Skip to content
Abril 5, 2013 / scapix

ARA VA DE BO…

Realment no descobreixo cap novetat a ningú, llevat d’aquells que viuen a la figuera, si explico que vivim un període que, més enllà d’una nova crisi, ha de provocar canvis pregons en la societat. Per damunt o per sota de la gravetat del moment històric, vull remarcar un detall que m’ha cridat l’atenció i alhora determina amb precisó còsmica la gravetat del moment present.

grands-magatzemsUn dia d’aquests en què  la pluja et sorprèn sense caputxa ni paraigua, vaig poder refugiar-me en  uns grans magatzems, aquells on les dones són totes ‘senyoras’ i els homes, ‘caballeros’. Des d’aquí els agraeixo l’aixopluc i l’escalf. Com que m’assemblo al cul d’en
Jaumet, mentre persistia el ruixat, vaig distreure’m amb un recorregut sense guia per l’establiment. Quina mala iniciativa, la meva! Allà on recordava que es vivia un món d’i·lusions, de pagament però il·lusions al cap i a la fi –’Efectivo o tarjeta del corteinglés?’–, vaig trobar-me un munt de desajustos inimaginables fa uns anys. Anys? què dic anys? Segurament mesos! Per començar, les portes de l’establiment no tancaven del tot i en intentar acabar-les d’obrir rascaven el terra produint aquella irritació tan descarnada; les caixes de cobrament entrebancaven la intranscendent passejada, la qual cosa no fora res si hagués pogut intercanviar una salutació amb el seu o seva responsable, però aquesta cortesia resultava imposible perquè la majoria de caixes restaven abandonades, sense personal per atendre els suposats clients que acostumen a pagar les seves compres, per si encara això fos poca cosa, alguna de les caixes aptes per efectuar el preceptiu cobrament alterava els nervis de la dependenta per no sé quin mal funcionament. Al supermercat, piles i piles de gènere però pocs compradors. A la peixateria, gel amarat de sulfòxid en molta més quantitat que peix, i per acabar de reomplir els mostradors, uns quants musclos i altres closques a simple vista no aptes per al consum, sospita que confirmaven les persones que despatxen a qui els preguntava per les peces exposades. Em va saber greu perquè jo mateix reconec haver-hi comprat en alguna ocasió més per la presència que per necessitat, ara, en canvi, resulta impensable que el producte i l’establiment pugui convèncer ningú.

Si a un home com jo, que només cercava refugiar-me de la pluja, la imatge d’aquests mítics grans magatzems em va decebre tan de cop i volta, no puc ni imaginar el mal que deu fer això a l’exterior. Juntament amb el Real Madrid, aquests magatzems són la imatge més representativa de l’Espanya democràtica del PPSOE i companyia. Espero que si un dia d’aquests la senyora Vicepresidenta del Gobierno, Soraya Sáenz de Santamaria, i el Ministro de Asuntos Exteriores y Cooperación, José Manuel García-Margallo, s’adonen de la lamentable realitat, facin amb urgència les oportunes rodes de premsa –sense preguntes, per descomptat– i prenguin decisions per tal de redreçar el bon nom del país del país que creuen seu i de passada amagar  on calgui les tares del producte marca España.

peixos2

Anuncis

3 comentaris

Feu un comentari
  1. Cólera de Aguirre / abr. 6 2013 8:39

    De la crisi no sé si en sortirem però estic fins els ous de molts economistes parits en i des de la societat del benestar a qui hem de considerar culpables de l’actual situació i de les pèssimes relacions laborals i personals que es donen, lamentablement, entre patrons i treballadors. Han actuat amb excés de zel, posant per damunt de qualsevol paràmetre el benefici personal del patró, amb l’esperança que de tant fer el pilota els premiessin com el caçador al perdiguer. Sense contemplacions amb res ni ningú, només optimitzar guanys i posar-se medalles autoproclamant la seva feina, ells que no s’han jugat mai ni un euro en augmentar el nivell de benestar que no sigui el seu! Com que també aquest acaben a l’atur, he de dir que, de vegades, me n’alegro.

  2. La Magdalena / abr. 6 2013 0:53

    Al 80 del s XX El Corte Inglés apostà per la publicitat també en català, això dónà impuls a la recuperació dels usos en el nostra idioma. Més tard amb l’arribada al poder dels neofatxes liderats pel capdill de la FAES i la usurpadora de la voluntat popular madrilenya, Espe la Grande, ja no hi ha publi d’aquest grans magatzems que valgui.

  3. Català Emprenyat / abr. 5 2013 23:09

    Mentre el que manen continuïn ofegant i robant, només es conservaran i crearan feines de vigilants de parquímetre, això deu ser el que diuen “nova economia productiva”. Aquesta és l’herència que ens ha deixat l’alcalde Bustos a Sabadell, això i un munt de deutes.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: