aPARAULA’m

BARRUFAR.- Barrufo aquest post com a col·laboració en l’homenatge simultani que la catosfera organitza per commemorar el centenari de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, entitat que, juntament amb la Institució de les Lletres Catalanes, coincidint amb el també centenari de la mort de Joan Maragall, convocava l’acció participativa ‘2011, l’any de la paraula viva’.

L’incansable Víctor Pàmies ens barrufa sovint amb les seves clarividents propostes, motiu pel qual els que no barrufem al seu ritme aviat prendrem mal si intentem barrufar totes les seves iniciatives, tanmateix des d’aquí li barrufo la meva felicitació alhora que l’animo a continuar amb tota aquesta mena de projectes.

No us afusellaré amb legitimacions significatives del mot apadrinat perquè, entre altres raons –a banda que em semblen del tot sobreres–, en sóc incapaç. Només em permeto recordar que des que l’acústica del mot penetrà per primer cop a les nostres oïdes a ningú no se li va fer estrany i, per aquelles coses del llenguatge, sembla que la paraula ha fet forat i fortuna entre els parlants, indistintament de condició, edat o sexe. I, ara sí, justifico l’apadrinament de barrufar amb la intenció de fer extensiu l’homenatge d’avui al creador dels meravellosos Els Barrufets, és a dir, al dibuixant  Peyo, a l’Albert Jané, traductor i importador del particular llenguatge d’aquests personatges, i, finalment, per haver-nos-els servit directament a casa, a la revista Cavall Fort, en aquest any tan especial per a ells.

Podeu fer el seguiment de l’aparaula’m mitjançant twitter, etiqueta #aparaulam o, entre d’altres, als blogs Raons que Rimen (V. Pàmies), Diari d’un llibre vell (X. Caballé) o facebook.