MAIG ARRIBAT, UN JARDÍ A CADA PRAT
Avui m’he apressat per ser a les 19:00h a la plaça de Catalunya, a Barcelona. Des de dissabte passat que no hi anava, però avui, calia un esforç perquè, malgrat que la concen-tració té data de caducitat el proper diumenge, Felip Puig segurament, abans i després de l’actuació dels mossos, s’ha volgut mostrar tal com és.
La nul·la capacitat dels polítics, des del dia 15 no han estat capaços de generar cap tipus de proposta (serà que n’hi ha poques de senzilles, de fàcil aplicació!), és una prova més de la seva incapacitat per resoldre els problemes de ciutadans de tota mena i condició, motiu pel qual la necessitat d’un canvi profund de les regles de convivència resulta d’una evidència més que notòria.
L’ambient a BCN aquesta tarda alternava entre la indignació i la festa, el seny i la rauxa. Als crits de «Puig dimissió!», s’hi barrejaven pancartes on es podia llegir «Estem canviant el món, perdonin les molèsties», «En paro pero no parados», «Menys policia, més educació» o aquesta altra “Els nostres somnis, els vostres malsons»
, enmig de milers i milers d’eslògans diversos, alguns dels quals acusaven els mossos mentre que d’altres els convidaven a afegir-se pacíficament a les concentracions. He pogut veure també equips de televisió de Suècia i d’altres països. Durant l’estona que he estat al centre neuràlgic del Cap i Casal només he vist dos polític, en Joan Herrera i en Ricard Gomà; en tot aquest procés l’encara alcalde, Jordi Hereu, una vegada més ha mostrat la indignitat amb què exerceix el càrrec, fent-se fonedís des del primer moment que van aparèixer reclamacions; ara ja no ha de demanar ni que el votin, cobrar a final de mes i visca la Pepa!
En alguns indrets hi havia cartells que asseguraven que l’endemà els concentrats disposarien de nou de tot el material requisat (plaques solars, gas, etc., etc.). Si l’excusa del senyor Puig per ordenar l’actuació dels mossos és el partit de Champions que ha de jugar demà el Barça (les possibilitats de guanyar són només d’un 50%), jo proposaria a aquest Conseller que ordeni la instal·lació immediata d’una pantalla gegant a la Plaça de Catalunya, tindria gairebé garantit que els aldarulls seran mínims en comparació a altres celebracions.
Una vegada més –i en portem unes quantes els últims decennis– la representació dels nostres polítics és motiu d’escarni més enllà dels nostres límits.
scapix - joan escapa 
Estic confús, estan passant massa coses i res em quadra. Hem tingut unes eleccions i quan intento analitzar els resultats, no em quadra res. Semblava que creixia l’esperit nacionalista i resulta que els partits que teòricament l’havien de liderar, quasi desapareixen. Creix el PP, Convergència i Unió guanya, però, amb la seva ambiguetat sobre el tema de la independència… Sí, però, no. Veurem que farà per poder governar a aquells llocs que necessita pactar. De moment no pactarà amb plataforma per Catalunya, però amb la resta està obert a negociar, si hem de ser coherents, poc pot pactar, ja que els socialistes i el PP no són partits que els hagin posat les coses fàcils. Per coherència –ja que el PSOE i el PP ens fan la punyeta–, nomès hauriem de pactar amb partits de casa. És a dir amb Esquerra, Iniciativa, CUP, o Solidaritat Catalana. Però és clar que aquests tenen poca representació ja que han retrocedit. Aleshores que fer? Doncs deixar que cada ciutat o poble faci alló que cregui oportú. Per tant veurem pactes molt curiosos i de tot en trobarem una explicació. En política tot s’hi val.
