DIADA, 2011

«…Retorno adjunt a qui de dret pertoqui el prospecte de l’homenatge a Xavier Regàs que acabo de rebre. El meu gest no vol tenir res d’ofensiu per a ningú. Però és perfectament explicable. Jo parlo correctament set llengües. Nogensmenys, els documents bilingües catalano-castellans no els entenc. I quan dic que no els entenc, vostès ja m’entenen. Vull dir que els entenc massa.

En efecte. Impossible de complir amb la sentència de mort contra la llengua catalana dictada ara fa 33 anys, el bilingüisme ha esdevingut una de les armes predilectes dels enemics de Catalunya. Del que ara es tracta és precisament d’això: fer de la nació catalana una “región” bilingüe amb un “idioma oficial único”. Dit d’altra faisó: fer dels catalans un poble híbrid, mansoi i amant de la comoditat: llana i pell d’anyell i veu (bilingüe) de cabrit. Davant d’una situació semblant, el meu refús és total, categòric, irreversible…» (Eugeni Xammar, Carta, 1973)

Amb l’excusa d’enfortir la nació espanyola esborren de passada la nostra, com demostren els fets i sense escrúpols personals de cap mena, aquest i no cap altre és l’objectiu primordial del seu projecte, amb intenció d’anar ràpid i de soca-rel si no ens hi oposem. Que cadascú cerqui les raons que vulgui –emocionals, econòmiques, justícia social, respecte, humanístiques, ètiques…– perquè cada vegada a més persones, de motius per aixecar el vol, ens ens sobren més i més.