Skip to content
Juny 1, 2010 / scapix

EX TENEBRIS LUX

Abandonat i en desús el mot nacionalisme per interpretacions contradictòries, ens centrem en els termes sobiranisme i independentisme. Els sobiranistes podrien ser aquells que opten o optaven pel pactisme, per l’encaix en la pell de brau sota el mateix sostre, en el seu moment Joan Maragall, més tard, Miquel Roca i Junyent, el Pasqual Maragall alcalde i President de la Generalitat, per citar alguns noms de personatges que s’han significat en l’intent. Molts dels que s’encabien fins fa poc en aquest sector han optat definitivament i clara per l’independentisme; personatges influents en altre temps de l’àmbit socialista, Xavier Rubert de Ventós, Jaume Sobrequés (vídeo), Joan Blanch (vídeo); de l’òrbita convergent, Max Cahner, Joan Vallvé o, fins i tot, de Unió Democràtica de Catalunya, Agustí Bassols, s’han destacat darrerament per la via de la independència com a únic camí per a la supervivència política i econòmica del país.
El conformisme i la immobilitat de Montilla vacil·la entre l’interès per mantenir càrrecs i sous i el sobiranisme parcial. És hora que el President escolti també les veus –algú queda encara dins el PSC que ho pot fer, si el volen escoltar– que han de permetre’ns l’accés al sobiranisme independent i sense embuts.
El tema de les consultes iniciades a Arenys de Munt és una magnífica plataforma del futur. La baixa participació no exclou la legitimitat de l’acció i de l’invent, menys encara si tenim en compte que algunes institucions i la majoria del Govern han optat per la indiferència simulada. Els que més aviat veurien millorada la seva condició en el cas d’assolir la independència són precisament aquells que menys hi participen. Cal, doncs, persistir en l’intent. Recuperar de nou i de bona fe l’encaix amb Espanya no produeix sinó misericòrdia…
És el moment també que les institucions del món econòmic del país juguin almenys un paper neutral –que no la neutralitat com a acceptació de l’actual status quo– i ofereixin les seves seus, auditoris, sales d’exposicions, etc. per a la celebració d’actes a favor i en contra l’autodeterminació enlloc d’amagar-se com han fet fins ara, argumentant falsament que és un tema que no els pertoca.
És arribada l’hora d’exigir la veritable política o almenys la d’exigir als partits polítics independentistes que tinguin la fita per a la formació d’un estat català el més aviat possible.
Advertisements

14 comentaris

Feu un comentari
  1. scapix / juny 9 2010 14:30

    Vull felicitar i agrair el comentari de Marcelí Puigdecens, de data 9/6/20101, a les 12:55h, al post «Ex Tenebris Lux». Per aquesta via anem més que bé, jo accepto les crítiques negatives i també els elogis quan es mereixen, no? Vós continueu ben lliure de criticar i elogiar. Quan vulgueu teniu un sopar pagat.

  2. Marcelí Puigdecens / juny 9 2010 10:55

    Home scapix, entre poc i massa!! En primer lloc crec que hauries de vetar els comentaris del Cassià i la Forcades… Si volen fer sermons que els facin al seu blog. D'altra banda, he vist que el teu nou post sobre els abusos de l'Església catòlica és extremadament breu. Què t'ha passat?? Ara bé, s'hi pot aplicar la teoria del pot petit i la bona confitura, ja que els enllaços que hi trobem complementen perfectament el teu discurs. Felicitats pel blog!!

    • Kaylan / gen. 21 2014 4:48

      Weeeee, what a quick and easy souinlot.

  3. L'Avi Ciset / juny 7 2010 14:52

    Si seguim com ara amb un dèficit anual, i ja són molts anys, de 15.000.000€ respecte a Espanya i acabrem com els grecs. Només hi ha dos camins, o ens respecten i inverteixen o marxem i fem la nostra, però que sigui com més aviat millor o hi deixarem la pell!!!!!