Jo pensava que la llavor del 15 M faria que quelcom canviés i que s’obriria un nou horitzó. Santa innocència la meva! No entenc com després de tot el que passa i la mobilització a les nostres places, segueix havent-hi el grau de participació tan baix. No sé què ha de passar perquè això canviï. I el què em fa més por és que el sistema engollirà aquesta llavor del 15 M. No els caldrà fer res per fer-los fora de les nostres places. Deixaran que es dilueixi sola. Miren els resultats, i no veuen a on és el problema. Pensen, això és fruit d’una calorada de maig. Si fins i tot dóna un toc exòtic i un aire nou a les nostres ciutats. Em nego a creure que això pugui acabar així. No podem deixar que es mori!
Els nostres polítics, quan arriven les eleccions, fan uns pressupostos, que ens ensenyen als ciutadans. I nosaltres com tontets, ens deixem enganyar. Aquell que ho vesteix més be s’endú el major guany, recull allò que la llei estableix per vot i a repartir-nos la calerada. Passar 4 anys el més bé possible i d’aquí 4 anys ja els hi farem un nou pressupost i tornem-hi que no ha estat res. Patètic!
Això s’enfonsa i seguim ballant com aquell que no pasa res. Voldria ser més optimista, però la veritat, per ser-ho necessito veure un mínim de coherència.
Els socialistes diuen que els hi passat factura la crisis. Ah! És que hi ha crisis? Noi han trigat molt a veure-la! El PP, ja li està bé la situació. Com que no pren decisions no s’equivoca i pot veure els braus des de la barrera, i que duri. Perquè així, quan en el 2012 hi hagin eleccions, ja portarem 4 anys de crisis, i en trigarem 2 mès a estabilitzar-nos. I llavors ells treuran pit dient, hem trigat dos anys a poder parar i arreglar el girigall que ens ha deixat el PSOE. I la resta de partits jugant a veure-les venir i seguint la tontería dels dos grans. Patètic!
El nadal del 2007 vaig enviar una felicitació als meus amics i clients en què feia una sèrie de comentaris. D’entre d’altres coses, deia:
“els polítics es dediquen a desacredtar-se… NO PASSA RES!”
“Només veiem drets, no responsabilitats… NO PASSA RES!”
“Hi ha qui sembra zitzània… NO PASSA RES!”
“Ens importa més l’ego que la col.lectivitat… NO PASSA RES!”
“Estem perdent el respecte a tot… NO PASSA RES!”
Deia més coses. Han passat 4 anys i ho podem aplicar avui mateix, perquè NO PASSA RES!
Ah! Per aquells que deien que el vot en blanc no servia per res, si us plau, aneu a aquest link.
http://www.publico.es/espana/377970/y-el-alcalde-de-aduna-es-nadie-elecciones2011
SI US PLAU REFLEXIONEM-HI, REFLEXIONEM-HI.
Aquest Felip Puig s’ha posat al cap internacionalitzar la causa catalana, però algú li hauria de dir que no és aquest el tipus d’internacionalització que volem ni el que ens interessa.
Només per excusar-se amb el partit Barça, un equip i un entrenador que només ens ha donat alegries, ja és suficient motiu de dimissió del Conseller Felip Puig. Què s’ha cregut aquest bandarra?
Una vegada més Sandro Rosell permetrà que s’utilitzi el nom del club per assumptes que no hi tenen res veure i callara com un puta, l’estúpid! A Guardiola li queda només un partit com a entrenador del Barça i el President continua mut sense cap defensa dels atacs soferts durant la temporada…
It’s the Handley Page Victor. Rick did a pretty cool post on it back in April. It’s one of those cold war era degisns. I have to agree it’s pretty awesome looking.
You make things so clear. Thanks for taking the time!
Articles like this just make me want to visit your website even more.
Veure i escoltar el Felip Puig m’ha evocat l’Arias Navarro. Quina pena, aquest home… encara farà bo el Saura. Som un país de tristos i grisos polítics.
I el PSC millor que s’estigui calladet, que han perdut tot el crèdit almenys durant una dècada.
Mai no s’havia vist a les nostres places tanta gent, tants dies seguits ni tan ordenadament organitzats, ha calgut la intervenció de la policia per engegar-ho tot a rodar.