Skip to content
febrer 24, 2010 / scapix

FER ANYS, CRISI O MADURESA


ELS PROLEGÒMENS

 

Quan hom sobrepassa els cinquanta –encara que no se’n sigui conscient– ja porta un temps en la decadència vital més absoluta. Si no s’ha perdut el temps en foteses, s’haurà adquirit un cert grau de saviesa i s’acumularan un munt d’habilitats per continuar sobrevivint en aquest món de depravadors. La degradació del cos és un símptoma d’alerta contra el qual alguns intenten lluitar més aviat amb poc èxit. Sovint es troba el buit de l’amic/s o amiga/gues que han desaparegut abans d’hora i es passen estones amb aquells que pateixen una malaltia que ha d’acabar amb ells. Se sol tenir la hipoteca més o menys encaminada, alguns fins i tot acumulen notables quantitats de diners i béns immobles, com segones i terceres residències–que els aprofiti!–, s’han promogut o adquirit els afectes socials amb qui ha calgut, en cas contrari ja no s’adquiriran mai, i queda per veure si s’aconseguirà amb els encara inconeguts…

APROXIMACIÓ A LA REALITAT
Més enllà del quart o cinquè decenni –a cadascú l’hi va com va– alguns canvis tecnològics i els nous hàbits que s’observen en els més joves es copsen com una nosa més que no pas com un avenç. I no sempre però, sovint, s’està convençut que es té raó.
Han canviat els interessos i el lleure. Les vacances es planegen amb paràmetres diferents d’anys enrere –quan falsament es pretenia mostrar als fills la immensitat del món i la diversitat de cultures–, s’està una mica cansat de tot i fa mandra haver de fer i desfer maletes. Qualsevol activitat és plantejada sota el prisma de l’adjectiu cultural (vacances, la tria d’un vi o l’àpat a qualsevol restaurant car o barat, un espectacle bo o dolent, una exposició, l’exercici físic…).
Alguns es refugien en el fals recurs de l’esport. Els bojos del gimnàs, la piscina i el jogging són algunes de les espècies temibles que deixa la meva generació. Fugiu-ne tan ràpidament com pugueu. Normalment posseeixen un pensament monolític basat en l’objectiu exclusiu de batre propis rècords, com més estúpids millor. Són uns perpetus imbècils.
La sensació d’incomprensió és absoluta en molts aspectes. La impressió que gairebé tot allò que es fa, que es fabrica, que es produeix va destinat únicament als cretins adolescents d’avui dia provoca una justificada angoixa, la qual cosa fa que la distància entre els joves d’ara i les generacions que els precedeixen resulti cada vegada més abismal. Proveu de mantenir converses normals amb aquests individus a veure què en traieu… Jo em limito, amb poques excepcions, a discutir seriosament només amb coetanis de menys de 15 anys per la part baixa i d’edat il·limitada per la part alta (en aquest cas, la paciència és fruit de l’agraïment que em mereixen).

CONTRA QUI REBEL·LAR-SE
En assolir l’edat de referència d’aquest escrit la gent no només es rebel·la poc i malament –encara es va a votar malgrat l’escassa confiança en el sistema–, sinó que molts impedeixen als seus fills de fer-ho, tot i no faltar-los motius. Enmig de la revolució conservadora dels 80 i el procés de globalització s’han educat els fills en una infància de somni, una adolescència transigent i una cloenda acadèmica que els ha permès assolir diverses carreres i màsters alhora que se’ls demana que acceptin salaris ínfims i renúncies socials per les quals se suposa que les generacions anteriors van lluitar.
A hores d’ara els referents de la pròpia joventut ens han traït i no tenim contra qui rebel·lar-nos. El nostre exemple resulta, doncs, del tot estèril per a generacions posteriors, a les quals es demanen sacrificis i es transmet, per primera vegada, un món pitjor del que han rebut els seus pares. El fracàs de la nostra generació en el llegat és rotund.
Anuncis

28 comentaris

Feu un comentari
  1. Anonymous / maig 14 2010 15:37

    Hòstia Joan, jo que pensava que faria una bona obra afegint un comentari, i això està ple a vessar!!!Tot plegat no sé que dir, en el fons imagino que tens raó, però malgrat tot millor anar fent anys que no pas fer malves, no?Hom pensava que, per exemple als 40, seria ja tot horrorós i si arriba i es passen i oh!!! meravelles no es tant greu!, segueixes fent moltes coses, tenint altres o noves il•lusions i la vida continua, que té mala llet, bé ja ho sabíem, no?Que deixem un mon pitjor… potser sí, però no estan sols, la complicitat, el suport de pares a fills, jo diria que ara mateix es molt més fort i real que no pas en les generacions prèviesALAKAI.

