Skip to content
Setembre 17, 2013 / scapix

RECOMENÇAR EL CURS


eix-irene-rigau-jose-ignacio-acnaraima20121029015820-32804Com cada any, i més encara si no hi ha hagut un descarrilament de tren, un accident múltiple a les carreteres, un desastre nuclear o altres desgràcies amb què farcir diaris i telenotícies, el debat que es genera a la premsa entre finals d’agost i primers de setembre, compartit amb notícies d’alguna Festa Major, se centra inevitablement (?) en l’educació, especialment en l’ensenyament obligatori. I és que en aquest tema tothom s’hi veu en cor, de dir la seva, només cal comprovar el nombre de modificacions o canvis que ha sofert qualsevol llei d’ensenyament a l’Espanya democraticoborbonicaherevadelfranquisme.

A Catalunya, donats a creure’ns, amb raó o sense, superiors a altres en aquesta qüestió ningú no defuig el debat de la mateixa manera que ningú no és capaç d’aportar i aplicar solucions que continguin el suficient rigor per tal de millorar l’actual estatus.

Trenta anys més tard d’iniciada la immersió lingüística ara qüestionada –la immersió com a referència global, no només pel que fa a la qüestió lingüística, que també– hem d’admetre l’evidència que les escoles més progressites són encara aquelles que es mantenen amb l’esperit del finals de la dècada dels 70 del segle passat. No hi ha progrés més ranci!

Le escoles més ‘modernes’ –trencadores, segons la terminologia de quatre sapastres del ram–, fonamentades en suposats mètodes aplicats a realitats socials i culturals distintes a la nostra però que algú s’ha entestat en aplicar aquí o els centres on l’espai interestel·lar esdevé centre d’interès perpetu dels docents i algunes altres escoles que s’han creat  a conseqüència de ‘descobertes’ en viatges astrals o estiuencs en països on s’anava a ‘treballar’ per salvar la humanitat han esdevingut un considerable fracàs. Fracàs perquè continuen salvant-se el de sempre i condemnen la majoria.

En poc temps al nostre país hem passat de proposar l’ordinador particular i gratuït per a cada alumne a no poder pagar bona part de sol·licituds de beques-menjador. A aquesta situació hi hem d’afegir la implantació de la retrògada llei Wert, la qual tothom critica però que acabarà imposant-se. Ah, i per si no n’hi havia prou, fatxendes com som, aquí ens permetem la presumpció d’exigir al professorat que domini un mínim de 4 llengües, les quals pretenen considerar vehiculars per a determinades matèries, independentment de la capacitat dels docents per impartir la materìa en qüestió; ai las, desastre damunt desastre! Vaja, que de la nit al dia passem de repartir i obsequiar amb displicència títols de ‘català, nivell C‘ a  l’exigència inexcusable del poliglotisme per damunt la mínima condició pedagògica i capacitat didàctica.

No només hem abandonart la filosofia sinó que hem deixat d’escoltar els filòsofs  perquè, com a societat, prefereixen que escoltem els seus gurus, per tronats que siguin, mentre els resultin útils per aprofitar-se’n, de tots nosaltres.

vaga Balears

Anuncis

6 comentaris

Feu un comentari
  1. R. Sensat / set. 17 2013 23:18

    Això que les escoles progres són les de la predemocràcia deu ser cert perquè, en la suposada democràcia citada, el precepte de formar ciuadans cultes i crítics no s’ha vist mai per enlloc. Déu nos en guard, cultes i crítics! On aniríem a parar?

    • M. Bakunin / set. 18 2013 0:29

      Innocent! Això de cultes i crítics, com qualsevol altre enfilall de valors només ha estat sempre per posar a la paperassa i a la documentació. Ho trobaràs a tots els webs de qualsevol centre, des dels més reaccionaris als més moulamevaànima, passant pels farigolaires fumetes o de xiruca i motxilla. Innocent!

      • Manelic / set. 18 2013 8:45

        Completament d’acord amb Bakunin.
        Gran Terricabras, administrador!

  2. Feliuet / set. 17 2013 18:52

    Malauradament encara, estem forçadament submergits en un país on la qualitat, la bona planificació, la cultura, la lògica etc. etc. etc. són nul·les.
    Per això ens cal ara més que mai tirar endavant la nostra “eterna” lluita, sense miraments, per aconseguir el nostre propi i veritable país.

  3. M- Montessori / set. 17 2013 16:36

    Si han de fer el mateix que han fet fins ara amb el reparatiment de títols de Magisteri o CAP no cal patir ni emociaonar-se,poques coses canviaran. Potser l’alumnat entendrà mínimament alguna altra llengua, a part del català o castellà però difícilment xerraran altra cosa que no sigui un refregit de no-res; per a la resta tampoc cal patir, continuaran o augmentaran els escassíssims continguts.

  4. C. Freinet / set. 17 2013 15:51

    Com pot existir un debat seriós amb els assessor que s’atorguen? Cal un nou país amb nous valors i nous dirigents:

    http://blogspersonals.ara.cat/desdelfiord/2013/07/09/rigau-contractam-a-mi/comment-page-2/#comment-318

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: