Skip to content
Mai 7, 2013 / scapix

SENSE VERGONYA NI RUBORS

taller_xarxes_socialsQue la xarxa ha revolucionat el món de l’economia, el comerç, la publicitat, les relacions humanes i qualsevol aspecte amb què vulguem establir algun tipus de  comparació és un fet tan inconstestable com l’escalfament del planeta.

Si no ets present a la xarxa no ets ningú. Tanmateix no ens saludem a l’ascensor ni pel carrer. Una espècie de gruny al vestíbul pot ser la màxima concessió a un veí d’escala; això sí, mitjançant la pantalla ens fem «amics» amb una facilitat que espanta del primer desconegut o, més sorprenent encara, del mateix veí a qui només grunyíem al vestíbul. La facilitat amb què es clica un «m’agrada» o es retuiteja la notícia que algú ha penjat al seu mur o TL em fa témer que provoqui en negatiu un canvi en les relacions socials, personals o professionals, però sospito que si insisteixo en aquesta creença acabaré posant de manifest l’excés d’ingenuïtat que em caracteritza.

Conec gent, i n’intueïxo molta més, que del seguidisme internàutic n’ha fet una cursa. Com més seguidors tenen o més persones segueixen, més importants es pensen que són, per poca, molta o nul·la incidència que tinguin més enllà del portal de casa seva. Per aquest tipus de gent no devem ser massa lluny  del temps en què s’hagin de valorar els mèrits de les persones pel nombre de followers o amistats que es tinguin, encara que s’hi relacionin ben poc o gens més enllà del perímetre d’una pantalla. Els suposo brindant amb cava cada cop que aconsegueixen un nou seguidor o reben una proposta d’amistat, així que no us dic com  imagino els seus orgasmes quan baten els propis rècords o se senten vencedors en aquesta absurda competició.

Jo mateix tinc amics a la xarxa amb qui ni em saludo al carrer –bàsicament perquè ignoro que, davant la pantalla de l’ordinador mòbil o del dispositiu que sigui, som amics–. Un dia es van voler fer amics meus i, per excés de cortesia, vaig acceptar-los. Al principi, em va semblar que calia correspondre’ls d’alguna manera més que clicant un simple ‘accepto’ o similar i, per tant, vaig intercanviar la mateixa sol·licitud, amb el conveciment que, tal vegada sí, allò podia ser «l’inici d’una gran amistat». No negaré la descoberta a la xarxa d’algunes bones o molt bones relacions, complicitats amb persones i personatges l’existència dels quals desconeixia però… què voleu que us digui? sóc més del contacte humà, jo, del copet al braç i poder compartir una cervesa o concretar-ne la possibilitat si mai s’escau la proximitat física, la real, vull dir, no la de la imatge per pantalla.

No escric a màquina, com fa l’admirat Espinàs, utilitzo l’ordinador i altres ginys moderns, però això no m’obliga a autoimposar-me amistats no sentides ni meditades. Per defensar-me d’aquesta invasió fa temps que vaig decidir fugir de qualsevol proposta d’amistat o seguiment que m’arribi de persones a qui no tinc per norma saludar si mai me’ls trobo al carrer, en qualsevol sala d’espera o en alguna barra de bar a no ser que, pel seu bagatge personal, gosés jo mateix abans presentar-m’hi educadament.

Formo part d’una generació en què vergonya i el sentit del ridícul tenien reservat un espai íntim en cada individu, potser per això em costa d’entendre que l’eclosió de les xarxes socials hagi fomentat també una absoluta manca de rubor. Veure determinades imatges sense cap mena de sentit i llegir converses d’àmbit privat de forma pública, cada vegada m’irrita més i m’allunya d’aquesta mena d’usuaris per civilitzar.

Xarxa_en_anell

Anuncis

7 comentaris

Feu un comentari
  1. Picarols Plens / maig 10 2013 13:53

    A cap lloc d’Europa com aquí no es veuen tantes tanques publicitàries a autopistes, carreteres i o en ple nucli urbà, això fa pensar que l’excés de publicitat és propi dels habitants peninsulars. La xarxa ha possibilitat que qualsevol internauta es transformi en un publicista, bo, dolent, pesat, il·lustratiu…

  2. Català emprenyat / maig 8 2013 16:10

    Certament, no s’entén tanta exposició pública de la vida privada quan tothom té a mà emails, SMS, MMS, WhatsApp, etc. Tot canvia… el problema és si ho fa a pitjor!

  3. Tomeu / maig 7 2013 20:43

    Pensava que el whatsapp acabaria amb la xafarderia públicoprivada a fèisbuc però no, ara te trobs xerrameques tipus ” He xerrat amb Pili per whatsapp i me diu que te digui… Idò, mos truquem més tard?” ESPECTACULAR

  4. Victoire Camps / maig 7 2013 19:55

    Em costa d’entendre que algunes patums de l’ètica i la moral s’atreveixin a reescriure a la xarxa respostes d’exercicis o d’exàmens d’alguns dels seus alumnes. Alguna neurona s’afluixa també a la xarxa a més d’un que es diu professional de l’ensenyament

    • Célestin Freinet / maig 7 2013 20:50

      Completament d’acord amb la senyora catedràtica.

  5. La Margarida / maig 7 2013 13:29

    Jo m’orgasmo amb els comentaris de les fotos que penja la gent precisament amb la intenció que les seves amistats els diguin que estan molt “maques” i que si nasp o cols i tot això i allò. Segur que fan recompte de qui els marca un “m’agrada” i qui no. Entre companyes de feina deu ser una nova manera de pressionar els subordinades.

  6. Pi de les Tres Branques / maig 7 2013 9:48

    Molts dels que s’han passat mitja vida criticant l’excés de publicitat a tv i altres mitjans ara ens ofeguen amb particularíssimes ofertes. Bones, menys bones i dolentes. Internet ha eixamplat els marges de la democràcia però hi ha alguna cosa que encara trontolla. A mi també em sembla que hi ha un excés d’accessibilitat. No sé si m’explico, no pretenc censurar res però sí alguna mena de filtre als accessos potser hi hauria de ser, no sé…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: