EXTRA OMNES
Reconec que malgrat la llunyania que sento respecte l’església catòlica, el segon dia del recent conclave em vaig gairebé enganxar com un posseït al tema. Paral·lelament a la cinquena i definitiva votació cardenalícia, intercanviava una sèrie inacabable de missatges whapsapp amb amics i coneguts, tots ells, els missatges, relatius a l’actualitat del que succeïa a l’interior de les estances vaticanes. Això, i el directe televiu, em va permetre observar amb precisió històrica la litúrgia eclesiàstica, la pública, l’aparició del nou Papa al balcó central de la basílica de Sant Pere del Vaticà, mentre la resta de cardenals s’encongia per encabir-se en balcons laterals.
Com que les més usuals d’aquestes litúrgies les tinc també una mica rovellades, la contemplació d’aquest panorama em va distreure d’allò més. Comprovar aquesta mena d’anacronismes, comprovar com un cúmul d’actes contraris als fonamentals valors democràtics de les persones i comunitats es justifiquen en nom de la fe, això fa feredat en ple segle XXI.
Posats a evitar la fuga de fidels, se’m fa difícil que cap de ses eminències hagi reparat encara en la possibilitat d’allargar considerablement aquesta mena de ritus i sovintejar molt més la celebració de conclaves amb la conseqüent retransmissió de resultats. Tenen una mina i no l’exploten, esclar que per això caldria canviar quatre detalls. D’entrada el Papa de torn hauria de desaparèixer com fos i amb molta més freqüència –Benet XVI va obrir una porta interessant amb la renúncia voluntària–. En aquest sentit ningú de la cúria no ha sabut valorar el bé que els va fer Joan Pau I. Però no, insiteixen en el manteniment de l’estatus mentre el món avança a velocitats de vertigen i els fidels els marxen.
No critico la litúrgia, vist i comprovat l’èxit assolit amb la resolució i retransmissió dels resultats del conclave, em sembla que encara queda curt, el protocol. Però jo, d’haver-me elegit Papa, els electors, em rumiaria si la litúrgia més quotidiana, la de les misses, funerals i altres actuacions, convé anul·lar-la perquè potser per massa iterada i poc renovada interessa cada dia, creients o no, a menys gent. I malgrat tot, com en una carpa de circ, l’especlacle continua sempre igual.
Estic convençut que amb la litúrgia, els vestits i els rituals que disposen, posats aquests en mans de qualsevol vulgar emprenedor d’avui dia, els munta aviat un parell o tres de conclaves i multiplica exponencialment el nombre de followers amb un tres i no res.
scapix - joan escapa 
Només Sílvia Cóppulo pot competir en avorriment amb el conclave.
Macanudo, Jorge Mario, sus viejos vinieron como emigrantes y él se reubica de nuevo en Italia como Papa.
A los argentinos ya ni falta nos hase orar mucho, com Su Santidat y Messi campeonaremos todo, aun jugando sin arquero.
Vos sí sos macanudo, pibe!
Que naide dude que a partir de ahora los ritos católicos se celebrarán con mate en lugar de agua y vino. Y para los bautizos y comuniones dulce de leche para todos
En veritat us dic, que a mi també me sembla un cagarro com una catedral això del conclave passat, però per motius diferents dels que expresseu vosaltres.
Què se n’han fet de les traïcions, de les amenaces de prínceps, de les declaracions reials de guerra i concubinats diversos?
Avui, tothom coneix la Corinna, la … del rei, però del clergat ja no en sabem res. Ni com s’alleugen l’anxova, els frares, ni qui consola la xona de les abadesses. Molt parlar de pederàstia però coneix algú quines són les amants dels cardenalli?
¿Com podem quedar satisfets d’un conclave d’un parell de dies, quan ni tan sols reconeixem qui satisfà el vicari de la nostra parròquia? Amb l’edat dels cardenals i la poca durada del conclave només hi ha temps d’arromengar-se la sotana un parell de vegades. En els meus temps, això era una festassa, vivíem menys però érem més joves i no hi havia hàbit de monja que se’ns resistís. I de la promiscuïtat, ni us en parlo. Allò eren conclaves com cal i no el cagarro de dos dies viscut aquesta setmanal!
Francament, l’Església ha avançat massa i malament.
En hac ora e ací voliva mostrar sa meua alegria: arribada era l’ora ce homens com cal façan los comentaris correctes i no los dels quatra pixapins de semper.
Janot, vos e de deixar ce los sarraïns emprenyen i lo poble me reclama tallar caps, pits i cigales
Mireu, germans i germanes, diria moltes coses però ara mateix se’m fa tard per arribar d’hora a missa i abans m’he de rentar les dents i els baixos perquè em sembla que acabo d’atemptar contra un dels pecats capitals.
Jeremies, Lefebvre, Arcàngel, Dom. V. Ferrer: Que les diferències nos ens allunyin els uns dels altres. Visca l’ECUMENISME!
Ecumenisme, ecumenisme… Però inclourà només credos cristians, sí o no? Si no hi participa tothom, els monoteistes d’origen europeu i pròxims continueu excloent a la resta.
Ens estalviaríem de llegir aquestes arengues atees si els pares de les les persones que les escriuen haguessin portat més sovint els seus fills a veure Els Pastorets.
La culpa de tota aquesta calúmnia que escampa l’infidel autor del post la té l’excés de permisivitat. En mal moment van abolir la Inquisició!
Això és una cort d’infidels! Proposaré la intevenció de l’ESPERIT SANT perquè en RUIZ GALLARDÓN o en DURAN LLEIDA facin el que calgui per tancar aquesta blog.
Arcàngel, si no t’ho arreglen aquest parell, prova-ho amb en MIRÓ I ARDÈVOL, aquest no falla!
Es pot saber per què criden, els dos de més amunt?
Ets un crac!
Discrepem!
Extra Omnes (Tothom Fora), oi? Just el contrari del que convé, obrir finestrals i que corri l’aire a l’interior de les esglésis i catedrals. Aleshores si s’atreveixen que “escampin el missatge” d’allò que amaguen, que això del poselitisme (del tipus que sigui) és la cosa més horrorosa que han inventat les doctrines.
Fa anys em va advertir que, del comunisme i l’església catòlica, mai no n’esperés grans canvis. La URSS i el telò d’acer han passat a la història. L’Església continua igual de viva (o de morta).
Per quan el seu particular 9 de novembre? Això sí que seria una bona nova Urbi et Orbe.