Vés al contingut
gener 9, 2010 / scapix

PESSEBRES–2009, TÈCNICA REMARCABLE, PROCEDIMENT MILLORABLE

Acabat el cicle nadalenc és moment de fer obligada revisió del tema pessebrista. Fa temps que desprenen un cert tuf les autovaloracions dels participants del tradicional Certamen de Pessebres Artístics que se celebra entre les localitats de Sabadell i Sant Feliu del Racó. Finalment un grup independent ha assumit el ressò popular que exigia una revisió a fons de la qüestió i ens hem autoproclamat com a Comissió Avaluativa Paral·lela per tal de restablir la justícia social en el tema i evitar excessos de vanitats i supèrbies, algunes falsament afermades. Reconeixem que ens manca una visió global dels participants i llurs obres la qual cosa, emperò, no obsta ni ens invalida per emetre un judici just que confiem acceptaran les parts en litigi. Així, doncs, reconeixent que el nostre criteri es fonamenta en l’autoritat moral més que no pas en obscurs interessos partidistes de tendència amical o familiar, DICTAMINEM que:
Davant les expectatives de declarar desert el veredicte d’enguany, acordem -sense que serveixi de precedent- atorgar un únic guardó exaequo a tots els participants, en el benentès que per a futures edicions caldrà revisar el criteris avaluatius si es pretén que el certamen reïxi i tingui la continuïtat merescuda, d’acord amb el criteris artístics amb què se suporta.

22 de gener, 2010

Amb posterioritat a l’inici d’aquesta entrada, el Comissionat Inde-pendent de la Comissió Avaluativa Paral·lela que vetlla pel manteniment moral, ètic i estètic del concurs ha pogut valorar i interpretar noves obres. Tot i que el tema encara és sota secret de sumari, podem avançar quatre idees mal donades per tal d’evitar el desordre i l’esvalot entre els participants. Malgrat l’interès generalitzat pel judici, la sentència que ens hem compromès emetre és realment una qüestió difícil i podria perllongar-se en el temps. Prometem feina eficaç i contrastada i, per tant, equanimitat en el veredicte. De moment podem avançar que existeixen indicis que justifiquen el remenar la cua de més d’un dels participants. Lamentem no poder donar més novetats al respecte. Entendreu que el tema roman encara sota secret de sumari i que cal deixar treballar amb tranquil·litat el comissionat.



31 de gener, 2010

En relació als pessebres 2009, el Comissionat Independent dóna per acabada la tasca de visionat. Pendent només del dictamen definitiu volem aportar una lleugera valoració prèvia, un avanç tècnic i artístic d’acord amb les ponències que aquest comissionat porta realitzades.


OU FERRAT. Confeccionat sobre bases historicoarquitectòniques reals i notables, compagina aliances amb la modernitat present gràcies a la incorporació dels elements figuratius que el conformen (saures, humanoides, indis, àngels…, sense oblidar els seus autors). Detallisme i elaboració precisa, amb aplicació de tècniques informàtiques modernes. Commovedor, convulsiu i agitador.


SBD METRO. El reclam de ‹l’estació Xipironets› commou. Dues plantes de realitat tangible immediata configuren el tema central, no exempt de persistent contingut social i polític. Com la resta d’obres, contempla els elements bàsics pessebristes en la seva totalitat. Passat el període expositiu a la llar familiar pròpia, recomanem el lliurament de l’obra a l’AAFC (Associació d’Amics del Ferrocarril). Sentimental, actual i sacsejador.


CÒNIC PIRAMIDAL. Emmarcat en l’àmbit de la postmodernitat i barroquisme que l’envolta, un alzinar determina el perímetre de l’obra presentada. El brancam i la base donen suport als motius propis del projecte, que inclou peces de valor considerable. En el seu zenit culmina un immens caganer com a guaita i gabier del conjunt. Ecològic, tendre i emotiu.


NOTA I AVÍS PER A NAVEGANTS: la incontinència d’algun personatge amenaça el futur del certamen pessebrístic amb la seva imminent participació…

gener 9, 2010 / scapix

SUC DE RAÏM

Gairebé han passat quinze dies des l’inici d’aquest espai i vull agrair a tothom l’encoratjament rebut, ja sigui en forma de lectura, mitjançant la publicació de comentaris, constituint-vos en seguidors… He de dir que només en la darrere setmana han visitat aquest espai més de 200 persones d’indrets propers i ben allunyats. Confio en què en aquest punt de trobada cada vegada siguem més els que ens unim i publiquem les nostres inquietuds o alegries; tothom hi és benvingut o benvinguda. A tots moltes gràcies..
Hauria de fer, si se’m permet, una queixa només. I és que, com haureu comprovat, en l’apartat de pujades del YouTube se’m ‘colen’ uns vídeos que res no tenen a veure amb mi. Paciència, tard o d’hora, si aneu remenant i clicant, retornant a l’inici… acaben posant-se els que pertoquen, que a hores d’ara en són o haurien de ser-ne cinc.
Voldria dir, als que aneu rebent de forma més menys sistemàtica les meves cançons a través del correu electrònic, que a partir d’ara deixaré de fer-ho, ja que el tema setmanal anirà publicant-se en aquest bloc.

23 de gener, 2010

A punt d’arribar a les 1000 visites, nou rècord d’entrades en un sol dia, ahir, el 22-1-2010, han visitat aquesta adreça 60 persones, superant les 54 del passat dia 19-1-2010. Voldria remarcar l’expansió cap a França (París) i Mèxic (Culiacán, a l’estat de Sinaola), on sembla que fa uns anys l’amic Nasi P va sembrar una llavor que ha florit en diverses direccions de l’àmbit ons es belluguem uns quants dels que visitem aquest blog.
gener 7, 2010 / scapix

Caganer Misteriós 2009, Pep Guardiola!

0151

També des d’aquí, aquest paio merexia un homenatge!!!!

cul_2009

 

2009

Premiats amb creuer pel Bàltic: Popeye i Edward Teach (Barbanegra)
Premi especial, creuer per la Polinèsia: Long John Silver

La resta compteu amb el meu reconeixement i podeu anar acabant de polir el retallable de ©Xavier Boronat.

Salut i bon any per a tothom!!!

____________________________________________

NOTA.–  Aquesta entrada  és un facsímil de la que en el seu dia en va publicar en un espai ja desaparegut o malmès. Els comentaris no s’hi han pogut afegir.

gener 1, 2010 / scapix

CANDIDATURA ÒSCAR AL MILLOR MUNTATGE

Desembre 31, 2009 / scapix

EL CAGANER

_______________________________________________________

NOTA.– Aquest entrada pretén ser un facsímil de la que en el seu dia en va publicar en un espai ja desaparegut o malmès. Els comentaris no s’hi han pogut afegir.

Desembre 30, 2009 / scapix

POEMES D’ANIVERSARI


Desembre 30, 2009 / scapix

FRIQUIS

Desembre 28, 2009 / scapix

NADALES-2009

Desembre 27, 2009 / scapix

EXITOSA REAPARICIÓ D’ADRIANO CELENTANO i MINA

El passat 22 de desembre la loteria passà de llarg a Catalunya excepte per aquells afortunats que van assistir al tradicional Concert de Nadal d’Els Llardons. Mary Jo Sinclair es transformà per uns instants en Mina i Scapix li donà rèplica com a eventual Celentano en una interpretació memorable. La Canforrales Jazz Band assolí l’èxit esperat. Si ningú no hi posa remei, el futur musical del país serà recordat pel concert de l’Orfeó Català del dia de Sant Esteve i pel Sopar-Concert dels Llardons.

Cursiva

Desembre 27, 2009 / scapix

Naixement del meu blog personal

Finalment m’he tirat a la piscina i he decidit crear un blog. D’ara endavant faré servir aquesta eina per esplaiar-me tant com vulgui –o com pugui– i sereu vosaltres qui decidireu si em voleu seguir o no.
Llarga vida al meu blog personal. Ah, i gràcies al meu fill Raimon, que m’ha ajudat en els tecnicismes que desconec, que són infinits.
Sembla que estic obligat a realitzar un ‘speech’ de presentació però prefereixo no cansar-vos d’entrada i, com que sóc el mateix d’abans d’això del blog, em remeto a la declaració de principis realitzada el 30 de juny de 2007, amb motiu de la festa Scapix-50:

“…fa uns mesos, quan us vaig enviar el targetó amb què us convo-cava avui, manifestava també els meus dubtes existencials de cara el futur. Confio que la vostra presència i resplendor guiïn i il·luminin el meu alter ego en l’elecció del camí correcte per al trànsit que em resta.
“Però us he enganyat i demano disculpes ja que el motiu real de la trobada no és una simple revetlla d’estiu, no. En realitat, el motiu d’aquesta trobada no és sinó fer-vos partícips de la meva elecció vital i, en tant que partícips, responsables de la meva tria perquè, com deia el poeta, jo ‘sóc també molt covard i salvatge’ i si m’agrada compartir les alegries amb vosaltres ¿per què no heu, vosaltres, de participar també de les meves penitències? Ho sento i em sap greu però mentre el dilema persisteixi ningú no quedarà lliure dels meus pecats. Així, doncs, mentre patim en perfecta comunió la penitència reclamo públicament ajut i el vostre compromís:
“I ara què faig? I ara què toca? The Godfather o Peter Pan? El dilema persisteix…”