D’ESQUERRES I RUCS…

Els pressupostos per l’any 2012 no serviran per sortir de la crisi, en tot cas i de manera molt escadussera, poder ser útils per afrontar o desafrontar la despesa dels organismes públics. Per fomentar iniciatives d’emprenedors, com en diuen ara, no hi ha ni cinc ni se n’espera res; que cadascú s’espavili com pugui, i si pot ser, afegim,  allunyat dels favors oficials a particulars.

Els pressupostos de Catalunya  dupliquen (2,66%) el dèficit  que exigeix el govern d’Espanya a les autonomies, tot i que la Generalitat addueix que, si no fos per l’impagament del fons de compensació, el pressupost es veuria reduït a l’1,26%. Ignoro si Espanya es veurà primer obligada a demanar el rescat a la UE o bé serà Espanya qui intervingui els comptes de la Generalitat de Catalunya, i de passada el de la Generalitat Valenciana, que no es poc el que arrossega. Si Catalunya resulta intervinguda l’any vinent,  adéu-siau, turons, vull dir, adéu a l’autonomia…

En temps de bonança i en temps de crisi, el Tripartit va augmentar la despesa un 60%, bona part dels diners segurament es van destinar a polítiques socials, val a dir que aprovades i no pagades en massa ocasions, i a infraestructures ningú no ignora, però, que un altre bon pessic va anar a parar a empreses i butxaques imprecises; i no dubto que, espavilats com són, sense que la il·legalitat els afecti, si bé no podem parlar d’estricta legitimitat i ètica.

Les protestes contra les retallades les hauríem de dirigir no només contra les decisions del nou Govern, que també, sinó repartir-les entre els que les han provocat, vull dir que hauríem d’exigir explicacions a altres coresponsables, ja siguin aquests membres del tripartit, banquers, Delegats del govern espanyol, secretaris, alts càrrecs, etc., etc. I tot això sense oblidar que una actuació de consens, com acabar amb l’actual espoli fiscal, podria ajudar-hi molt, a superar retallades. El malbaratament de l’esperit de la manifestació del 10J demostra que la majoria dels actuals partits polítics són una llosa per a la democràcia que ens mereixem.

Si l’esquerra o el progressisme –quan abandonarem la caduca terminologia dreta i esquerra completament buida ja de significat?– vol recuperar la incidència política perduda s’ha de reinventar però no ho aconseguirà mai si intenta fer-ho damunt dels propis cadàvers i les pròpies cendres. Aquest dies tenen un bon mosaic de propostes a les places de molts municipis, i no només aquests dies ni en aquests llocs ni aquests únics mosaics. Si persisteixen amb l’estupidesa narcisista de creure’s en possessió de la veritat i no ser capaços de trobar-se els grans del cul, com demostra l’estupidesa de la diputada d’ICV Laia Ortiz en preguntar pel cost de la foto  oficial del President Mas, no sortirem de l’atzucac, almenys amb aquests guiatges.

I si no m’esplaio també amb neoliberals, conservadors, democristians, neopuritans i altres del mateix estol no és par falta de motius sinó perquè de manera indefectible aquesta colla  mai no ha aportat res en termes d’evolució social que no sigui particularment interessat, com he manifestat ja aquí en altres ocasions.