EL DOCTOR SOLÀ
Avui he enllaçat el discurs que el doctor Joan Solà i Cortassa, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes 2009, va adreçar al Parlament l’u de juliol de 2009. No crec que hagi d’afegir res a les paraules d’un mestre. Ho het fet no només per tenir present les seves paraules –que les tinc– sinó per retenir en la memòria la imatge dels diputats que l’escoltaven…
Mitjançant InfoMigjorn rebo l’article que el mateix doctor ha escrit en relació a la nadala promocionada durant les passades festes. Lamentablement les raons que exposa aquest savi són inversament proporcionals al cas que se li fa, i és que si el país no fa cas ni de les pròpies patums, com no se les han d’haver els mestres i professors de llenguatge!
Qualsevol professional ha de poder realitzar bé la seva feina i, si no és el cas, se suposa que ha de saber assessorar-se on sigui. Aquesta obvietat resulta més o menys vàlida per a totes les activitats, excepte en els casos en què cal usar el llenguatge, més encara si es tracta de la llengua catalana, on sembla que el campi qui pugui és la norma predilecte, fins i tot d’alguns professionals que en viuen, del llenguatge, ja sigui oral o escrit. Aquells que fa uns anys van idear l’eslògan La feina mal feta no té futur, la feina ben feta no té fronteres no es podien haver equivocat més, almenys pel que fa a la primera part del vaticini.
I retornant al doctor Solà, bé mereixeria aquest senyor un capítol dels Homenots, si existís encara la ploma i la boina de Josep Pla.
Mai no vaig tenir la sort de tenir al doctor Solà com a professor, però sí que tinc en lloc preferent algunes de les seves obres, a les quals m’adreço sovint en cas de dubte. En aquest sentit vull esmentar Ortotipografia, Manual de l’editor…, Columna (1995), escrit juntament amb el doctor Josep M. Pujol, i els tres volums de la Gramática del català contemporani, Editorial Empúries (2002), la publicació dels quals ha dirigit.
scapix - joan escapa 
Sabeu que per als que encara no hi esteu subscrit us recomano l'InfoMigjorn, l'ellaç del qual teniu en aquest blog. Avui és important que no us perdeu la perla del dia, que trobareu també al blog:http://blogs.anoiadiari.cat/jfarres/blog/756/montserrat-tura-cisplaw-fem-hi-alguna-cosa (copieu-ho i enganveu-ho a la barra del vostre navegador…)I canya per la senyora Tura, l'estima per la qual sabeu que sempre he tingut sota mínims.
Si ens posem amb l'edició catalana de 'El Periódico…', pago un sopar al primer que hi trobi el verb CALDRE conjugat en qualsevol de les seves formes.
Benvolgut mestre Solà ,Voldria que m'assabentés de la varietat dialectal que he llegit al diari “El Periódico” de dissabte 23 de gener amb el titular “ Ordre perquè l'àntic Bailèn 22 tanqui el març”En aquest escrit es posa negre sobre blanc les següents proposicions:Lus pecats de l'àntic negoci Bailèn,22… .. ha derivat en una ordre de precinto…Van aixecar acta tras trobar … permès pels empleados de la salaPer ese motiuvan contractar personal que vetllava al carrer per evitar el jolgorio…En paral.lel , l'anterior dueñoEl cap de setmana passat llamaron en reiterades ocasions …recomana al districte que prengui mesures al respecto..Fonts municipals indiquen que el tancament, que no té nada que veure… A l'espera dels seus aclariments per tal d'incoporar-ho a la meva parla habitual. El saluda cordialment,Un purista de la llengua.
Alakai ha dit…? Iakala ha dit…? On vivim? D'on venim? Alaska? Hawai? Malawi?
Certifico que és l'autèntic doctor Solà, el de la foto d'aquesta entrada. Que ningú no el confongui, sisplau -ni pel lloc on és feta la foto ni per l'aparença física del personatge-, amb Fèlix Millet Tusell, un altre crac, però amb diferències notables.
Un gran filòleg, un intel·lectual exemplar, tot un senyor, Joan Solà. Estem mancats de peronatges com ell. M'afegeixo a la lloança de 'post'
El nombre d'imbècils no és exclusiu de cap país, continent o territori. Així i tot, millor que els propis ens els gestionem nosaltres per tal que no augmentin ni vulguin iniciar comparacions…
Un argument definitiu per assolir un estat lliure i sobirà és que Catalunya ja té un nombre suficient d'imbècils, no cal que ho equilibrin amb els de la meseta.
Ja ho pots ben dir, ja. Si no compten els diputats del PP i Ciutadans, els altres 118 representants del país, a més a més de mamar-se el dit, què fan? en què en treballen? què defensen? Treballant molt més que ells i amb un resultats molt més tangibles, hi ha persones que estan perdent la feina.