JORDI HEREU (i el pet de Clos)
Ara fa un any i escaig vaig dedicar una entrada olímpica a l’ínclit senyor Hereu (propaganda oficial). Ara, ufanós com deu sentir-se per haver vençut la senyora Tura i els imminents exdirigents del partit que suposadament l’acull, l’home retorna amb força a les bretolades amb què ens té acostumats. Algú hauria de fer notar al fins ara alcalde que la seva oponent a les primàries no era precisament una rival d’entitat més enllà del bluf mediàtic, que també tot allò que ha tocat (últim post aquí), sigui a Interior o a Justícia, ho ha malmès considerablement.
Entre els darrers èxits de l’encara batlle s’hi troba la possibilitat de prohibir a BCN la circulació de vehicles (enllaç que guapa sóc) amb més de deu anys d’antiguitat, per poder-la negar l’endemà; s’entesta en solitari amb una querella farcida de tics prepotents contra Vilaweb –cas Vilaró– fins que troba una via d’escapament per retirar-la; posa totes les traves possibles per al referèndum BarcelonaDecideix, del 10 d’abril…
Malgrat que els seus discursos són un càstig, si més no pel to i la sintaxi que empra, el mèrit més lloable de Jordi Hereu serà el d’haver fet bo Joan Clos (per petar-se), és per això que em sap greu perdre’l, perquè aquest home és una mina.I segueixo sense voler saber si fuma, si beu o quin tipus de bolets consumeix.
Ni Borbons ni Hereu, mai cap batlle en tot Catalunya s’ha mostrat tan contrari a les consultes per a la independència com ho ha fet aquest homenet.
Sí, ara sabem per què el Sandrusco és el president del FC Barcelona: perquè durant la campanya estava CALLAT, la premsa el va fer president amb l’única i exclusiva finalitat de destrossar Joan Laporta. A hores d’ara tothom comprova l’absoluta nul·litat de Rosell, no sap parlar i quan ho fa és per cagar-la de ple. Guardiola anuncia ràpidament el final del seu cicle. Gràcies Rosell, però fot el camp!
Per què en tots el programes de cuina els cuiners i cuineres parlen en diminutiu?
Sandrusko, fot el camp!!! Si després de perdre en bàsquet és capaç de fer una mala imitació del Vicente Boluda és que encara és més ruc del que ens pensem.
Seguirà, aquest estúpid ignorant, rebent el suport de la premsa que la enaltit on és?
Si n’hem d’estar, de malament, que fins i tot Jordi Pujol reconeix que durant 50 anys els seus conveciments i dedicacions per una bona entesa amb Espanya han estat una feina sense profit. Per cert, l’exPresident ja ha votat en el referèndum de Barcelona Decideix. Duran Lleida diu que no ho farà, esclar, els d’Unió, com es diu aquí sovint, no dissimulen el pòsit reaccionari i espanyolista
Bustos i Hereu, no Guanyareu!
Proposo tancar l’Hereu al Museu Olímpic i de l’Esport Juan Antonio Samaranch. Estaria tranquil·let i no el trobaríem a faltar
Una pega al reportatge de l’Om: al final se li ha escapat una mica massa de groguisme. Llàstima perquè el tractament fins aleshores era i un bo, però ningú o és perfecte. Espero que no sigui l’inici d’una nova manera de fer.
Intenta TV3 llençar Albert Om com a nova icona del país? Primer com a gendre ideal per a les pubilles de famílies de casa bona (El convidat) i ara amb el reportatge de l’atemptat de Vic (ETA a la ciutat dels sants).
Doncs a Sabadell vam posar la directa: Antoni Farrés (1979-1999) i Manolo Bustos (1999-?), directament a les catacumbes.
Els d’ara, de tan transparents que volen creure’s que són no es veuen ni les vergonyes ni els fa por el ridícul propi ni el del col·lectiu ciutadà que representen. Mireu els perfils que es posen els nostres regidors i sortireu de dubtes.
Apa, que aquesta corba descendent no fa poca pena, tampoc:
Narcís Serra (1979-1982), Pasqual Maragall (1982-1997), Joan Clos (!997-2006), Jordi Hereu (2006- ?)
ENSENYAMENT/EDUACACIÓ, entre l’una i l’altra, a cagar a la platja! 1977-1980: Pere Pi-Sunyer, 1980-1984: Joan Guitart, 1988-1992: Josep Laporte, 1992-1996: Joan M. Pujals, 1996-1999: Xavier Hernàndez, 1999-2003: Carme Laura Gil, 2003-2004: Josep Bargalló, 2004-2006: Marta Cid, 2006: Joan Manuel del Pozo, 2006-2010: Ernest Maragall, 2011: Irene Rigau
Llevat d’algunes excepcions, Marta Cid i poc més, el posterior ha acabat fent bo l’anterior. Si això és tenir visió del futur del país, que baixi Déu i que m’ho confirmi perquè no ho entenc.
Entre la senyora Vicepresidenta, la del currículum fals, Joana Ortega, i la pseudofeixistoide Consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, em sembla que estic abocat a la misogínia. Si per aquest bloc hi ha senyores decents o indecents però nobles, amb ganes de marxa, demano que, sisplau, em treguin el mal. Estic disposat a pagar recompensa ni que sigui en espècies…
L’escarni a què sotmet la premsa més tradicional i rància o la més moderna i farigola a Alfons López Tena pel tema Duran Lleida no té nom. Per una vegada que un polític respon amb ironia no exempta de mala bava ens n’hauríem d’alegrar. Però aquest és un país on els cagats i els trepes tenen un futur extraordinari.
Motiu de l’escarni: http://in.directe.cat/alfons-lopez-tena/blog/5473/de-la-insidia-i-de-duran
Per això volem l’Estatut, per què una senyora Consellera introdueixi el tema de l’uniforme a l’escoles? Es comença per aquí i ‘acaba com III Reich. Quina merda de país!
Sisplau, més idees de l’Hereu, noooooooooo!
Òndia, si l’enllaç del Clos és cert, amb qui s’assessoren els de l’ONU? Què en faran de l’Hereu, si no guanya? Acabarem exportant només aquests tipus de cervells, els catalans?