EL SURSUM CORDA DE CUP-CC

Em sento pròxim als valors que proposen les CUP i en alguna de les poques ocasions que se m’ha presentat l’ocasió de votar-los ho he fet. No és el cas del 27S.

Les eleccions del 27S representen un canvi formal respecte qualsevol de les anteriors. Finalitzada la campanya i després del recompte de vots, els pactes per donar suport al candidat proposat per a la presidència de la Generalitat i, en conseqüència, al govern de torn s’allarguen mentre àtonits assistim a un tipus de converses i propostes que de moment no menen a acord. Sé que l’afirmació anterior pot no ser adequada en el moment present, mentre s’està negociant, però un servidor no té cap interès personal en tot això ni el tindrà mai en cap llista electoral, així que em sento alliberat de fidelitats i aplaudiments.

Si abans deia que em sento proper als valors de les CUP, ara afegeixo que m’hi allunyen determinats conceptes i formes que, encara que adoptades assembleàriament, la militància sembla interioritzar de manera pública talment com si de l’anacrònic centralisme democràtic es tractés. I en aquest cas em sap greu perquè es tracte de valors. Valors ètics i humans que situats en la política sembla que queden inevitablement alterats. I això no m’ho vull creure. També contra aquest convenciment, el de la noblesa en les formes i intercanvis, pactes i converses, creia que havien nascut les CUP.

Potser sí que, per generar confiances, calia la declaració d’inici del procés de desconnexió d’Espanya abans d’escollir un President i un govern, potser sí que les converses han de ser el màxim de públiques possible, potser sí que… Però perquè dos s’entenguin és segur que hom no pot mai obligar l’altre a renunciar de les seves promeses sense abans acceptar que un mateix també ho farà. Ja no és una qüestió de purisme, sinó d’ètica. La vida, en més ocasions que no voldríem, ens col·loca en situacions impensables que cal afrontar com sigui, de la millor manera possible. I en la política, que també és vida, passa el mateix.

Sap greu que la consideració que teníem de les maneres de fer i l’ètica cupaire, s’hagi fet miques en poc més de trenta dies. I no pel valor d’un vot en un o altre sentit sinó pel que diuen i com ho diuen, per imposar públicament criteris i noms sense la confiança dels propis interessats. Aquesta manera d’actuar no s’allunya del que podem convenir a anomenar  com a moral a la carta. I per arribar aquí no calia aquest viatge! Potser el tema del govern que ha de sorgir arran 27S acabarà bé, però les formes per aconseguir-ho, ara mateix, m’allunya de les CUP. El Procés potser iniciarà el full de ruta previst, tant de bo sigui així aviat, però és un mal començament.

De vegades ateus convençuts practiquen el messianisme ideològic propi del radicalisme religiós, talment com si fossin d’e-cristians.