L’ENDEMÀ

Catalonia is not Spain, almenys en clau electoral. Ja sigui en eleccions municipals, autonòmiques o generals aquí, i també al País Basc, es vota diferent perquè el ventall d’ofertes electorals és afortunadament més variat. Malgrat el que pugui dir la senyora Camacho i els seus amics, a diferència d’Espanya, les eleccions de diumenge demostren que a Catalunya bàsicament ens hem centrat en qüestions locals, és a dir, el protagonisme fonamental se l’han endut les candidatures en funció dels programes, interessos o disinteressos dels votants i, per bé que la influència global hi hagi tingut un pes específic, aquest ha estat molt relatiu, si més no comparativament. A Espanya, el model bipartidista empobridor i centrat en la política que genera el govern de l’estat ocupa gairebé tot l’interès, es tracti de les eleccions que es tracti.

Que a Barcelona el PSC/PSOE hagi perdut l’alcaldia és segurament mèrit d’un candidat que mai no hauria d’haver intervingut en política. Segurament el fet que l’aparell del partit i els 25 cadàvers que diuen representar-nos a Madrid només li hagin ofert suport en comptagotes i a darrere hora pot encara haver-li salvat alguns regidors en lloc minvar-ne més, però la cosa anava de mal borràs des que el personatge va accedir al càrrec. Ben al contrari que a Lleida on Àngel Ros, una de les veus més crítiques dins el PSC, ha sabut fer valer la seva gestió i posicionament al partit.

I a casa meva, el populista de Manuel Bustos, adscrit al PSC i funcionari sense especificar al currículum públic, manté el càrrec i continuarà el pacte no explícit amb el PP per la falta d’unió de la resta de forces. A no ser que el PSC salvi els sabadellencs amb l’oferiment d’alguns dels càrrecs que tant li agrada presumir, la ciutat continuarà en caiguda picada ara que podrà dedicar més temps als despropòsits a què ens té acostumats.

Més que l’interès per l’anàlisi de les noves formacions que han aparegut al país, CUP i Compromís o els xenòfobs diversos, són les experiències de Foixà (Catalunya) i Aduna (País Basc) les que haurem d’anar incorporant si l’anomenada classe política insisteix en mantenir l’absurditat de la llei electoral actual.