  2. scapix / març 7 2010 13:37

    On et penses que vius i amb qui convius, Marià? Que jo no expulso ningú!!! Puc tenir bones, regulars o males opinions de les coses i de la gent però no expulso ningú! «Laisser faire, laisser dire, laisser vivre» vet aquí una bona màxima.

  3. Marià Brunet / març 7 2010 7:27

    Apreciat Joan:En primer lloc demenar-te disculpes pel to en que contesto, de ben segur que e caigut en el parany de la provocaciò i no e controlat.Sobre el tema del Sr. del blog, ja no farè mès comentaris al respecta, com tu has dit mès d'un cop es el joc , i per tant qui no vulgui pols que no vaigi a l'era.M'aplicarè la "copla", i com a molt dirè el que cregui que haigt de dir, si fa el cas.Segurament serà no fer-ne ni cas, que es la millor resposta que es pot donar als personatjes "fantasma".Sobre el simbol protesta, quant dic tu, no es refereix a la teva persona, si no al usurpador de personalitats, que tens en el blog.Dius que es retracta i demana disculpes.Fent un senzill treball d'investigaciò, mira els comentaris que pnja els dies 25 i 27 de febrer de 2010, comenta coses, que no estan penjades en el teu blog, sap que porto lletreros en el cotxe, i que porto un llaç a la solapa, això no es troba navegant pel teu blog, per tant les excuses estan mal donades i se li veu el llautò, es per això que no m'haigt d'excusar de res, amb aquet "usurpador fantasma", en tot cas ets tu que li has de dir el que a de fer i no. Sobre borrar o no comentaris, inssiteixo tu sabràs el que has de fer, per mi l'escrit escrit està.Si haigt de demanar disculpes o faigt nomès a les persones que no s'amaguen sota cap tipus de doble personalitat.Queda dit, i de nou Joan disculpes a la teva persona, procurarè no tractar-te mès de Sr. del blog, i si creus que m'has d'expulsar del teu blog, o fas i punt, estàs en el teu perfecta dret.Marià Brunet i Mauri

  4. scapix / març 6 2010 22:19

    Congunla…, Marià! Jo no mano res, només poso les entrades, dels comentaris, que no me'n faci ningú responsable excepte dels que firmo jo, eh? A veure si encara m'obligareu a esborrar-vos els tots i a actuar com a censor!Ah, explica això: a) «Es un simbol de protesta, aixó si pacifica, i no m'amago sota cap seudonim i dono la cara, cosa que tu ets inacapaç de fer». Aquest «tu» a qui va destinat? Escrit així hom pot entendre que et fots amb mi, i en aquest cas t'elimino de soca-rel, eh?b)Per què carai em tractes de «sensor»? Quan t'he censurat, jo? Més aviat al contrari, nano, t'ofereixo un espai gratuït i així m'ho pagues…Tu continua així i podràs escriure al blog, però perdràs un amic, si no rectifiques o aclaraixes la teva parrafada…

  5. Marià Brunet / març 6 2010 20:37

    Estima't Scapix:Veigt clarament que has perdut el control del blog, i deixes que impresentables utilitzint el meu nom, i pupliquint coses que jo no he dit, AIXÖ ET RECORDO QUE ES USURPACIÖ D'IDENTITAT I QUE ESTÀ PENAT, ja que hem poden acusar de comentaris que no son meus.Es evident que l'impresentable, aixó es per ser suau,que es fa dir Marià hem coneix be i sap el que porto a la furgoneta, i en la solapa.Doncs si porto un llaç negre, es una manera de protestar contra la misseria humana , del que tens honor de formar part i per merits propis.Es un simbol de protesta, aixó si pacifica, i no m'amago sota cap seudonim i dono la cara, cosa que tu ets inacapaç de fer.Are si tens ganes de veura el de color rosa, dubto que estiguis prepara't per veura tal maravella, per tant et quedaràs amb les ganes, de veural i molt menys de provar-lo, que igual i trobas plaer.Ara que surti el sensor i hem veti l'escrit!!!!!Ah sobre la Magdalena es veu que li va la marxa, jo estic aqui reina, pero es clar que us falta molt de nivell.Apa que us ……..Marià Brunet i Mauri

  6. scapix / març 1 2010 18:04

    Joan Capri: FEEEEEEEEEEET!!!!!! És que se us ha de donar tot mastegat, eh?, Encara us hauré de treure a pixar, cagar i em demanareu que us expliqui un conte de bona nit cada vespre i us faci un petó al front.

