Skip to content
Març 12, 2011 / scapix

MENGES I BRASES

Lluny dels cuiners estrella, les receptes dels quals sembla que només s’obtenen mitjançant els llibres que publiquen en edicions de luxe, trobar una bona fonda o restaurant amb cuina tradicional de tota la vida s’ha transformat en una missió impossible. Avui les amanides amb enciam, tomàquet, ceba i olives, els rostits o un bons macarrons s’han de menjar a casa perquè han desaparegut de les cartes dels restaurants o per evitar-nos un sobresalt davant un plat de disseny on hi ha de tot menys l’ingredient principal.

Entre els productes genuïns, en pocs anys els calçots s’han fet un lloc als restaurants i els podem trobar cuinats de mil formes diferents. Les calçotades populars se solen fer en família o grups d’amics com a prolegomen d’una bona graellada. En aquests casos m’agrada menjar-los, ben sucats amb la corresponent salvitxada o romesco de torn. I m’agrada també cuinar-los, els calçots. I aquí rau el meu dubte –segurament absurd però dubte al cap i a la fi–. Com cal col·locar-los a la graella, tallant la punta de la part blanca bulbosa o millor sense tallar-la? He escoltat defensors i detractors per a qualsevol de les opcions i em sembla que, com el capità Haddock amb la seva barba a l’hora d’anar a dormir, mai no resoldré aquest tipus de dubte estúpid.

I ja posats en la qüestió gastronòmica adjunto l’enllaç d’un estrellat la cuina del qual mai no he tastat, però  arran del calvari públic a què va ser sotmès –ni conec ni m’interessa la part de raó en la disputa– vaig descobrir-ne alguns aspectes força interessant, de l’individu.

Advertisements

11 comentaris

Feu un comentari
  1. Albert / març 16 2011 1:36

    Mourinho continua pixant fora de test i el pitjor és que la caverna i ara el Florentino li riuen les gràcies i l’imiten a veure qui és capaç de fer-la més grossa i aquí els catalanets com sempre amb por i pel broc petit, no fos cas…

  2. Terra Verda / març 15 2011 21:37

    I la suposada seguretat de les nuclears què passa? Ens hem d’empassar que no hi ha mai perill i no ens adonem que la natura és infinitament superior. Els ultradefensors de l’invent encara surten amb La cançó del si no fos…
    Fukushima, Harrisburg, Txornòbil… fins la propera i si encara ho podem veure i patir.

  3. Vallenca de tota la vida / març 15 2011 20:01

    Doncs a Valls deu haver-hi de tot perquè a ca meva els tallem.

  4. Vallenc / març 14 2011 23:52

    El calçot, de la terra al foc, sense cap tipus de preparació, com a molt una espolsada entre ells per treure’ls la mica de terra que acumulen.

  5. A. Mas / març 14 2011 23:37

    Cap fred, cor calent, puny ferm i peus a terra! Si ens enroquem i el Sandro continua callant com un puta, ni lliga ni res de res.

  6. Sang Culer / març 14 2011 23:31

    S’han passat tres pobles, cinquanta carreteres i encara no en tenen prou, per quan l’ingrés a la lliga francesa, anglesa o alemanya?
    Sandro, dimissió! Ni presenta la due dilligence amenaçadora, ens enganya amb la samarreta i és incapaç de fer sortir algú, ja ell no en sap, per defensar l’entitat, els jugadors i l’entrenador. ¡Aquest sí que se’n pot anar a fer calçotades amb la família i deixar d’una vegada el Barça en mans sensates!

  7. Cul d'Olla / març 14 2011 23:20

    Aquesta merda de president del Barça que tenim, diu poc i actua menys, fins quan ens farà passar vergonya?
    El meu bon amic analista m’envia aquest enllaços perquè s’incloguin a l’actualitat del blog:
    http://es.eurosport.yahoo.com/futbol/ruben-uria/article/21467/
    http://es.eurosport.yahoo.com/futbol/gente-blaugrana/article/80218/
    http://es.eurosport.yahoo.com/14032011/47/liga-ordago-blanco-liga-dopaje.html

  8. El Nét Culer / març 14 2011 9:54

    Florentino ha entronitzat Mourinho, i aconseguiran, ja ho han fet, que cap àrbitre a partir d’ara vulgui cometre cap errada en favor del Barça, si n’hi ha d’haver que siguin en contra, com sempre ha estat. Només els falta la benedicció de l’Església perquè a Espanya tot continuï com sempre.

  9. L'Avi Culer / març 14 2011 0:03

    El Madrid treu l’artilleria pesant, el ploramiques de Mourinho més el Ser Superior de Don Florentino, amb l’arbitratge de Sevilla a què espera el Sadrusco per fer costat a l’equip i a Pep Guardiola?
    L’inici del fi ha arribat, les forces del mal inicien la seva particular reconquesta.
    Ah, i els calçots del camp a la brasa, sense tallar ni un pèl de res.

  10. Inés / març 13 2011 18:03

    A casa els fem sense tallar i segons el “xef” de la casa, hauria de ser així 😉
    Pel que fa a fer calçotades fora de casa…no he trobat cap lloc que em faci el pes i prefereixo que, si els haig de menjar, fer-ho a casa compartint-ho amb gent!

  11. Suc de taronja / març 13 2011 0:53

    M’agrada la teva última entrada, noi. Tampoc et puc resoldre el dubte, em passa com al capità Haddock…
    El que et puc dir és que els he menjat de les dues maneres i sempre els he trobat bons. Això sí, molt important la salsa, ha d’estar al seu punt. Conec algú que la fa boníssima!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: