MISSIÓ IMPOSSIBLE

El Tribunal Constitucional espanyol ha tombat la possibilitat real d’apostatar. Segons es desprèn dels raonaments que emet la institució, amb el dictamen s’avala el manteniment a l’Església de les dades, llistats i relacions de les persones que en el seu moment van apostatar.

He mirat la web de la Conferència Episcopal –només es pot llegir en espanyol–, he anat al cercador i he sol·licitat «apostatar» i tots els seus derivats. Resultats, zero. Només m’he entretingut al lloc el mínim temps possible  ja que les imatges del seu president i la del portaveu de la colla m’evocaquen –segurament sense motiu– inconeguts malfactors, alguna cosa així com mafiosos i pederastes. De seguida que he pogut i per veure si en treia l’entrellat he intentat refugiar-me a la web del Tribunal Constitucional –no l’he pogut llegir en català però sí en espanyol, anglès i francès–, entre d’altres conclusions, n’he tret que els cal algun bon dissenyador de webs, és avorridíssima i lletja de no dir, i que si els arribessin els diners també podrien llogar traductors de català, basc i gallec. Només són idees senzilles i barates (bé, algun centimets, però segur que per això els trobarien amb facilitat extrema).

Fa anys vaig demanar els papers necessaris per apostar, els guardo per casa però no sé ben bé on paren ja que, avorrit amb la de tràmits que m’obligaven a fer, vaig pensar que encara hi acabaria perdent la salut. No ho posen gens fàcil, potser perquè així, mentre no ens esborren, aconsegueixen més diners de l’estat.

Marqui el que marqui a la ja famosa casella de la declaració de renda, ningú no m’ha assegurat mai que no destinaran els meus diners al que específicament nego, és per això que ara m’alegra tant no haver complimentat els fulls de la meva apostasia, ja que estic segur que el meu cas no mereix ser tractat com una excepció de les seves particulars normes.

Ah, i gràcies a no haver emplenat  la falsa paperassa que donen em queda el convenciment que, des que tinc ús de raó, aquesta colla de fanàtics no m’ha fet perdre més temps.

PS que tinguin una bona Pasqua, que deslliurin els seus fidels de la Quaresma perpètua en què pretenen tenir-los i, pel que fa a mi, quan els necessiti demanaré un rendez-vous amb el pare Manel, més que res perquè ja no se’l consideren gaire seu.