INTERNET SOLIDÀRIA AMB ACCIÓ CULTURAL DEL PAÍS VALENCIÀ
UNA MULTA CONTRA TOTS: EN SOLIDARITAT AMB ACCIÓ CULTURAL
El passat 17 de febrer, Acció Cultural del País Valencià (ACPV) es va veure obligada a cessar les emissions de TV3 al País Valencià, després de 26 anys. Durant aquest temps, TV3 havia esdevingut una oferta televisiva normalitzada al País Valencià, on s’ha distingit per la seua qualitat i pel fet de ser una de les poques ofertes audiovisuals en català.
Malgrat això, el president Francisco Camps va decidir, ara fa quatre anys, obrir una sèrie d’expedients administratius contra l’entitat responsable d’aquestes emissions, Acció Cultural, cosa que s’ha traduït en una llarga persecució política i econòmica. El passat mes d’octubre, l’entitat ja va haver de pagar 126.943,90 euros per satisfer una primera multa, i ara s’enfronta a dues multes més que sumen vora 800.000 euros (dels quals ja n’ha pagat 130.000), una quantitat absolutament desproporcionada per a una associació cultural sense ànim de lucre la continuïtat de la qual pot posar en perill.
Durant aquests quatre anys, Acció Cultural ha fet patent l’amplíssim suport a TV3 al País Valencià, fins a arribar a l’èxit de la manifestació del passat 16 d’abril a València. En aquest sentit, cal també recordar les 651.650 signatures recollides per la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) “Televisió sense Fronteres” per legalitzar la recepció de totes les televisions en català en el conjunt del domini lingüístic, i que ara podria entrar a tràmit parlamentari al Congrés espanyol.
Tant el projecte de llei impulsat per la ILP com el recurs que Acció Cultural ha presentat davant el Tribunal Suprem poden acabar donant la raó a l’entitat en aquest conflicte artificial; però, de moment, Acció Cultural ha de pagar les multes que encara té pendents si no vol patir l’embargament dels seus comptes corrents i béns mobles i immobles. Davant aquesta greu situació, el nostre deure és col·laborar a fer front col·lectivament a una multa que en realitat és contra tots els que creiem en la pluralitat informativa i la llibertat d’expressió. Per això, avui, diferents mitjans publiquem aquesta crida pública perquè feu una donació solidària a Acció Cultural (www.acpv.cat): així com junts vam aconseguir les 651.650 signatures per a la ILP, junts hem de reunir els diners necessaris per garantir la continuïtat d’Acció Cultural.
(Editorial conjunt de premsa, digitals i blogs)
scapix - joan escapa 
http://www.ara.cat/esports/barca/samarreta-pebrots-blaugranes-celebrar-Lliga_0_479352259.html
Estic d’adord amb Desperta Ferro i el Raül, El PSC no ens serveix de res a ningú més que a ells mateixos, la influència política catalana a Espanya està del tot desapareguda i no mostra símptomes de canvi. Només ens salvarà la ruptura i no la que ens van negar a la Transició. El Mas ja es pot posar el concert on vulgui que mai no ens concediran res que no s’hagin de repartir millor entre ells. Els que opinen que el clam independentista no és la via necessària confonen la conseqüència amb la causa, els discurs i l’anhel apareixen arran del conflicte i ningú no pot negar que el conflicte és cada vegada més violent. I afegeixo que els catalans només servim per pagar (el post actual n’és una mostra)
A Culer emprenyat,
Les teves observacions respecte a l’enquesta del blog no són objectives,la realitat és que un 54,17% del vots apostaven pel Barça campió, si bé la discrepància ve donada per la forma. I gaudim-ne,dels èxits, perquè em sembla que els podem donar per acabats durant unes quantes lligues… A partir d’ara el calvari serà molt més dur i vés a saber si obtindrem recompensa, amb la campanya que han muntat.
També d’acord amb l’actualitat, ara esportiva, d’ahir:
Ja que hem desemmascarat la Central Lechera del Real Madrid, potser que ens posem les piles i fem autocrítica abans que el Guardiola no engegui el Sandrusco on es mereix i el deixi amb un pam de nas (i de rebot a tots els culers defensors dels valors històrics de l’entitat i de la projecció i valors i del joc de l’actual equip).
La nostra Central Sandronunyista la conformen Santi Nolla, Enric Bañeres, Pitu Abril –històric, aquest!–, J.M. Artels, Xavier Bosch…
Ja he fet la meva aportació. Ara l’actualitat d’ahir: ¿Com pot ser que el PSC no voti a favor de reclamar el que van prometre essent ells al govern i en canvi aprovin una despesa immediata de 10 M d’euros pels AVE a Extremadura (aquí continuem sense el corredor mediterrani en condicions ni per a mercaderies ni ciutadans) i altres supermilionaries aportacions pel rescat de Portugal?
Sonaven localista principi, però va canviar la votació posterior. Per fer les coses pitjors, més o menys al mateix temps el govern socialista espanyol ha aprovat gairebé 10 M € per als trens d’alta velocitat i un addicional de 5 € b per al rescat de Portugal.
senyor administrador:
els votants de l’enquesta del seu bloc són una colla de derrotistes, hem guanyat la lliga i soparem gratisss.
I un afegitó mes que segurament estarem d’acord: Quan s’atrevirà el cagamandúrries del Sandrusco a denunciar tot el que ha passat aquesta lliga?
Les explicacions del secretari del grup del PSC al congrés m’han fet plorar i desconfiar per sempre més d’aquesta colla, les he trobat senzillament indignants, com a únic discurs proposava o ells o el PP. Encara pensen que així treuran vots?! Com s’explica, que hagin votat contra el compliment del nou finançament, obra del PSC mateix quan era al govern? Per una vegada que podíem anar junts, amb el PP inclòs –què hagués passat amb l’Estatut si el PP s’hagués afegit a donar-hi suport?– el PSC torna a jugar el paper de l’anticatalanisme.
Com que la influència política catalana a Espanya cada cop minva més, ja estem per sota dels nivells del franquisme, aviat als catalans ens veurem forçats a acceptar només pactes agònics amb Espanya. Els Trastàmara d’avui prenen forma i model en les maneres del PSC
Que en prengui nota qui vulgui: una nova prova que el PSC mai no reivindicarà el concert o qualsevol pacte econòmic per a Catalunya del Govern espanyol, sigui aquest un govern del PSOE o del PP. Molts dels seus votants, socialistes catalans, avui s’han de sentir orfes i avergonyits com tots nosaltres.