110 mil ignorants, mentiders i estúpids
Que a la situació de crisi –en inici financera– no se li veu sortida és d’una evidència clarivident. Tanmateix els polítics a qui se suposa devem consideració no paren de dictar normes i lleis absurdes. Augmenten el preu de serveis bàsics– gas, l’electricitat, peatges…– retallen pressupostos en ensenyament i sanitat, deneguen situacions d’invalidesa i allarguen l’edat de jubilació. I per culminar la seva obra retallen el límit de velocitat per ciutat i autopistes. Com que cap de les mesures adoptades en els últims temps preveu la millora real de la mobilitat de les persones o de la situació energètica futura, només em cal reafirmar la concepció que tinc dels nostres governants: són una colla de cràpules incompetents per a la feina que tenen encomanada.
He tractat el tema de la circulació de vehicles en diversos posts anteriors i no voldria repetir-me però aquesta colla de cafres que
haurien de vetllar pels interessos comuns m’ho impedeix.
Fa uns dies vaig haver de desplaçar-me per autopista un centenar llarg de quilòmetres. Les tres vies de circulació de l’autopista invitaven a l’accident múltiple i en cadena. La circulació en paral·lel permetia mantenir una conversa de cafè amb el vehicle veí de l’esquerra o la dreta. Encara sort que la intel·ligència dels conductors deixava lliure la via de l’esquerra per a possibles avançaments, cosa que de produir-se incomplia inevitablement la llei. La rècula de camions i conductors inexperts o temorencs –amb la llei o amb la conducció– lluny d’afavorir l’estalvi energètic previst aviat engrandirà la llista d’accidents, ja que circular de forma alentida per una via pensada per a una circulació més àgil no fa sinó dificultar l’atenció del conductor. Si hom no hi vol deixar la pell i si no disposeu d’una bona cartera, us recomano que intenteu esquivar els radars i que cadascú condueixi a la velocitat amb què se senti més còmode i segur. És el que fan les societats més avançades, nord enllà, on diuen que la gent és neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç.
scapix - joan escapa 
Ep a 110 arribo tard, segur.
Ni plovent la majoria de cotxes circula a 110, tothom a més. Si volen fer caixa ho tenen fàcil.
Tardà: Yes, the margaritas in my garden have continued to flourish
Aquest hivern no ha fet fred. Ho sento però algú ho havia de dir.
L’edició catalana de La Vanguardia mantindrà a la direcció José Antich, el reaccionari fill d’un feixista? Els catalans ens conformen sempre amb engrunes, ens felicitem pel fet però queda molt recorregut i volem avançar ràpidament.
Estils:
http://www.vilaweb.cat/noticia/3858579/20110309/guardiola-paradoxa-lideratge.html
Tot el que es digui del Bustos respon al seu alt nivell d’ignorància, supèrbia i poques o cap ganes d’esmenar-se, els grans incompetents actuen així, es pensen que poden amagar per sempre les seves mancances.
Però el que jo volia dir del post del nostre administrador és que també estic totalment en contra del límit de velocitat a 110, justament ara quan es parlava d’augmentar-lo a nivell europeu.
I tant a l’un com als altres els escau molt bé la cita setmanal de l’estupidesa… Ells sí que no pateixen i en canvi a nosaltres ens encolomen les seves misèries.
Que el Wenger estigui emprenyat és pot entendre, va perdre, va fer un molt mal partit i l’expulsió d’un jugador seu tenia menys justificació que altres que li haguessin hagut de fer, però que Mourinho continuï recordant-se del Barça fins i tot quan no juga el seu equip demostra que aquest home no sap perdre ni quan no juga.
He de comprar-me un cotxe, el vull elèctric per no contaminar i col·laborar amb la sostenibilitat, però no hi ha pàrquings preparats per carregar la bateria, el preu de compra resulta molt més alt que els altres tipus de vehicles. Podria utilitzar el transport públic però no em serveixen ni les rutes ni els accessos.
Consumim el que trobem al mercat i el mercat no facilita que els consumidors adoptem les mesures que prediquen. Per què no ens ho posen més fàcil i deixen d’amenaçar-nos amb multes?
