FC BARCELONA, AL CÈSAR EL QUE ÉS DEL CÈSAR
El nostre país petit ha d’apropar-se de nou als èxits del FC Barcelona per poder sortir al carrer amb motius d’alegria i no vindicacions, ja que ni la situació econòmica i social ni el que prediquen els dirigents polítics són motius per tirar coets.
De nou han estat les gestes del més que un Club el que ha actuat d’ambaixada mundial del nostre país. A la premsa mundial la majoria de mitjans s’hi refereixen com l’equip català i n’han destacat l’excel·lència del joc i la filosofia del club, la qual cosa ha obligat al veïnat del sud a rendir-se a l’evidència però, com és costum –a darrere hora i després de comprovar els elogis d’arreu– també ha volgut apropiar-se l’èxit, ara sí, com el d’un equip espanyol, com si ens féssin un favor, tot i que saben de sobres que no ho som ni ho volem ser, ni volen que alguns que potser se’n sentin ho siguin. De fet per llegir catalán en espanyol cal cercar la premsa americana.
L’equip entrenat per Pep Guardiola afronta l’esport que practica d’acord amb els valors innats del propi esport, de l’equip i del que representa i això contrasta amb la falsa creença que el model de globalització exigeix abandonar les pròpies arrels. Ara que el Barça no només guanya sinó que és referència d’espectacle i bon joc, ara que el Barça és més universal que mai és quan jugadors i tècnics s’inventen una particular sardana com a cloenda de les festes i conviden la resta de l’staff tècnic a participar-hi.
I ja que el Barça ha estat capaç no només de renovar la il·lusió dels seus seguidors sinó de renovar els fonaments del futbol, som molts els que ens preguntem per què no se’ls empelta una mica d’aquest esperit, als nostres dirigents polítics, per què no són capaços de renovar-se amb nous valors, molts dels quals aquests dies s’han posat de relleu a les places dels nostres municipis. I si no se’n volen adonar que repassin com els indignats han evitat els actes violents en l’espai que ocupaven i això sense la intervenció de cap intel·ligència política.
De retorn a l’àmbit estrictament esportiu no oblidem que l’esperit i els èxits del nostre equip es fonamenten en la feina de Johan Cruyff, Joan Laporta, Txiki Begiristain, Frank Rijkaard i Pep Guadiola, la totalitat dels quals van iniciar-se al club en períodes anteriors a Sandro Rosell, l’únic President capaç de malvendre una samarreta i d’organitzar un castell de focs amb claror de dia.
scapix - joan escapa 
Que fort això del Diccionario Biogràfico Español! Els catalans la caguem però encara no em perdut el seny, per molt que el Sandro la cagui una vegada darrere l’altra.
Laporta = UNICEF i deixa una herència com mai cap nou President ha obtingut (malgrat el que diguin els periodistes del grup Godó
Rosell = Qatar Foundation, la Due Dilligence propiciada pel tal Javier Faus i està per veure què deixa en herència esportiva i econòmica (de moment una secció menys i només un fitxatge amb projecció, Afellay)
NO HI HA COLOR!
Ahaha, aha, la Real Academia de Historia, amb diners públics, edita unes meravelloses biografies de Franco i jutja la història com li plau en els volums del Diccionario Biogáfico Español impulsat per José María Aznar. El Tribunal Suprem considera normal la difusió del nazisme en contra la primera sentència condemnatòria de l’Audiencia de Barcelona. O ens espavilem de la manera que sigui o acabarem tots sota el jou de les FAES de José María Aznar, que és qui sembla que remena les cireres.
I el Sandrusku no s’assabenta de res de res.
El PP valencià actua amb el principis de l’autèntic feixisme, després de mil atacs i tancar les emissions de TV3, ara elimina la línia en valencià de l’ensenyament obligatori. A Les Illes el fanàtic espanyolista Bauzà vol seguir els passos que es donen al País Valencià, que ningú no dubti que el final del procés és eliminar de Catalunya qualsevol avanç de la nostra llengua, sigui en l’àmbit que sigui, i d emoment compten ja amb les actuacions dels tribunals a dins mateix de casa nostra. L’estratègia d’unificació castellana l’ha iniciat ja el PP amb vehemència. Aquí continuem fent volar coloms i discutint que si el concert econòmic, que si pacte fiscal (De tot ja ens han dit qu eno) mentre ens atropellen amb una gran excavadora
RETORN AL PASSAT MÉS FOSC.
