VISCA LA REPÚBLICA!
¿Ens podem permetre, una nació com la nostra, capaç de desprestigiar els premis que crea –Premi Creu de Sant Jordi–, una nació sense noblesa ni aristocràcia i amb una burgesia cada cop més decadent, prescindir dels privilegis que atorga la monarquia? Doncs… sí. En lloc de distreure’ns amb les actuacions de la família real ens entretindríem igualment amb les activitats d’altra gent, de qui se’ns permetria riure sense les limitacions que els cortesans ens imposen ara.
D’amagat ens fotem del rei, del seu fill i la consort, de les infantes i de la mare que va parir a tots plegats mentre ens és negat fotre’ns de qualsevol suposat President d’una República amb cara i ulls. Així, doncs, entretant que mantenim aquesta ximpleria de reialme i no arribin temps formals ens quedem amb el record de Josep Maria de Sagarra:
President de la República Si hi ha cas de compromís,
serà un senyor reposat, el govern té atribucions
que no l’hagin engendrat per passar-se pels faldons
a dins de cap casa pública totes les lleis del país.
Aquest blog participa amb aquest post en l’homenatge (adreça de referència) al 80è aniversari de la proclamació de la II República Espanyola.
scapix - joan escapa 
En l’època del blanc i negre s’ho van arreglar aquí i a Europa fins que no van poder més, ara pretenen el mateix, ¿com és possible que després de l’arbitratge tan favorable que van tenir encara reclamin que el Barça havia d’haver acabat amb tres expulsats (Adriano, Messi i Alves)?
Florentino ataca de nou: primer amb el tema dopatge i ara amb la sanció d’Iniesta per part de la UEFA. Són mala gent, molts d’aquests espanyols…
Este Barsa encanta por su juego i talento. Es con diferencia el mejor equipo.
¡Viva la República… Argentina!
L’elogi més gran al Barça el va fer Mourinho amb la seva alineació… jugar amb set defenses has de tenir molta por… Jo, si fos Mourinho, entrenaria ja no el 10 contra 11, sinó el 9 contra 11…
Lang leve de republiek!
Que es quedin els Borbó , el Mourinho i que ens deixen tranquils!
Com diu el Lluís, «fent les petites coses que puguem» fem visible que els canvis són possibles, ara bé, tampoc no estaria malament que els polítics es fessin una mica de ressò del que en passa pel cap a la gent del carrer.
Ni Borbons ni Hereu, mai cap batlle en tot Catalunya s’ha mostrat tan contrari a les consultes per a la independència com ho ha fet aquest homenet.
Fora qualssevol nissagua del poder, siguin Borbons o el que siguin. Això de mantenir els successors del que es beneficiaven del dret de cuixa continua essent un anacronisme estúpid.
Per això serveix la monarquia:
«La federació espanyola de futbol ha contractat 100.000 watts per assegurar-se que l’himne espanyol sonarà dimecres vinent a Mestalla, en el partit de final de copa entre el Barça i el Reial Madrid, i silenciar així la previsible xiulada. Fa dos anys, al mateix camp van jugar la final el Barça i l’Athletic de Bilbao, i les afeccions dels dos equips van unir-se per a xiular als Borbons i l’himne espanyol. De fet, en aquella ocasió, ja va haver-hi algun intent d’amagar-ho: TVE no va emetre la sonora xiulada, i a la mitja part, va oferir l’himne sense els xiulets. Això va merèixer la destitució del director d’esports.»
La transició va provocat un deliberat “aparcament” del tema republicà. És un tema tabú. Com si de sobte no hi hagués republicans en aquest país, des de fa 30 anys. I aquest “panes et circenses´” que esmentes personificat el el “glamour” de la monarquia no és més que
Com diu en Lluís, els partits no estan per la feina…(“esquerra” va eliminar del seu logo la referència republicana, significatiu)
Haurem de moure’ns els del poble, com van fer llavors. I sí, cal pedagogia.
Anireu tots a l’infern!
Trigarà gaire la III República?
Salut i força al canut
però guardeu-ne una miqueta
per a la meva figueta!
Salut i República!
(he hagut d’aguantar que l’avi m’anés llegint tot el que ha trobat…)
M’acabo d’empassar tots els blogs del certamen, commemoració o com en digueu, d’aquesta evocació, m’han vingut moltes ganes d’intervenir en moltes de les entrades però com que em resulta impossible ho faig aquí. SALUT i REPÚBLICA!
SALUT I REPÚBLICA! Catalana, esclar!
Ha, ha… genial aquest poema d’en Segarra… i molt fi això de casa pública!
Gairebé 80 anys de misèries: primer la dictadura franquista i després una democràcia de pa sucat amb oli. Per què l’espècie humana és tan estúpida?
A la república (el tercer intent) hi podem arribar a través d’una revolució poc probable (però no impossible) o bé a poc a poc, amb paciència i pedagogia republicana. La pega és que els partits que ens governen avui per avui no tenen cap intenció de canviar l’estat de les coses. Hem d’anar fent les petites coses que puguem, com aquesta, per fer visible que els canvis són possibles.