Skip to content
febrer 17, 2010 / scapix

DELS GOSSOS I ELS SEUS AMOS

De fet, els gossos practiquen l’adulació, més que no pas la fidelitat. (Joan Fuster)

Alguns dels signes que indiquen l’actual estatus de suposat benestar es manifesta en la convivència sota un mateix sostre d’humans i bestioles de qualsevol mena (llangardaixos, serps, tortugues, ratolins, ocells, gats i gossos, etc., etc). Deixant de banda que aquests tipus de bèsties solen viure en condicions millors que la majoria d’africans o que molts dels nostres conciutadans, potser perquè m’han educat en el respecte vers animals i persones, se’m fa difícil comprendre aquesta comunió gairebé espiritual entre ambdues espècies. El fracàs estrepitós en les relacions personals sembla donar llicència perquè cada vegada més gent opti per la cohabitació amb bèsties a cases i pisos. Els propietaris d’aquests éssers solen ser intransigents a qualsevol observació relacionada amb la bèstia de la seva pertinença sempre, esclar, que no es tracti d’una lloança, per absurda que aquesta sigui. El propietari o propietària d’un d’aquests animals, curiosament, pot canviar radicalment el seu discurs si una idèntica observació a un mateix comportament és feta en relació a la bèstia d’un altre.
Els amos dels gossos són inconscients o bé es mostren indiferents a les molèsties que susciten aquests animals, sigui bèstia grossa o petanera. Volen creure que recollint la merda que escampen els quadrípedes per voreres i parcs compleixen amb escreix amb les obligacions de ciutadania. I no parlem ja dels orins que els obliguen a escampar enmig de l’asfalt, empedrat urbà o sorrals destinats al joc dels propis fills!
S’ha transformat en costum haver de suplicar permís de pas a l’insensat propietari d’un d’aquests animals a l’hora de circular per qualsevol vorera urbana. Entre l’estira i arronsa de la corretja amb què el subjecta, l’animal que torça a dreta i esquerra, les paraules tendres i cridaneres que l’eixelebrat o eixelebrada de torn destina a la bèstia i tot plegat, si ens lliurem de fer-nos mal és més per voluntat divina que no humana. Això si hem tingut la sort que la bèstia no ens ha ensumat com a porcs o llepat qualsevol part del cos o vestit. Si es dóna el cas que ens empastifa les seves baves, ràpidament el beneit de l’amo procura excusar-se amb un estúpid rictus d’orella a orella, alhora que que ens aborda –de lluny estant, perquè el que és a prop és la bèstia, no l’amo– i amb simpatia de prostituta a la recerca de clients ens esclafa: “No fa res, és molt tranquil” (si la bèstia és femella dirà “tranquil·la”, estigueu-ne segurs). Energúmens totals, això és el que són, aquesta gent!
Traieu-vos del cap anar a passejar de nit per qualsevol zona enjardinada. Per cartells que hi hagi indicant que cal portar els gossos lligats i amb morrió, allà no n’hi veureu cap. Això sí, merda a cabassos –amos inclosos– i a veure quin d’entre la munió de cans aplegats al parc en aquelles hores intempestives corre més o fa més festes al seu senyor. Allò és el despropòsit de la civilització. No us molesteu en fer complir les ordenances municipals, ningú no us farà cas. El costum fa la llei i si no s’hi posa remei estem abocats a equiparar-nos amb la selva. Els nostres ajuntaments destinen recursos per eradicar l’excés de coloms que sobrevolen les nostres ciutats, per què no fan el mateix amb els gossos que campen enmig de l’asfalt, voreres o zones d’esbarjo? La resposta políticament correcta, la conec: “Perquè els seus amos voten”. I així ens va…
Si aquests animals –els gossos, vull dir– algun dia infecten una malura, provoquen accidents o han de matar algú (no és res estrany, ha passat i passarà), confiem que almenys les víctimes o “beneficiaris” siguin els seus propietaris o llurs famílies.
Excepcions, n’hi deu haver, jo en conec. Un parell i prou.