Núñez crea els Boixos Nois, Rosell ressuscita una grada jove de dubtosa eficàcia i nul·la necessitat, i amb una denominació, Fanàtics, que qualsevol enemic pot utilitzar en contra nostra i a favor duna possible vinculació amb grups violents.
Núñez es va carregar la secció de rugbi, Rosell, la de bèisbol
Núñez reneix de la seva foscor que ha coincidit amb el millors èxits del Barça i Rosell denuncia Laporta als tribunals (o això diu)
A falta de donar la cara, els gestos del Sandurku no mereixen cap confiança:
http://www.sport.es/es/noticias/emilio-perez-de-rozas/20110603/esas-lagrimas-josep-lluis/1029873.shtml
Segur que el Real Madrid s’aplana el camí per a les temporades vinents, perquè no hi haurà àrbitre capaç d’assumir el més mínim error en favor del Barça però vostè, senyor administrador no perdi els nervis, pensi en la part positiva: apartir d’ara els sopars els cobrarà en comptes de pagar-los.
ALEXANDRE, SANDRO, SANDRUSKU
a) Intentar fitxar Cesc Fàbregas i no aconseguir-ho en el segons any és d’estúpid
b) Fitxar-lo a preu astronòmic recorda el tema de la “<bportera” que en seu moment féu gran Núñez
c) Eliminar seccions, ha començat pel bèisbol, sense cap mena d’explicació més que la crisi és d’una nul·litat propera a l’encefalograma pla
d) Amb les actuacions del Sandrusco aviat esdevindrem un club com el Real Madrid: futbol i bàsquet, no res més.
f) Què espera per fer alguna declaració seriosa relativa als atacs que ha sofert l’entitat, jugadors i tècnics durant la temporada que ha acabadat? En enllaços que aporta el Torrix són ben aclaridors del que cal fer.
Un disseny de color molt sorrenc, té a veure amb el ciclista?
La cita és bona i em sembla que jo encara cec en menys.
Mentre Guardiola reclama bons jugadors per mantenir Messi envoltat del millors, el Sandrusku es dedica a passejar-se per Londres acompanyat de Núñez.
Aprofitarà Alexandre, Sandro, Rosell l’estiu per aprendre unamica retòrica?
Aquesta samarreta no m’agrada gens. Ja se que es porta l’estil retro i vintage i les ratlles ho són, però prefereixo les altres i que continués dient UNICEF i prou em semblaria millor
El publicita de l’anunci d’estiu de la cervesa Damm es repeteix més que el Calgón amb la cal. Ho sento però algú ho havia de dir.
Costarà més desenpellegar-nos del Sandrusco que no el Madrid del Mourinho.
Olé lé, olà là, ser del Barça és el millor que hi ha !
Evidentment que els triomfs de l’equip són atribuïbles només en una ínfima part a l’actual Junta, a partir d’ara sí que veurem i valorarem de què són capaços, aquesta colla de destralers!
risposte internazionale sul perché Mourinho:
http://www.gazzetta.it/Calcio/Estero/28-05-2011/barca-show-campione-801379360083.shtml
Y el Gran Laporta murió con las botas puestas:
http://es.eurosport.yahoo.com/futbol/gente-blaugrana/article/96512/
Mourinho: Más músculo que toque:
http://es.eurosport.yahoo.com/30052011/47/liga-unico-anti-bar-juego-mourinho.html
I ara que s’ha acabat la temporada haurem de continuar amb un President calçaces? Quan pensa sortir a defensar l’equip, l’entrenador i l’entitat dels atacs soferts durant la temporada, tot vinguts des del Madrid? Fa uns dies va haver de Guardiola, ahir Piqué, i la junta i el President “de rositas”? Cagum la mare que els ha parit!
La secció de handbol també es mereix inclore’ls als èxits del primer equip de futbol.
El Barça reforça els valors solidaris menre el <b/Real Madrid provoca cops d’estat i models hitlerians:
http://blogs.lainformacion.com/vivir-en-campo-contrario/2011/05/25/golpe-de-estado-en-el-real-madrid