Vés al contingut
Juliol 31, 2011 / scapix

NONOSTANTE LA RAI…

Un desplaçament amb TV forçada m’ha obligat a  compartir una vetllada amb la RAI. Aquest italians no sé com s’ho fan però siguis on siguis sempre hi ha un canal italià a la televisió de qualsevol indret per lluny que siguis d’Itàlia. Envejo els italians, bé, no a tots, en general tenen la virtut de fer-se notar –sovint massa i tot–, ben el contrari dels catalans, que ens deixem encolomar el que calgui al primer revés.

La meva consideració pels italians resulta inversament proporcional a la qualitat de la seva televisió estatal (la RAI encara és la seva televisió pública, oi?). Sense poder adormir-me ni amb la droga recomanada, aquella pantalla davant meu oferia un dels programes més xarons i casposos que he hagut de suportar mai. Semblava un mal retorn a la dècada dels 70 –segurament n’era la intenció–, el presentador no parava de xerrar i recordava el José Luis Uribarri de la nostra TV única d’èpoques passades, la partenaire, una senyora que semblava la pitjor de les còpies de la meva estimada Carmen de Mairena; el realitzador perseguia de tant en tant l’orquestra en la figura del seu director, mascle, i en la d’una violinista situada a primera línia de músics, segurament per la qualitat del seu escot més que per les notes que entonava. Un ballet acomboiava les interpretacions musicals, no cal dir que semblaven rèpliques modernes (?) i reduïdes de les coreografies de Giorgio Aresu als programes de dissabte al vespre de quan era encara un xaval. Les senyores del públic, protegides darrere una taula i acompanyades de suposats senyors respectables, lluïen totes la mateixa dosi de silicona als llavis… El pitjor de tot, però, va ser veure desfilar pel programa la meva admirada Ornella Vanoni. Ho sento Ornella, queda el record però amb la teva imatge, que no la veu, gairebé vas matar el mite…

Per contra, el millor d’aquest malson és que m’ha activat la memòria que creia oblidada. A partir d’ara quan em senti desmemoriat hauré de sintonitzar la RAI, pot resultar la millor medecina contra l’Alzheimer.

5 comentaris

Feu un comentari
  1. Roberto (entre Torino i Sant Cugat del Vallès) / ag. 1 2011 0:01

    Ep, això del post és a Nàpols i Itàlia és la Campània però també molt més, es clar que la RAI és la RAI i això no hi ha qui ho canviï

  2. Forza Italia / jul. 31 2011 23:31

    Eppure è ancora grande Ornella Vanoni, un responsabile po ‘di pietà, signore amministratore!
    La presentatore, Gloriana, sì, il dolore puro.

  3. Culer emprenyat / jul. 31 2011 22:36

    La segona equipació del Barça, la negra, evoca una flaire de ranci madridisme, a més a més ahir amb aquest nefasta vestimenta vam perdre…

  4. Marco / jul. 31 2011 19:35

    Questa è la vera Italia e infelice, cosa ne pensi?

  5. Maria / jul. 31 2011 19:10

    ahahaha…, entre la teleescombraria espanyola i això italià no hi ha gaire diferència, tot fa tuf de peix podrit

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: