CASA MEVA ÉS CASA VOSTRA…
ANIVERSARI
Avui fa un any del naixement d’aquest blog. Com he dit en algunes ocasions, en cap moment no he tingut ni tinc la pretensió d’escampar-me il·limitadament per la bloggosfera, tanmateix agraeixo que una bona colla d’amics, de coneguts i inconeguts aparegueu per aquí de forma més o menys regular.
He de confesssar que un cop creat el blog, la principal inquietud al respecte era com i amb quina regularitat havia de donar-li vida. És per això que vaig proposar-me d’escriure-hi un post setmanal. Ha passat un any, he refet la imatge del blog en un parell d’ocasions i hem superat amb escreix les intencions primigènies. I ho escric en plural perquè molts de vosaltres m’heu ajudat en el propòsit. No faré ara un resum de les visites rebudes, indrets de procedència, etc., em plau manifestar, però, que d’acord amb les estadístiques que disposo estic gratament sorprès en aquest sentit. I com que cada dia de cada dia, amb diferència respecte als caps de setmana, sou una bona colla els que en un moment o altre visiteu aquest lloc, celebro especialment que formem part d’una quotidianitat compartida.
Sabeu que no censuro res ni ningú i és per això que animo tothom que vulgui a aportar els comentaris que vulgui del que vulgui –alguns ja ho feu–. Als que encara no us heu atrevit a escriure-hi, podeu mantenir-vos com a simples lectors i/o visitants amb el mateix agraïment per part d’aquest administrador, tanmateix us esperono a perdre la por, si aquest és el motiu del vostre pas silenciós per aquest indret.
No voldria cloure aquestes ratlles sense agrair també el suport d’aquelles persones que m’han ajudat en la resolució de dubtes, criteris estètics i solució de problemes diversos, en aquest sentit la dedicació i paciència del meu fill Raimon ha estat un suport impagable.
L’any viscut m’ha aportat la maduresa i coneixements suficients com per anunciar-vos l’imminent trasllat a un nou lloc on, amb un format més sobri però amb les mateixes prestacions, espero continuar donant la tabarra.
Moltes gràcies a tots, i recordeu que casa meva és casa vostra…
ANNEX, 29-12-2010
Aquesta és la darrere entrada de l’antic blog importada aquí, resulta, doncs, evident que el«nou lloc» que se cita al post és aquest on us trobeu ara.
scapix - joan escapa 
A mitjanit, farts i en l’inici d’una vetllada desenfrenada, se’m fotreu a cops de campana… Llàstima no haver fruitat en un cep italià, allà en comptes de raïm es foten un plat de llenties amb la mateixa simbologia. Que tingueu sort i bon any, però si puc us provocaré unes descomposicions intestinals de cavall…
Messina i Mourinho for ever!!! Visca el Barça!
Felicitats per l’any de blog !
Sembla que el canvi comporta encara dubtes entre els comentaristes habituals però ja perdran la por, ja ho veureu. Aprofito aquesta estoneta per desitjar que el 2011 sigui millor que l’any que acabem, i si no ho ha de ser, almenys, que no sigui pitjor. (Estic massa formal…)
Let’s go, Scapix!
Suposo que em costarà adaptar-me però farem l’esforç…
Confio que perseveraràs en la crítica objectiva i implacable de la realitat culer. No podem perdre aquest espai de llibertat i realitat genuïna.
Estava acostumat a l’altre blog, però segur que els canvis són a fi de bé…
Aparentment em sembla que m’agrada més l’altre però segurament te més avantatges aquest,de tota manera i penso seguir participant regularment, també t’he de dir,que el demanar l’adreça electrònica, encara que no sigui publicada pot condicionar una mica a la penya.
Be provarem de publicar-ho a veurà si funciona
Aquí esteu de festa però el Sandrusco no paga ni a Déu, ni a la Fundació Cruyff ni a la Federació Catalana de Futbol.Tan ocupat estava amb la Due dilligence que amb sis mesos no han tingut temps de mirar el comptes?!Gàngster de guant blanc, aquest Sandro, ah, i el Toni Freixa i el Javier Faus, Bartomeu i companyia igualets que els Dalton, però encara més "capullos".
Tornasol parla bé i té raó. De fet poca gent s'imaginaria que una recepta donés per a tant, scapix. Ara podries posar una enquesta per triar quin de cada comentari correspondria a la tieta soltera, el parent conco, la sogra, el nét o nebot torracollons, el cunyat espavilat, la mare…I no ens abandonis que ens hem acostumat als teus plats en forma de post.
Felicitats per l'aniversari del teu bloc. esperò que no defallexis i seguexis amb aquest ritme, t'has fixat que el post escudella de Nadal ha sigut un gran èxit, talment com di fos un sobretaule del dinar, multituds de converses inconnexes, poesia, fins i tot l'individu que s'emprenya,això del menjars done per molt.