VÒMIT PRIMAVERAL

De vegades alguns catalans ens creiem que som diferents de la resta dels ibèrics però som més similars del que sembla i potser voldríem. En qualsevol cas la catalanitat no excel·leix per damunt de gairebé ningú, més aviat ens deixem sotmetre amb excessiva facilitat i nul·la resistència.

Presumim de mitjans en la mateixa proporció que critiquen els espanyols sense adonar-nos que La Riera el Ventdelplà i altres produccions s’arrelen el territori de la mateixa manera que els Gran Hermano i la Belén Esteban allà. Mestrestant els informatius públics mantenen l’interès que el senyor Duran indica, així la informacions de la meseta, succes-sos a Extremadura o el Real Madrid ocupen més espai que la resta d’infor-macions de Catalunya. Els mateixos comenta-ristes polítics, altrament dits tertulians, nom que els escau molt millor ja que  el seu àmbit competencial resulta infinit, es reparteixen per emissores i canals televisius sense que ningú s’estranyi ni es queixi. Mesells com quasevol agricultor mesetari, malgrat que escalfem més cadires d’oficina!

Durant anys ens hem vanaglorita de ser els millors en l’aplicació del sistema educatiu fins ara legal. Però de cop i volta ens adonem que l’únic mèrit ha estat els de la universalització de l’educació obligatòria i, això sí, fer comprensible el català a tothom per bé que el fracàs en l’ús fins tot en les intitucions oficials és espectacular. Per a la resta, els informes PISA i la simple observació redueixien l’èxit a nivells de soterrani. És clar que, tan aquí com allà, la interpretació que es dóna a aquests tipus d’informe varia segons convingui.

Als catalans no solament se’ns sotmet a retallades indignes i de més consideració que a la resta de l’estat sinó que, al damunt, el propi estat que segons la liturgia de la democracia grega ens hauria de protegir no ens retorna allò que havia acordat.

Desapareguda la distinció de classes només queda la que menys mereix ser considerada com a distintiva: els autoanomenats intel·lectuals sense més adjectivació. I mentrestant els posco, a manca de discurs, continuen atorgant les culpes de tot a la burgesia, a liberalisme i a qualsevol puça que els digui que la CUP o Podemos són més purs. Tenim imputats i corruptes diversos en tots els àmbits, val a dir que  en això som superior gràcies al president més votat del FCB, ara desparegut sense donar cap mena d’explicacions.

Potser sí que el caldo i la carn d’olla difereixen molt del cocido però també aquí les dones continuaran presumint i criticant les seves íntimes enemigues mentre els homes continuaran vanagloriant-se  de tenir-la tant o més grossa que cap altre. I a cada primavera, malairem l’al·lalèrgia.