Skip to content
Mai 10, 2010 / scapix

IDEOLOGIES (SUPOSADES)

 

Mai no m’he cregut això de la democràcia, en què qui controla més mitjans i disposa de més calés acostuma a tenir la paella pel mànec. Menys encara quan les ideologies han desaparegut i només una ratlla molt fina separa les dretes de les esquerres. I encara menys quan entre ells pacten el més essencial de la qüestió democràcia, és a dir, el manteniment de les llistes electorals tancades, amb la qual cosa uns i altres no fan sinó buidar de contingut i de sentit el sistema per als qui ens neguem a pagar la quota de qualsevulla de les sigles. En la mesura que poden, a tots plegats, només els interessa ocupar càrrecs i/o sous, o això sembla.

La dreta.–

Neocons, neoliberals i democratacristians no amaguen sinó interessos personals o sectaris. El que de positiu ha pogut aportar la dreta tradicional als valors humans ja fa cinquanta anys que ho va fer. Els seus mitjans solen ser pamflets actualitzats de la Inquisició amb quatre retocs de suposada modernitat carrinclona. Quan els interessa apropar-se al feixisme no tenen escrúpols, els seus dirigents, en fer-ho, amb l’excusa que calgui, com per exemple, diuen, per llevar vots a la ultradreta (?!).

L’esquerra.–
Com hem de creure’ns uns personatges que diuen defensar valors dels quals fins fa quatre dies renegaven? Com poden enganyar-nos de nou aquells que han preferit fer carrera a recer d’unes sigles? Quin crèdit mereixen després d’haver comprovat la seva gestió en el govern? ¿Quina crítica pot aportar l’esquerra quan creu en la propaganda oficial, quan els seus dirigents viuen d’un sistema i d’uns privilegis que alhora i públicament diuen combatre? ¿Per què considera excepcional la reincorporació a l’anterior feina un cop abandonat el càrrec –electe o de confiança– pel qual se’ls va nomenar? Els suports històrics, se’ls en van per tot arreu. Les classes més humils perquè prefereixen la telescombraria, i els abans progres perquè han redescobert que mai no van ser d’esquerres ni tan progres com imaginaven.

S’atreveixen sense vergonya a cercar el «centre» com a signe de credibilitat (?!). L’esquerra, doncs, s’ha quedat nua i sola.
Si hem de continuar creient en el seus valors, convindrà que algú refundi la idea i el projecte. Els actuals models i els seus dirigents han fracassat del tot. I, ves per on, com el franquisme, ningú no pensa obligar-los a passar comptes?
Advertisements

11 comentaris

Feu un comentari
  1. Melissa / gen. 21 2014 0:00

    Wait, I cannot fathom it being so stwhogatfirrard.

  2. Port Aventura express / maig 15 2010 16:23

    Entre les barbies Leyre Pajín (PSOE) i María Dolores de Cospedal (PP), la Carmen Chacón (PSC-PSOE) sembla de veritat. Aquestes senyoretes deixen en no res el antics còmics de secretaris generals del PP com el Fernández Mancha. Així eren i així són

  3. Independent / maig 15 2010 9:47

    És que el que era infumable abans i ara és allò del "centralisme democràtic", però se n'han adonat tard. Ara ho maquillen amb "seguir la línia" (oficialista, per descomptat) del partir. Però és igual d'estúpid. Llistes obertes JA!

  4. Torras i Bages / maig 14 2010 17:13

    No, dona, no, jo el que vaig dir era que Catalunya serà cristiana o no serà.

  5. Imma Maiol / maig 14 2010 15:21

    Catalunya serà d'esquerres o no serà

  6. Xavier F. H. / maig 13 2010 16:47

    A la dreta, els fatxes sempre han estat en menor o major grau fatxes. Socialistes i comunistes, la majoria, uns perdonavides, pedants que es refugien en suposats il·lustrats que mai han conegut ni llegit. El que més emprenya és que es creuen imprescindibles i que tot el que fan és en benefici dels ciudatadans, en altre temps del "poble". A la foguera tots plegats!

  7. La Magdalena / maig 12 2010 23:08

    Els meus amics "d'esquerres" em titllaven pejorativament de socialdemòcrata fa 30 anys. Ara diuen mantenir-se en els orígens però s'ha fet socialdemòcrates (per interès). Uns caradures immensos és el que són, per justificar barrabassades injustificables.

  8. Andreu / maig 12 2010 22:33

    JO tenia molts amics del PSUC i sociates i ara o ja no hi són. Els que hi queden tenen un bon càrrec i millor sou, van amb vestits cars (però no deixen de semblar uns pets bufats) i han perdut força la memòria Amics falangistes no n'he tingut mai però aquest de sempre que estan arregladets.

  9. LLIBERT / maig 12 2010 19:21

    ahir els un i els altres: "CARA AL SOL" o "A LAS BARRICADAS"avui uns i altres: "A ROBAR CARTERAS!!!!"

  10. scapix / maig 11 2010 22:20

    Gràcies, COBI, per il·luminar-me en una nova entrada. Si em paguessin et mereixeries una bona comissió. (comentari al post Samaranch…)

Trackbacks

  1. D’ESQUERRES I RUCS… « joan escapa –scapix–

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: