BONS PROPÒSITS
Suportar, que no escoltar, amb paciència infinita el discurs d’ineptes i ignorants.
Deixar d’escoltar tot allò que genera el Grupo Godó.
Manatenir-me com a fumador passiu o actiu.
Allitar-me a mitjanit.
Deixar de plorar.
Fer cas només simuladament a determinats metges l’interès dels quals per als pacients resulta indemostrable.
Procurar fer cas a altres metges i metgesses.
Reduir el nombre d’amistats actuals.
Ampliar només el nombre d’amistats amb persones amb qui realment pagui la pena fer-ho.
Simular que no em molesten la majoria d’estúpides normes de trànsit.
Bellugar-me més i millor que l’any passat.
Suportar els programes d’interès general de la tele que normalment no miro.
Persistir en l’estat crític i no caure en el parany de l’optimisme estúpid i afalagador d’ànimes conformistes.
Renegar d’aquelles opinions que justifiquen l’estat actual de les coses, especialment de l’àmbit de l’ensenyament –que és el que més conec professionalment– per justificar el fracàs personal i col·lectiu.
Pixar i cagar de gust.
Riure…, si pot ser del mort i de qui el vetlla.
Viure.
No capficar-me si no acompleixo cap d’aquests propòsits.
No res, ni carbó! Maleïda crisi…!
Què feu encara desperts? A dormir de seguida o passem de llarg!
I found just what I was needed, and it was eninttareing!
A El Més Petit de Tots,
a Girona la versió que nosaltres hem conegut del teu poema és aquesta:
Visca els Tres Reis de l’Orient
que porten coses a tota la gent.
Una botifarra per a la meva mare,
un porró de vi per al meu padrí.
Un tall de pa per al meu germà,
un tall de coca per a la meva boca.
EL TRES REIS D’ORIENT (a Elias Badiella)
Mai no he sabut sencera la més bella cançó:
una pluja d’estrelles
Només l’estrella rua que
en sortir cau
al mar
un vaixell se l’emporta
amarrada a la proa
i serveix de fanal
a uns corsaris d’avui si l’ocasió fa el lladre
i un anglès que era al Caire
just arribat a temps
per a que li marquessin
i l’estrella es fongués
enyorada
en el piltre de la seva butxaca
M’entorno a divagar:
Tres soldadets del Reis-baioneta calada
i cadascú en el ros un gallaret taronja,
qui diria que als tres els tinc d’ahir vesprada
tancats en el rebost per fer-los vida flonja.
Joan Salvat-Papasseit
CANÇÓ DE L’ESTRELLA
Jo us mostro el camí.
Seguiu-me, Reis nobles;
sóc per reis i pobles
l’estel del matí
Amb roba daurada
jo enfilo en l’atzur
el camí més pur
que hi ha a l’estrellada.
Ròssec de claror
vaig deixant per rastre
tinc corona d’astre
i aroma de flor.
Tres Reis tinc darrera
i un àngel davant
i a prop de l’Infant
un cel m’espera.
Gemadet i ros
vostre Fill, Maria.
A qui semblaria?
A qui, sinó a vós?
Que visquin els Reis de l’Orient!
que porten coses a tota la gent.
Una botifarra per al pare i la mare
i un torró molt fi per a tu i per a mi.
Tota la terra està nevada
però és la nit dins un mirall.
Passen els Reis. ¿Què els portarien,
si va un estel al llur davant?
–Aquells poblets potser escriuen,
potser els Reis no ho reben pas.
Pro el replendor és la muntanya,
potser no escriuen i Ells hi van:
Joan Salvat-Papasseit
L’Epifania a Castella (fragment), dins Les Conspiracions (1922)
Señor Conde: Ni de broma, mentre tingui com a home de confiança l’ignorant i feixista reciclat de José Antich, vostè i ell mereixen un càstig gairebé perpetu.
Ahora que pienso editar también en catalán La Vanguardia tendré alguna posibilidad de recuperar-los, ¿verdad?
Oferim gratis un cendrer per a cada consumició mínima de 3,00€. Possibilitat d’escollir. Oferta límit fins a esgotar existències
La Pajín podria inventar-se una altra llei que obligués a posar cendrers a la via pública o ens haurem de fer espai entre munts de puntes de cigarretes quan circulem pels carrers i voreres.
On han estudiat i que els han ensenyat a les joves realitats del PSOE? Entre la González-Sinde i la Pajín ens estan complicant la vida d’un forma ben particular. Es pensen que viuen al segle XX o què, aquest parell de professionals de la política? Una no sap, no vol o no entén què significa la xarxa avui dia, només enén que hi ha un organisme antic, anacrònic amb un interès econòmic ben particular i l’altra en anima a fer d’espietes i denunciar a tothom que fumi on li ha passat per la bola prohibir-ho. Quatre gitanos autèntics els enviaria jo, a aquestes dues, que sàpiguen què significa fer de “xivatus”! Però on hem arribat?
Algú pot portar-me unes herbetes digestives? Entre rostit, canelons, llagostins, torrons, neules, cava i altres licorstinc l’estómac de gairell.
Basté, del Fuentes, ja fa temps que ni me’n recordo. Retornar a aquell dial seria com fugir del foc per anar a parar a les brases i, francament, ja no estic per aquests invents, ara amb la tecnologia actual afortunadament poder prescindir dels mitjans tradicionals
Aquest Tornasol és el que surt al Tintin.
Això del bons propòsits a començament d’any, es molt de la tercera edad oi!
Perdó! propòsit
Sería interesant coneixer també els malts proposits.
Bon propòsits Joan. Però…vols dir que estàs disposat a llevar-te cada matí escoltant les vegenades del Fuentes?