 

Anuncis

13 comentaris

Feu un comentari
  1. scapix / febr. 27 2010 17:51

    Bretó: Gràcies pel teu suport, ja em semblava, a mi, que era massa tou. I és que no s'hi pot fer res, quan hom és sensible, simpàtic i agradable, quatre mots et semblen una allau que espanta i encara acabes cendint una vegada més.

  2. scapix / febr. 27 2010 14:35

    Joanot C: i els hàmters, tortugues i altres bestioles que han aparegut per casa ha sigut per culpa de les mainaderes de la llar d'infants, que inflaven el cap ala canalla, que si no ni això. On vas a parar, més microbis en una agradable llar familiar???!!!

  3. Bretó / febr. 26 2010 8:16

    Senyor Scapix, comparteixo amb vostè gairebé tot el contingut, ara bé, el veig molt tou amb els propietaris dels animals.Jo hi afegiria que sovint, els amos de gats i gossos tracten més bé als seus animalets que als membres de la seva família

  4. Joanot Calsamiglia / febr. 25 2010 23:22

    El somni de la família Escapa-Bolanyo sempre ha estat tenir un gos que els fes companyia. Però l'antipatia del patriarca envers aquests mamífers ha fet impossible aconseguir aquesta meta i els hereus s'han hagut de conformar amb hàmsters i tortugues…

  5. Anxoveta / febr. 24 2010 21:55

    I amb els gats "callejeros" què s'ha de fer? I amb la gent que dóna menjar als gats "callejeros" no els podrien tancar ala garjola?

  6. La Magdalena / febr. 18 2010 20:42

    Jo sóc partidària de fotre una bona patada al gos que molesti i després una altra de més forta a l'entrecuix del seu amo.

  7. scapix / febr. 18 2010 19:30

    Protectora d'animals: aquest sou els pitjors. Friso per rebre les vostres notícies. estic cagat, ui quina por…!!!!!!

  8. Chiuaua / febr. 18 2010 18:36

    I els que pixem i caguem al bolso dels nostres amos què?

  9. La protectora d´animals / febr. 18 2010 18:17

    Aquest article va contra la dignitat dels animals, tindràs noticies meves AVIAT!!!!

  10. scapix / febr. 18 2010 15:19

    Ep, Bernat, que de moment ningú no s'ha posat amb tu, eh? Si convé, tot arribarà però de moment, no res…Per què la gent no es compra un ocell, un ratolí o el que els agradi de roba, a l'estil dels ossets de peluix?I mentrestant, m'he de fotre sense poder anar al circ a veure lleons, tigres, elefant, micos i altres sàvies espècies salvatges perfectament ensinistrades, perquè els capsigranys dels polítics ho prohibeixen. Això sí, podria anar als toros. "6 TOROS 6, a las 5 de la tarde si la autoritat compentente lo autoriza y el tiempo no lo impide"

  11. scapix / febr. 18 2010 14:19

    Els gats també porten cua –com el dimoni i altres bestioles– per tant tampoc no haurien de ser criatures estimables val a dir, però, que la gent que en té almenys no els treuen a passejar com fan els dels gossos. Pot ser –ho saps molt bé– que els gats dels pebrots s'escapin per teulades i terrats veïns i els seus amos et preguntin… Ah, els amos de gatets causen un greu perill: quan el perden, omplenen el veïnat i la ciutat sencera amb cartellets amb la foto del seu moix. Deplorable, no? En una altra ocasió tractaré el tema amb un entrada dedicada per complet.

  12. Bernat / febr. 18 2010 14:07

    No confonguis les coses Raimon. Podeu estar ben tranquils perquè, tot i que penseu que m'he trastocat, la meva decisió de cohabitar amb felins no us condiciona gens ni mica el vostre tarannà diari. Cap ciutadà de Barcelona podrà queixar-se mai per cap mena de molèstia ocasionada per les meves bèsties…

  13. Raimon / febr. 18 2010 12:48

    Això portarà cua… Dels gats no dius res?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: