VAGA
«La llibertat, la justícia i totes les causes nobles tenen molta gent al món que les defensa; però Catalunya només ens té els catalans» (Lluís Companys)
Vicent Partal fa una crida des de l’editorial d’avui a Vilaweb a un nova versió del tancament de caixes. Motius n’hi ha de sobres. En seria més que suficient el fet que la ministra espanyola es negui a 
pagar el que deu, d’acord amb el que va pactar tot just fa un any, més encara quan des de fa anys mai no han pagat ni invertit el que corresponia i havien acordat.
En uns moments en què el país es troba en una cruïlla històrica, avui més que mai, la responsabilitat del governants hauria aprofitar al màxim les oportunitats que beneficiïn més els ciutadans; i així és o hauria de ser per responsabilitat pròpia i la de les generacions que ens han de seguir. Vivim un temps en què no cal cercar independentistes en reunions clandestines o reductes llòbrecs, l’empeny que posa Espanya en la qüestió catalana fa que l’alliberament nacional sigui avui un sentiment que creix com els bolets a la tardor –el juliol passat en vam tenir una bona mostra–, i si no únicament pel sentiment, a ningú no se li escapa que la cosa ha de petar pels diners. El temps és més que arribat, no ens cal esperar ni en tenim motius.
Jordi Pujol ja ha dit la seva i, en una acció que l’honora, ha reconegut que el seu trajecte polític a la llarga ha resultat un episodi del tot incomprès, una feina en va, almenys comprovats el ressò obtingut amb seus interlocutors mesetaris. Em pregunto, però, quin cas pensen fer els actuals polítics a la proposta –simple i factible–del director de Vilaweb. Bé, algunes respostes ja me les conec, els diputats del PSC a Madrid continuaran mostrant-se cecs i muts, com els cadàvers polítics que són des de fa anys; la clepsa més visible d’UDC, aferrada al ja s’ha desmarcat de l’interès general, negant-se a votar en la consulta Barcelona Decideix, mentre segueix aferrada al rosari d’una fe molt particular; a ICV hi ha de tot, com a CDC. PP i Ciutadans seguiran com sempre, tot i que , ni que sigui per interessos partidistes, la senyora Camacho diu ara que està d’acord amb «plantar-se». Sempre és bo rectificar…
És el moment de les grans aliances, cada vegada som més a prop del 68 diputats que es necessiten per fer el salt. A BCN sembla que s’ha iniciat un pas ferm en aquest sentit, ara cal que abandonem els egoismes, els interessos particulars, les vanitats i els incompetents enlairats.
scapix - joan escapa 
Entre tants cuiners i cuineres mediàtics, tantes escola de cuina i tanta propaganda que els fan, aquest serà aviat el país d’un immens restaurant d’alta cuina però buit de comensals
L’Hereu boicoteja la consulta a Barcelona Decideix perquè assoleix molts més èxit que el seu referèndum per la Diagonal? Pobre home…
(Sé que aquest comentari tindria més sentit en el post anterior però algú em va dir que sempre a l’entrada actual)
Completament d’acord, el canvi vindrà pel tema calés i benvingut sigui. Ara cal només que se’n convencin els que encara dubten, es considerin amb la nacionalitat que es considerin. Hi som a prop.
PD Sandro dimissió!
Quan alguna cosa es fa oficial, sigui de l’àmbit que sigui, adéu-siau progrés. En l’ensenyament i/o educació, qui collons els demanava d’oficialitzar això de la «Ciutadania», el treball per «Projectes», les «competències básiques»… Ara sí que l’han cagat perquè els que ho feien ho han avorrit i els que no se n’assabentaven mai de res continuen igual de rucs, només han adquirit el vocabulari, no el contingut.
amb la quantitat de problemes que hi ha a l’ensenyament obligatori i la Consellera ho pretén salvar tot amb una única mesura: l’uniforme. Si es pensa que em això resol el que molts alumnes vagin i s’estiguin als centres com aquell qui està al sofà de casa…
Irene Rigau, DI MIS SI Ó
Últimament tothom s’apunta e les xarxes socials, ja us ho trobareu, ja. En aquests espais la gent es despulla amb una facilitat que espanta, mentre que en tracte personal gairebé ni saluden
Núria de Gispert és boja! No s’adona que els càrrecs de pa sucat amb oli que ocupen han deixat d’interessar-nos. No faltava encara aquesta prova de més per creure que a UDC de catalans i democràtics n’hi ha ben pocs. Tants anys a prop de Jordi Pujol i no han après res, ni el que l’ex ara mostra i explica. En un altre temps li haurien concedir el premi Espanyola del Año
Partal, President
Sandro, fot el camp
Chacón, no tornis mai
Chacón? Rubalcaba? Un bon resum:
http://in.directe.cat/c2014/blog/rubalcaba-prisa-o-chacon-el-mundomediapro-ara-mes-que-mai-estat-propi
Després de veure la reacció de Carme Chacón amb la dimissió de Rodríguez Zapatero ahir, es pot afirmar que la paròdia seva al Polònia és mínima, aquesta dóna és feliç amb un ós de peluix!
Artur Mas també ha votat, llàstima que ho hagi fet mig d’amagat i sense donar-li el relleu que es mereix el fet. En qualsevol cas, un nou pas endavant. El calb al què et refereixes ni votarà ni s’espera que ho faci, el millor que pot fer és apartar-se de la política, que ja el tenim molt vist i no deixa de ser…
Estic cansat d’haver-me de pagar una pòlissa d’assegurança mèdica –amb la qual tampoc no em lliuro d’esperes, encara que menys– perquè tal com està el servei mèdic públic ens cal, a sobre que em diguin que retallen els mitjans a la Sanitat… Ens han robat i encara només ajuden la banca. Cagonlamarequelshaparit!
En uns moments en què el país es troba en una cruïlla històrica???