  7. Joan Capri / març 1 2010 16:40

    Ep!Scapix ja t´has apuntat al Bloc de Joan Laporta, encara no has linkat las teva web am la d´ell. a que esperes vas tard nano.

  8. sant Pere / febr. 28 2010 23:31

    Què passa, que en aquest blog tothom es mor o esta a punt de cascar-la?

  9. scapix / febr. 28 2010 15:19

    j.f., m'alegra retrobar-te en aquest espai; em pensava que t'havies mort per suïcidi, com el teu president gremial. Tenim feines pendents i hauríem de posar fil a l'agulla. Com a tard ho hauríem de resoldre amb el tema Ginebra, consulta a SBD o abans, no?

  10. Lo Gayter del Vallès / febr. 28 2010 15:07

    Adéu siau, turons, per sempre adéu siau;O serres desiguals, que allí en la pàtria miaDels núvols é del cel de lluny vos distingiaPer lo repos etrern, per lo color més blau.Adéu tu, vell Montseny, que des de ton alt palau,com guarda vigilant cobert de boira é neu,guaitats per un forat la tomba del jueu,e al mig del mar immens, la mallorquina nau.Jo ton superbe front coneixia llavors,com conèixer pogués lo front de mos parents;coneixia també lo só de los torrentscom la veu de ma mare, o de mon fill los plors.Mes arrancat després per fals perseguidorsja no conec ni sent com en millors vegades:així d'arbre migrat á terres apartadesson gust perden los fruits, é son perfum les flors.¿Que val que m'haja tret una enganyosa sorta veure de més prop les torres de Castella,si el cant dels trovadors no sent la mia orella,ni desperta en mon pit un generós record?En va a mon dels país en als jo em transport,e veig del Llobregat la platja serpentina;que fora de cantar en llengua llemosinano 'ha queda mes plaer, no tinc altre conhort.Plau-me encara parlar la llengua d'aquells savisque ompliren l'univers de llurs costums é lleis,la llengua 'aquells forts que acataren los Reis,defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.Muira, muira l'ingrat que al sonar en sos llavisper estranya regió l'accent natiu, no plora;que al pensar en sos llars no es consum ni s'enyora,ni cull del mur sagrat les lires dels seus avis.En llemosí sonà lo meu primer vagit,quant del mugró matern la dolça llet bevia;en llemosí al Senyor pregava cada dia,E càntics llemosins somiava cada nit.Si quan me trobo sol, parlo amb mon esperit,en llemosi li parlo, que llengua altra no sent,E ma boca llavors no sap mentir, ni ment,Puix surten mes raons del centre de mon pit. Bonaventura Carles Aribau

  11. j.f. / febr. 28 2010 14:02

    En català em va fè una santa donala primera carícia maternal;en català em contà rondalles l'avi,assegut a l'escó en la llar pairal.En català digue ses amoretesla que avui és mestressa del meu cor,en català em dona l'adéu el parequan li extingui la llum dels ulls la mort.En català han estat,tendres i dolces,les primeres moixaines del meu fill…I ara del català vols que renegui?No ho conseguiràs pas!… No hi ha perill!Jo sento i penso en català,i voldriesque en una estranya llengua m'expressés?Un jorn fou nostra parla esclavitzada,però aquells temps no tornaran mai més. Josep Burgasaneu a votar per l'independencia,desprès ja anirem arreglant la resta.

  12. Administrador / febr. 28 2010 12:10

    Gallineta / Marià 1 i 2: Eviteu-me, sisplau, aquest tipus de confusions ja que això perjudica les valoracions per atorgar el Premio Naranja i el Premio Limón

  13. Marià / febr. 28 2010 12:00

    Ha per cert tinc la una lleugera impressió de qui es aquesta gallina.

  14. Marià / febr. 28 2010 11:56

    Accepto les disculpes mes tard escriure tot el que penso d´aquest enrenou i d´aquest bloc, sobretot de la frivolitat del seu administrador.

  15. La Magdalena / febr. 28 2010 11:47

    I ara jo com sé amb qui m'he estat barallant?

