Skip to content
Juliol 14, 2013 / scapix

ART I ASSAIG

Fa uns tres anys (algun dia hauria de pensar en etiquetar les entrades del blog) vaig escriure que dificílment tornaria a un cinema mentre es mantinguessin les actuals condicions de les sales. No era difícil incomplir la sentència, menys encara tenint les amistats cinèfiles que tinc, però essent la condició humana com és no me’n sento pas culpable. Maleeixo, això sí, haver reincidit en l’experiència massa aviat.

Vulgues no vulgues, t’avancen tots els anuncis que poden i unes promocions de les pel·lícules que passen a les sales del damunt o de baix, de la dreta o l’esquerra abans, però, per accedir a la sala que pertoca t’obliguen a un recorregut llargcinema per passadissos plens de merda –hi ha ascensor però només funciona amb la clau que controla un dels resposables del local i, si t’has d’entretenir a trobar-lo, fas tard a la sessió–, quan arribes al seient, és brut, pertot restes de blat de moro i altres llepolies que, lluny de prohibir-les, els amos dels cinemes promocionen des de fa ja un bon grapat d’anys.  Quan aconsegueixes arribar i situar-te a la butaca que et deixen –allò de l’entrada numerada ha desaparegut definitiament en benefici de no se sap què, mèrit també de l’empresa!– i has superat la fase dels tràilers de projeccions futures i que no has demanat de veure, t’arriba una flaire desagradable, efluvis diversos que fins ara no havies percebut i que es passegen per la sala com qui ressegueix una ruta circular, ja que van i vénen amb certa regularitat  però que de cap manera garanteix que acabis acostumant-hi. Costa, doncs, concentrar-se en la pel·lícula que se suposa tenies interès de veure perquè els amics que conserven encara l’interès per aquesta mena de gimcanes t’havien recomanat amb insitència que no te la deixessis perdre. Però fas l’esforç i aguantes com un mascle enfront un convent de novícies dubitatives amb la professió dels vots, i no precisament pel d’obediència.

Estalvio a l’amic lector la part final de l’experiència, la nova gimcana final que ens ha de conduir de nou a l’exterior, al carrer. Poques coses per absurdes he trobat més bèsties! T’envaeixen en una sensació a mig camí entre el ramat en trashumància i el d’un grup de delinqüents essent conduïts a comissaria. Ah, i com a record , segurament per l’excessiu cost de l’entrada–  conserves un refredat notabílissim, obsequi, en el meu cas, de Cines Imperial.

Reclamo d’aquells que vulguin recomanar-me alguna pel·lícula que quan ho facin em regalin el DVD. Prometo mirar-lo i aportar el meu comentari crític, però sisplau, atureu-me si de nou defalleixo i recaic de la intenció de mantenir-me fidel a aquests principis elementals per a la salut i el bon estat general de la ment.

Anuncis

6 comentaris

Feu un comentari
  1. Jenita / gen. 20 2014 14:44

    If I were a Teenage Mutant Ninja Turtle, now I’d say “Kbanouagw, dude!”

  2. Federico Filleni / jul. 15 2013 9:19

    L’última experiència meva va ser compartida amb una colla de senyors calbs i senyores amb els llavis i les ungles pintades (les dels peus també!). Al preu que està el cinema, només se’l poden permetre els jubilats, que són els que més poder adquisitiu tenen, especialment si no tenen fills i són vidus o vídues.

  3. Moha / jul. 14 2013 12:37

    Però has anat al cine o a la fira i has pujat a les muntanyes russes? I no ens diràs quina penícula vas veure?

    • scapix / jul. 14 2013 16:34

      A la primera: m’asseguren que era al cine, sí, jo també n’estic segur, el que passa és que ara es veu que funciona així.

      A la segona: una que tractava la història de la vida en el món contemporani. Molt de guió (exagerat, la impressora deuria treure fum!), estalvi en música, imatge, bona en qualitat i res més, es diria que anaven justos de càmeres i maquinistes; bones crítiques, segurament escrites per joves a qui els mitjans envien als cinemes per putejar-los.

  4. I. Bergman / jul. 14 2013 8:55

    El cine d’avui li passa com el sexe, segons el meu avi: com a casa en lloc. Fora de casa trobareu millor pantalla, millor… però comptat i debatut,res no millora el que tenim a casa (preu,lavabo i particular i a aprop, prèvia aturada DVD, nevera, fressa a discreció i voluntària… No hi ha color)

  5. Català Emprenyat / jul. 14 2013 0:54

    No és estrany que les sales estiguin buides!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: