Fukushima, Harrisburg, Txernóbil i altres foteses

Sembla que la cosa es posa interessant i la tensió anirà en augment. Ho dic perquè s’ha confirmat que  alguns treballadors de la central japonesa han rebut ja ara mateix uns índex de radiacions molt més alts dels que permet els EUA per a qualsevol treba-llador en una central nuclear del seu país. Esclar que això de permetre no sé ben bé quin sentit se li pot donar en cas d’accident, oi?

Segurament ara més que mai es reobrirà el debat entre partidaris i contraris d’aquest tipus de font energètica. Durarà quatre dies o el que duri l’hecatombe, ja ho vam veure a Txernóbil i, més tard i amb danys menors, a Harrisburg.

No pretenc ara i aquí esgrimir cap dels sobrats motius pels quals sento repulsió per les nuclears i no puc estar de fotre-me’n, dels que per defensar-les evidenciaven la qualitat del producte obtingut com energia neta. Més repulsió sento encara per aquells que en decideixen les construccions i funcionament i ens n’han intentat escampar la dependència per un futur que no ens han preguntat com volem però que s’atreveixen a decidir-lo per tots. És la mateixa gent que qualifica el que ha passat al Japó com una «catàstrofe natural» alhora que estalvien dir-nos els beneficis particulars que n’obtenen o pensen obtenir-ne, amb l’energia nuclear.

Les catàstrofes i calamitats naturals són ells, perquè no s’adonen que la natura és precisament Natura i ja deien els nostres avis que no ens és permès d’imposar-nos-hi fins que, almenys, no en tinguem capacitat. Sempre, però, com a l’escola, hi ha els que es passen de llestos.

Les foteses, les de sempre, mentre ens tenen entretinguts amb el Japó, suprimeixen un nou reglament d’ús del català, ara a Girona, la vicepresidenta del Govern no es fa responsable del propi currículum, prometen l’eix Medietrrani per al 2020 –segurament superaran els anys de retard amb el TGV– i fem veure que ens ho creiem… Em divertia molt més Charlie Rivel i fins i tot amb les cançons de Gabi, Fofó i Miliki.