Skip to content
Abril 22, 2010 / scapix

SAMARANCH, JUAN ANTONIO

El món i les persones mostrem cares diverses perquè som un conjunt de pensaments, idees, creences, especulacions…, ara bé, quan aquest conjunt mostra doctrines antagòniques, cal pensar que ens trobem davant d’un boig o que la memòria selectiva ens mena a l’oblit i només recordem el que interessa. Els mitjans informatius, sota el poder econòmic i polític pertinent, no haurien de caure en aquest parany, però una vegada més resulta indignant que facin hagiografia barata i endolceixin segons els convingui la personalitat de qui fou, entre altres càrrecs, president del CIO.
Un bon nombre dels que ahir, avui i potser demà n’exalten les lloances són els mateixos que ens recorden que cal firmar contra el processament del jutge Garzón, instigat pel mateix partit en què va participar fins a molt darrere hora l’ara homenatjat.
La revista El Temps recollia no fa gaire (núm. 1327, 17 de novembre del 2009) un article un article de Xavier Vinader on explicava que el seu silenci en un afer d’espionatge del KGB a l’ambaixada espanyola a Moscou, de la qual n’era titular, li atorgà els vots de l’antic bloc comunista per accedir a la presidència del CIO. En qualsevol cas, llavors com ara, poques veus, es van alçar per explicar la veritable història d’aquest senyor de Barcelona. Com en èpoques pretèrites ens cal cercar la premsa estrangera no espanyola (Anglaterra, EUA, Àustria, França, Itàlia, Austràlia…) per copsar la versió més realista de l’home i la seva obra.
Entre altres adjectius, un dels que més li esqueia era el de feixista, si voleu suavitzar-ho, col·laboracionista, franquista…
Advertisements

11 comentaris

Feu un comentari
  1. LLIBERT / maig 5 2010 14:45

    Més Terricabras:"…proporciona l’Alcalde Hereu, de Barcelona. La capital té previst fer un Museu Olímpic. I a l’alcalde se li ha acudit la brillant idea de proposar que se’n digui “Juan Antonio Samaranch” (som tan catalans, tant, que l’alcalde deu haver proposat –això no ho sé segur– que el nom aparegui com a “Joan Antoni”, ai, ai!) Confio que la brillant idea de l’alcalde no tiri endavant. El masoquisme arribaria a extrems letals. (Podrien proposar-se coses ni remotament semblants en les democràcies del nostre entorn, quan se’ls moren personatges amb el passat i el present de Samaranch?) Hi ha testimonis –els puc aportar– de gent que sap com intervenia Samaranch per impedir l’ús del català després de la guerra civil; hi ha testimonis –els ha aportat la seva família– de com els fills de Samaranch no van ser capaços de parlar en català durant el funeralàs del seu pare. I nosaltres hem de venerar aquest personatge? (Sobre ell, em permeto de remetre al meu article de dimecres passat a EL PERIODICO i també penjat en aquest portal. No disposava de gaire espai, per això no ho vaig poder dir tot. La premsa internacional, però, no s’ha deixat enredar i, amb motiu de la seva mort, s’ha despenjat amb articles molt significatius.) I ja veieu que avui no parlo del Constitucional. No cal. Perquè és sabut que aquest Tribunal és l’encarregat constitucionalment de limitar i marginar Catalunya. En aquest sentit, les seves agressions em semblen les més naturals. Els que encara somien, que es treguin aviat les lleganyes dels ulls!"complet a: http://www.terricabras-filosofia.cat/cat/weblog.asp

  2. LLIBERT / maig 5 2010 14:41

    Terricabras té memòria. El Periódico de Catalunya, 28 d'abril, 2010:http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=708547&idseccio_PK=1006Dos anys després de la mort de Franco, es va aprovar a Espanya una llei d’amnistia. Han hagut de passar 30 anys perquè finalment s’aprovés una llei per a la memòria històrica, llei que no solament ha arribat tard, sinó que és tímida i decebedora. De fet, la majoria de polítics espanyols tenen mala memòria, molt mala memòria històrica. Només així s’explica que tot just ara s’estiguin retirant centenars de símbols franquistes dels espais públics de gran part d’Espanya o que Falange Española pugui presentar una querella contra un jutge que volia jutjar els crims del franquisme. Alguns diuen que aquesta mala memòria és bona, perquè ha ajudat a fer una transició sense sang. De fet, a la transició hi va haver sang i morts, pràcticament tots del mateix costat dels morts per Franco. L’amnistia va perdonar els presos polítics innocents, però sobretot va servir perquè el règim franquista, en bloc, es perdonés a si mateix. Així, amb l’amnistia, molts franquistes van poder seguir manant fins avui, sense que ningú els pogués retreure res d’un passat esborrat. Perquè, mentrestant, sisplau no en parlem, no recordem res, deixem les víctimes a les fosses, no remoguem records que encara incomodarien els protagonistes de la dictadura, pobrets.La farsa, però, s’ha convertit en esperpent en la mort del marquès de Samaranch, feixista il·lustre, de camisa blava i braç enlaire quan ja ben pocs l’alçaven. Jo sí que tinc memòria i recordo les paraules commogudes de Samaranch a la joventut, elogiant Franco després de la seva mort, perquè era per a tots un model, un exemple. El mateix que va fer venir els Jocs Olímpics a Barcelona és qui va introduir una clàusula als estatuts del COI perquè la Catalunya autònoma no en pogués ser mai membre. Deixo de banda ara els negocis del COI i la deshonestedat de molts dels seus membres sota la seva llarguíssima presidència. Que descansi en pau, com tothom. Però no al Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat. ¿Jo he d’oblidar el seu passat feixista que ell no ha volgut reconèixer mai? Potser no era tan passat.

  3. La Magdalena / maig 3 2010 22:24

    Ai, Llibert, tens molta raó! Però tan fotut és que sigui la Falange i els fatxes de Manos Limpias els que han fet seure al banc dels acusat al jutge estrella (Garzón), com que no sigui pel munt d'arbitrarietats que aquest jutge ha comès -que han sigut moltes i molt gruixudes- sinó que sigui per voler rescatar els ossos dels assassinats pel règim de Franco i Samaranch.I és que la recuperació de la memòria no ha interessat mai sinó és l'escrita pel vencedors de la guerra, als quals van exculpar de tot arran de l'amnistia que demanàvem els demòcrates i que els continuadors del règim i l'actual falsa democràcia, amb el Borbó al capdamunt, varen concedir-nos. Ens van colar on gol per tota l'esquadra. O és que no tenim memòria?

  4. LLIBERT / maig 3 2010 20:37

    El mèrit inqüestionable de les olimpíades de BCN no amaga que fou partícip de la dictadura, com a dirigent rellevant de Falange Española Tradicionalista y de las JONS. No va ser cap "supervivent" que es trobava obligat a assentar-se al règim sinó que ho va triar expressament i va manetnir la "coherència" fins a la mort del dictador, "coherència" que va perseguir i matar milers de persones i no en va demanar mai disculpes. El més trist és que no li ha calgut demanar perdó per allò i alhora rebre homenatges i honors a la seva mort. Així, doncs, no ens hem d'escandalitzar si avui dia reneix amb força de nou la Falange Española… JONS i fa seure Garzón al banc dels acusats

  5. El més gran de... / abr. 25 2010 11:52

    Tranquils, el proper festival serà quan la palmi el Fraga. Ens vendran un il·luminat, un precursor i un "mestre de la democràcia"…

  6. El més petit de tots / abr. 25 2010 10:38

    Com un cabdill bananer, va mantenir-se 21 anys a la presidència del COI amb autoritarisme i nul joc democràtic. No va justificar ni aclarir mai el perquè del seu passat feixista, fins i tot en la democràcia. El PP vol substituir el nom de Lluís Companys pel de Samaranch… A l'Argentina,malgrat la llei de punto fina, acaben de condemnar el darrer militar de la dictadura i aquí 30 anys després de mort de Franco encara gaudeixen de prebendes, subvencions i homenatges.

  7. scapix / abr. 24 2010 20:01

    Jugar amb els sentiments és el més vulgar i absurd que ha fet la humanitat. Tothom prefereix el riure al plorar. Afortunadament el públic del Camp Nou ha comprès exactament la categoria històrica d'aquest home i l'ha rememorat avui –durant el minut de silenci 'imposat' en «honor seu»– amb la mateixa xiulada amb què va obsequiar el Borbó a València ara fa prop d'un any.

  8. Marià Brunet / abr. 24 2010 17:50

    Benvolgut Joan:Permeta'm que et digui, que aixó de recordar el que ens interesa, es un defecte propi de la nostra especie, per això estem a on estem i ens pasa el que ens pasa.Això si quant un es mort , a partir d'aquet moment ens dediquem a lloar-lo o a posar-lo a parir segons siguint les nostres preferencies, i et dirè que tampoc es això companys.Sempre e intentat aplicar la màxima de que a les persones sels hi ha de recordar qui son , que fan i que han fet en vida, que es quant haurien de donar explicacions i pasar comptes.Un cop morts l'important es no oblidar qui son i el que han fet en la seva vida , sigui per be o per mal.RecordsMarià20100425

  9. scapix / abr. 23 2010 14:50

    COBI:no pateixis, un altre dia anirem pes que canvien el braç i la mà estesa pel puny tancat. Però ara toca reflexionar o no enganyar-nos amb la pantomima del fatxa dels anells.

  10. COBI / abr. 23 2010 10:43

    Pensa que tenir la mà alçada o un puny alçat només cal tancar la mà i canviar de braçUs imagineu com estariem ara aquí a Catalunya sense haver fet les olimpíades, amb l'odi que ens tenen a Madrid i Espanya en general per part del PP, PSOE, TC ……….etc.Han passat 18 anys de les olimpíades i el AVE encara no passa per sota de la Sagrada Família, han governat les dretes i les esquerres i en relació a Catalunya tan fatxes son uns com els altres.El Samaranch era un fatxa amb el Franco i monàrquic amb el Rei segurament aquesta "virtut" camaleònica va ajudar a fer la Barcelona del 92, a Madrid ho han intentat dues vegades i de moment res de res, no deu ser tan fàcil?Catalunya esta MOLT fotuda pateix un espoli polític, econòmic, moral i cultural, brutal per part del Estat Espanyol des de sempre i pel que es veu encarà s'agreujarà més i la classe politica que tenim fa pena.Jo em vaig fer molt famós amb les olimpíades, per això tenia els dos braços alçats el dret i l'esquerra amb les mans ven obertes i vaig entrar a la majoria de cases de tot món i ara la gent sap una mica més a on està Barcelona. COBIPD: A Catalunya l'han ajudat molt personatges de l'esquerra amb el puny enlaire com: Rodriguez Ibarra, Chaves,Guerra,Bono,Gonzalez , Zapatero……………….

  11. Xavier F.H. / abr. 22 2010 15:08

    Fa goig anar revisant Facebooks, blogs, webs… on s'explica la cara B de Juan Antonio Samaranch

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: