obra i gràcia del braç jurídic del PP i PSOE, des d’aquí s’alçaren amb tanta força com mancança d’arguments les veus canalles de l’unionisme que malament amaguen la realitat del seu desig, España una, Cataluña es España. Cap manifest unionista de les autoproclamades personalitats catalanes d’esquerres farà publica una lleu o furibunda defensa del dret a decidir. Tocats i enfonsats.

Com a mínim, El Procés haurà servit per a desvetllar, també tardanamet, molt tardanament, consciències de demòcrates que romanien profundament adormides des de temps immemorials. Acabi com acabi el 9N, que no s’adormin de nou.

Imagen 4

setembre 9, 2014 / scapix

11S, 2014

setembre 7, 2014 / scapix

A CADA PORC LI ARRIBA EL SEU SANT MARTÍ

Algun  dia, aviat, el país haurà de passar comptes amb tota mena de lladres de coll i corbata. ¿Oi, senyors Felip Puig, Joan Aregio, Ramon EspadalerJoan Josep Isern Aranda, Salvador Alemany i la rècula que el segueixen?

agost 27, 2014 / scapix

NECROLÒGICA D’UN GITANO

Segueix

Get every new post delivered to your Inbox.