Algú hauria d’explicar a l’inefable Bustos que «activitat» –en el seu cas acceptem hiperactivitat– no és sinònim de «productivitat».
El currículum de M. Bustos no té la més mínima de les dignitats que hauria de representar una persona amb el seu càrrec. Des de la signatura a manifestos contra el català fins a simular suports a la Consulta per la independència, la campanya del zoo, us en recordeu? contractes il·legals de personal que paguem tots, el tema dels habitatges i infinitats d’incongruències, censures i premis absurds. Aquest home és capaç de representar tots els papers de l’auca però no en broda cap.
Des que vaig llegir que la ciutat de Sabadell havia rebut el premi a la “transparència” no vaig dubtar que es tractava d’una nova alcaldada del Bustos. Ara ha imposat una entrevista a la revista local “Quadern” que ha suposat la dimissió del director i de vuits caps de secció. Canal 50, la Ràdio Sabadell, Diari de Sabadell… què tocarà després, la Fundació Bosch i Cardellach? Ai, que està al caure…Aquest alcalde està en campanya permanent per no fotre res del dret.
Esperem que no passi per savi gràcies a la ignorància dels altres, que és el que sembla pretendre.
A falta d’inventiva i interès per millorar infraestructures, augment de preu de les ja existents, encara que siguin arcaiques i inservibles. Collons, així qualsevol arriba a primer ministre! I per aquesta regla de tres, fa feredat comprovar el nivell intel·lectual i cultural dels càrrecs inferiors.
Tocat (perquè pots semblar el que no és però dic). Ara i aquí aclareixo la interpretació que volia que se’n fes:
Els polítics i els que creuen en el sistema consideren -i m’ho han recordat sovint sense escoltar la meva negativa dels seus arguments- que mereixen urbi et orbe respecte i consideració moral (?!) per l’«autoritat» que els suposa el càrrec. Suposo que creuen que ve a ser una cosa així com un passi gratuït per intervenir en qualsevol afer del tipus que sigui (fins i tot domèstic o particular de les persones) o bé com un dret de cuixa medieval amb alguns canvis evidents…
I’m sorry.
Consideració als polítics? Estàs boig o què?
Vivim en situació d’emergència, en una societat controlada, ens ho volen controlar tot, fins i tot acabarem demanant permís per anar a pixar o a cagar, ens haurem de portar el paper per eixugar-nos el cul i la gibrelleta i encara en faran pagar, mentre ells cagaran en trons daurats. La mare que els va parir!
Un bon amic culer no s’oblida d’enviar-me la realitat de qüestió futbolera:
http://es.eurosport.yahoo.com/futbol/gente-blaugrana/article/79298/
I malgrat ser els millors, continuo amb el mal averany :«Aquest any no guanyarem res!»
Alerta, senyor administrador, li ha faltat afegir que per què cony no limiten també la velocitat dels avions, no? Resposta: per què no han descobert encara com multar-los, quan ho descobreixin, s’hi posaran.
Ah, i és clar que només van a la recerca dels quartos, per què si no per un banda limiten la velocitat i per altra accepten l’obtenció del carnet de conduir al 16 anys (amb acompanyament d’un adult ? Són uns cafres!
Sort en tenim que aquest blog aporta una crítica real i despullada, que per al massatge ja tenen els diaris, aquests poca-soltes.
Que només busquen les peles, vull dir euros, resulta claríssim, però el que fa més por és que només busquen els seus calés (multes i més multes, augment de preus bàsics…) Maleïda socialdemocràcia i liberalisme dels collons, si hem de creure en el que comprovem dia a dia.
Per desplaçar-se a les escoles, a la universitats o a la feina el personal disposa d’un transport car i deficient. Es queixen que els nostres llicenciats estan mal preparats i no paren d’organitzar masters i postgraus amb la mateixa i única finalitat recaptatòria, com fan amb el trànsit; mentre la majoria de polítics i alts càrrecs evadeix qüestionar la pròpia capacitat per ocupar el lloc que ocupa.