  16. La Gallineta Sega / febr. 28 2010 11:31

    Jo no soc el Marià Marià, jo soc un Marià anònim he posat al cercador del google: sexe, barça gastronomia, catalanisme…………..i m´ha portat aquest bloc, he mirat el perfil dels seguidors ai las! descobreixo que hi ha un Marià, això em sap molt de greu perquè puc haver creat confusió, però es que jo porto llaset i no corbata i faig col·lecció de cartells de "pelis" porno , demano perdo al Marià que no el conec per el mal que li haguí ocasionat, ja no firmaré més Marià, el Marià serà el Marià i jo em diré la Gallineta sega.

  17. Silvestre Tornassol / febr. 27 2010 23:58

    Com diu l'encapçalament d'aquest blog "…sempre som menys malvats del que ens pensem ser", excepte el comentarista Marià?

  18. Tito Vilanova / febr. 27 2010 23:54

    Magdaleeeeena, la "parrafada" és el post, el text, la notícia… el Pep demana que es parli del text i es deixin de "floritures", collonades, atacs personals i defenses pròpies mal posicionades. I jo, com a segon seu, l'in dono suport, perquè el Pep sempre té raó i el país l'hauria d'elevar als altar i situar-lo al costat de la Moreneta.

  19. IEC (secretariat) / febr. 27 2010 23:36

    Trobo bé que es provoqui, que en els comentaris d'aquí l'escola fruediana trobi una mina que li permeti redactar un nou tractat de psicologia avançada però mantinguin les formes, senyores i senyors, mantinguin les formes. "Llacets a les boles, la punta de la…" On es pensen que són? Això no és una taverna, poleixin el seu vocabulari i les formes o faré una instància al'administrador del blog perquè moderi i elimini aquest to de carreters

  20. La Magdalena / febr. 27 2010 23:29

    Guardiola: què passa amb la "tarta"?Parrafada? Explica't em tens "en vilu"

  21. scapix / febr. 27 2010 23:24

    Nasi: Quin vídeo he veure? Me'n parleu l'Anna i tu però no sé quin és.Al meu post ni «modes de pessimisme» (culte o no) ni hòsties; opinions argumentades –amb encert o no– però «qui t'has cregut que sóc?» El que no hem de fer és fer volar coloms o fer al joc als incompetents de la política que per animar-nos ens diuen que el que hi ha és una «moda dstructora». El sistema és el destructor!!!! tu tens filles, pregunta't quin futur els espera als seus fills, si millor o pitjor que el teu i al d'elles. Per riure, si vols ens passem un vídeo del Barragan. La part final del teu comentari salva la continuïtat de la nostra amistat. Ah, i benvingut al blog, confio seguir-te rebent en aquest espai.

  22. Guardiola / febr. 27 2010 22:58

    Per cert algú s´ha llegit la parrafada de la "tarta",

  23. Marià / febr. 27 2010 22:06

    En aquest bloc el protagonista es l´Scapix perquè us poseu amb mi, jo porto llasets cartells i el que em surti de les boles eh! Magdalena.

  24. Anonymous / febr. 27 2010 20:53

    Jo crec que en fas un gra massa, Scapix! No et trauré pas mèrits literaris, però el demés respon més a la ja superada moda del "pessimisme culte" que a la realitat. No has vist el video del Joao Gilberto?Magdalena tranquila, que darrera la seva immillorable prosa a voltes se li en va l'olla a l'amic Scapix!! Tu segueix amb els "insults" del Marià, que sembla que els trobaves a faltar jajaja…. L'amic Sigmund hi va posar un nom a aquesta tendència, però ara no me'n recordo…. Per acabar: Això del "culte a la joventut", Scapix, ho trobo pitjor que la piscina i, fins i tot, el paddle (que mira que és estúpid jajaja).IgnasiPS: com que passo dels 50 no sé com funciona això del "comenta com anònim: AIM, Open ID (iota?) i se me'n fot!!!

  25. La Magdalena / febr. 27 2010 17:41

    La vida és dura i és una merda però no sempre estarem tan malament. una mica més d'optimisme no aniria malament. Ah, i els bojos per l'esport acostumen a ser impotentsEstic contenta de saber que el Marià es viu i tan salvatge com sempre.

  26. JM Santacreu / febr. 25 2010 21:58

    Marià: A la solapa, el llacet i al cotxe cartellets i cartellets. El llacet rosa el penses ensenyar o és una altra bufonada i prou?

  27. Marià / febr. 25 2010 18:56

    Magdalena ! Magdalena! no em provoquis, ja fa molts anys que porto un llaset negre a la solapa però si vols t´ ensenyaré el de color rosa que tinc a la punta del………..

  28. La Magdalena / febr. 25 2010 10:03

    Em passarà tot això? Que se n'ha fet del comentarista Marià? Trobo a faltar els seus insults.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: