BIOMANÁN O L’ALTRA CARA DEL GUINYOL?

L’emissió d’uns gags televisius francesos en què es dubte de la legitimiat dels èxits de l’esport espanyol ha sublevat Espanya, on, com a mínim, dos ministeris s’han ja apressat ha formular queixes (?!) oficials. El sarcasme mordaç i la ironia fina, com tantes altres coses, a Espanya només s’entenen quan no és d’aplicació pròpia. Els programes espanyols d’humor polític han trigat molt a caricaturitzar la figura del seu rei i, quan s’hi han atrevit, no han gosat anar gaire lluny, potser per això ara trauran bilis amb el tractament que esperan donar al cas Urdangarín, quan el que ha fet aquest personatge se suposa que no ho ha après solet, en algun lloc i persones es deu haver emmirallat…

I és que l’orgull espanyol de sempre, farcit de fatxenderia i sovint buit de contingut és incapaç d’acceptar la mateixa medicina que sol aplicar als altres, només cal recordar les queixes pel joc dels holandesos a Sud-àfrica, allò, per a ells, sí que era joc dur i no el que fa el Pepe i companyia!

Ara fa més o menys un any des de Madrid, i «de fonts directes del Real Madrid» un periodista insinuava que els jugadors del FC Barcelona es dopaven; fruit d’aquella denúncia els controls al jugadors del Barça es van intensificar fins a límits exageradíssims. A part de la incomoditat i malestar per la insostenibilitat de la demanda expressada, aquesta sí, amb tota la mala fe del món, a Catalunya i entre els aficionats catalans ningú no va mostrar res més que indiferència i constatació d’una incapacitat manifesta i absoluta per equiparar el èxits esportius procedents de l’acusació amb els de l’equip català. I molt menys cap institució espanyola va aixecar-se en armes per defensar l’honorabilitat del club calumniat.

Aquest any com que ja tenen la seva lliga, cuinada exprés i a foc viu des de l’inici –com si les aconseguides pel millor Barça de la història els hagin estat usurpades–, fóra bo que aquesta vegada els catalans deixéssim de competir-la per deixar-los-la celebrar des d’ara mateix. Els èxits fàcils resulten sempre menys agradosos i a nosaltres sempre en queden els nostres Tenerife.