CRÍTICA LITERARIOFUTBOLERA
D’un temps ençà, coincidint amb els bons resultats esportius i de gestió del FC Barcelona, el món editorial no ha desaprofitat l’ocasió i han aparegut una bona sèrie de llibres de temàtica culer. No sóc, o millor dit, no era lector d’aquest ‘gènere’ més enllà del que es publica com a notícia a la premsa diària. Com qui no vol, però, m’han caigut a les mans alguns exemplars i me’ls he llegit, la majoria, amb veritable passió. Recordo que vaig iniciar-m’hi arran del publicat pel Roc Casagran i l’Oleguer Presas, amb les famílies dels quals mantenim una relació d’amistat. Us presento una breu ressenya de cadascun, ordenats per ordre en què n’he fet la lectura:
1r Camí d’Ítaca, Roc Casagran i Oleguer Presas, Mina (2006): la visió privilegiada de qui ha col·laborat en la forja d’un èxit col·lectiu i “només volia dir-vorus-ho”. Entre la crònica i el relat personal, no mancat d’ele-ments per a la reflexió.
2n Joan Laporta, passió absoluta, Anton M. Espadaler, Edicions DAU (2009): Ja era hora que algú exposés de primerà mà la visió de qui ha estat el màxim representant no només del FC Barcelona sinó del país (i això no hauria de ser cap floreta però, lamentablement per al país, ho és). Imprescindible malgrat destil·lar servituds el personatge, però, mereix més que aquesta única defensa pública.
3r La pilota no entra per atzar, Ferran Soriano, Ara Llibres (2009): Una autèntica lliçó. No és estrany que sigui líder de vendes, entre altres, al Japó. Contractes i relacions amb els representants dels jugadors explicats probablement sobre fonaments reals, lluny de les èpiques que ens venien del vispresident Gaspart. Per posar una pega, és reiteratiu en alguns aspectes per la qual cosa queda al llindar de l’excel·lència en la puntuació.
4t Ara parlo jo, Carles Rexach, Ara Llibres (2008): Totalment recomanable per a fanàtics, inconscients i caragirats. La justificació injustificable d’un ‘bon vivant’.
5è Pep Guardiola, de Santpedor…, Jaume Collell, Columna Edicions (2009): Probablement la millor aproximació a l’home, al futbolista i a l’entrenador; una visió del personatge allunyada de la passió fonamentada en els darrers èxits.
6è No tindràs collons de fer-ho, Jordi Pons, Editorial Base (2009): Banal, una mala còpia dels anteriors. Totalment prescindible. El final, patètic, arcaic.
7è La Força d’un somni, Albert Puig, Plataforma Editorial (2009): Un altre llibre d’encàrrec…Segurament l’autor, entrenador de futbol base a can Barça, pretén oferir una feina honrada, noble, equilibrada i amb tocs pedagògics però cau en el parany dels interessos editorials.
8è Viatge d’anada i tornada, Gerard Piqué, edicions 62 (2010): El que vam poder viure plegats per televisió la temporada passada fins a la final d’Abu Dhabi explicat per un privilegiat de casa bona i excel·lent jugador. Per saber-ne una mica més del personatge i alhora autor. Malgrat les gestes que s’hi narren, el relat és mancat d’emotivitat. Una notable redacció d’alumne mitjà i excel·lent futbolista.
Nota: lamento molt la mala imatge de les puntuacions que s’observa mitjançant el “güindous”, però és una qüestió que heu de resoldre els ‘pecerus’.
scapix - joan escapa 
En data d'avui incorporo la valoració del llibre de Gerard Piqué, «Viatge d'anada i tornada», que m'han fet arribar amb aquesta tensió. Feina feta!
Acabo de llegir-me "La força d'un somni" i n'he d'afegit ara meteix la ressenya corresponent en aquesta entrada. Sisplau, vull parar una mica de lectures relacionades amb el tema, em conformo de moment amb titulars gloriosos de lloança i victòries culers. Més endavant podria revisar noves lectures, però ara, 'stop'.
well, MBC had a strike by very letmaiitge reason, and we know that WGM staff continues to work they filmed WooJung (and Teukso) when strike has already started. the problem now is kind of bigger than WooJung and WGM, so lets just be patient and wait for airing ^^
Ibex 35 al blog: la cotització actual (+5) és bona però… anirà a l'alça? Apareixerà la crisi? I si apareix, ¿serà per qüestions pròpies o perquè al realíssim rival li injectaran una pila de milions -com ha fet el govern amb la banca-en forma de punts?
De Maqueru a Maqueru: Saps tan bé, o molt millor que jo, que sovint les fulles no deixen veure el bosc. Amb aquesta gent, no s'hi pot fer més, es moriran creient o volent creure que som uns infectats mentre ells pateixen la malura. Que continuïn amb el 'putuPC' però que no emprenyin
Els pecerus, possats a resoldre "qüestions" en tenen una llarga llista i sembla que aquesta qüestió restarà com a tal per a molts anys. Per a alleugerir la pressió i abreujar significativament la llista tenen una solució immediata: deixar de ser pecerus. Sovint en matemàtiques per esvair la incògnita cal eliminar-la.
ara m'agrada joan! ara m'agrada!amb més calma aniré seguint els teus articles d'aquesta nova secció dedicada al barça!!!no t'he dit re perquè no tenia temps!!!
Només volia dir-vos que la cançó de la setmana en principi havia d'estar relacionada amb aquesta entrada de temàtica culer. 'We will rock you', 'Simply the best', 'Viva la vida', Human'… podrien haver servit perfectament. Se m'ha precipitat, però, una sol·licitud de bandes sonores de pel·lícules hi he iniciat abans d'hora aquesta demanda. Confio que també agradi. Hem començat amb 'La Vida secreta de las palabras'.
¿Què?¿Cómo van las apuestas para la cena de la liga? Todavía hay pardillos que creen que os la vais a llevar? Que no os enterais, nenes, que somos el REAL, no esa Real de las queridas provincias Vascongadas! La liga, las "ligas", la del futbol y las otras (je, je) son nuestras y solo nuestras,
Fes el que vulguis, Miquel, jo els he exposat per ordre de lectures meves, que no d'edició. Recordo que potser n'hi ha un del Cruyff bastant anterior. Si m'arribés el llegiria, ara que he fet públic aquest exercici. Estic també pendent que me'n deixin un relatiu a la Masia o alguna cosa així, sembla que ara estic obligat a llegir-lo. No sé, amb temps acabaré essent un referent en el tema, no? Sé que no t'he resolt res, però ja se sap que en aquesta vida cadascú s'ha d'espavilar. Una confessió: vaig ser soci del Barça però vaig prometre que si reelegien el Núñez em donava de baixa. Vaig complir perquè no sabia que arribarien temps millors (han hagut de passar anys… i jo, ho saps, no sóc home de paciències i confiances absolutes)
Sort que el partit d'avui ha acabat bé, perquè començava a recordar-me de la mare del Palop. Abidal, cada cop millor i més líder; Messi, ja era hora que definís un u contra u; Ibra, que s'ho faci mirar, des que l'han cosit a targetes injustes és un altre; Márquez, recuperat? Sevilla, 0 xuts a porteria. Llàstima que els resultat d'avui i l'altre dia no es puguin capgirar, no?Ah, això de la crònica literària, molt bé. Per quin començo?
Visca, el Pepe porta ja més de 48h sense canvar-se la imatge!
Amic scapix, no penso parlar de futbol amb ningú que no compateixi les vostres tesis o, almenys, s'hagi informat tan exhaustivament com vós.
Bernard Tapi: Sort que els francesos esteu amb tot en els temes fashion. Gràcies per l'observació i avís, la pirateria es veu que no té límits i m'ha colat un gol. Ara, correcte, no?
La samarreta Adidas és una broma???