DE NOU AMB Mr PROPPER
Aquest home cansa. I cansa pel que diu i com ho diu. Ve a ser com el ninot animat amb greu alopècia de l’anunci de la tele, se’t fot a casa sense que te n’adonis i fa les mil i una trapelleries com aquell qui res.
Amb els anys que porta remenant les cireres a UDC no ha estat capaç encara de definir les línies del partit més enllà dels suports a les propostes més neoliberals del moment, de fer la gara-gara a la Conferencia Episcopal Espanyola i enarborar una simulada catalanitat.
El protagonisme de l’alcampenell últimament desborda. Defensa insostenible de la vicepresidenta Joana Ortega (currículum, ara real?) en el capítol del currículum, fatal encaix de la resposta d’ Alfons López Tena a unes prèvies insinuacions 
seves, revelació del secret del vot d’altri, amb una acció pròpia de dictadors il·luminats o guies espirituals de dubtosa reputació, contradiccions incessants amb els suposats aliats polítics…
Com que la hiperactivitat d’aquest home em supera per totes bandes, prefereixo estalviar-me la feina d’engegar-lo on es mereixeria no puc deixar, però, de remetre-us als que s’han avançat en la idea, és per això que agraeixo a Xavier Montanyà i a Antoni Ferrando Arjona els seus escrits i referències d’avui.
scapix - joan escapa 
Aquest home té un discurs que va repetint des de fa anys sense adonar-se que la societat i el món canvien. Vol continuar enganyant-nos com abans feien ell i altres, no s’adona que avui sabem que només podem triar blanc o negre, ell es manté en els principis inamovibles que ratllen l’espanyolisme més ranci, s’apropa al PPSOE i a la butxaca.
Per aclarir dubtessobre la seva posició la referma viatjant a Guinea amb els espanyols on negocia venda d’armes amb el dictador Obiang.
Collons, una altra Creu de Sant Jordi que ratifica el desprestigi del guardó nostrat.
Mala gent, molta missa i poca caritat, molta parafernàliaamb cardenals, bisbes i capellans per fer-se perdonar els pecats i compar-se una parcel·la al cel. Il·lusos però caradures.