  4. El Nét Culer / juny 4 2010 13:38

    Cesc Fàbregas, tot això no serà un bluf? Voleu dir que el necessitem?

  5. L'Avi culer / juny 4 2010 12:25

    Tal com va la cosa, ens haurem d'adaptar al Sandro, esperem que no sigui tan estúpid com sembla.

  6. scapix / juny 3 2010 22:23

    A Marcelí Puigdecensuna observació: trobes el post llarg i ho comuniques, d'acord, però no diràs res de les dimensions que acaparà el gremi vaticà amb aquests seus comentaris? La teva mida aniria entre GINEBRA i aquest? Apa, si et fes cas que més demanaràs després…?

  7. Cassià Ma Just / juny 3 2010 19:37

    Jo també tinc àudio:http://www.goear.com/listen/d62e36f/la-puntaire-ramon-calduchÉs la terra més galanaque en el món hí ha,Catalunya, de la planafins a l'Empordà.Un paradís em semblen sons conreus,des de l'Ebre als Pirineus.Un día, els angels del celes van voler alegrar,i fen rotllo, una sardanavaren puntejar.I al veure'ls, va dir Nostre Senyor..“eixa és la dansa del bell amor”.I buscan una terra nobleon poder-la fer ballar,en el cor del nostre pobleper sempre la va deixar,l el ressó d'aqesta sardanali farà saber a tothomque la terra catalanaés la millor que hi ha al món.Au, doncs, fills de Catalunya,doneu-vos les mansi ben units, com a germans,tant en temps de pau com en la guerra,des del mar fins a la serraenlairem els nostres cants.I si algú, com l’estranger francés (o espanyol)va voler ahir,les nostres llars vol invadir,els rebrem ardits en só de guerra,i sabrà que aquesta terradefensarem fins a morir!(JM Bello i Lluís Badosa)

  8. Teresa Forcades / juny 3 2010 18:19

    per a àudio copieu i enganxeu a la barra del vostre navegador:http://www.goear.com/listen/58a3279/la-sardana-de-les-monges-sardanao http://www.goear.com/listen/5cf46e5/la-sardana-de-les-monges-saloméAl davant de l'ermita de Sant Rafel,les sardanes airoses pugen al celi tothom sent a l'ànima dolçor de melSardanes com aquestes mai no s'han sentit,fins les ballen els avis quan ve la nit,i als genolls de les mares, salta el petit.Per planúries i serres escampa el ventde la cobla les notes alegrementi fins l'ona s'hi acosta, que al lluny la sent.En un coll de muntanyes hi ha un monestir,de puntetes les monges van al jardíque les roses encensen i el llesamí,i l'entorn d'elles els arbres, quines remors!Dues monges, en l'ombra, les mans s'han pres,ja se n'hi ajunten d'altres i d'altres després,les de més lluny s'hi acosten, tothom ja hi és.Les sardanes arriben fins els seus cors amb gatzara i rialles dels balladors.Ballen totes porugues ben dolçament,enrogides de galtes, mig somrient,i sos peus en la terra ni menys se'ls sent.Rondinant l'abadessa ja se n'hi va:sant-hi a prop llagrimeja; no sap renyarque ella també n'és filla, de l'EmpordàLa lluna que s'aixeca les monges veu;pel damunt de la tàpia la cara treu,i els diu bondadosa: balleu, balleu!(Àngel Guimerà/Enric Morera)I DE TOT PLEGAT, SABEU DE QUI ÉS LA CULPA, OI? …DE LES FARMACÈÈÈÈUTIQUES ESPANYOOOOLES!!!!!!!!!!!!!!

  9. scapix / juny 3 2010 18:00

    Aquest administrador era soci del FC Barcelona, decebut pel pacte postelectoral Nuñez-Casaus, va prometre donar-se de baixa abans que personatges com el constructor en qüestió (22 anys al càrrec!!!!) repetissin. Ara si surt el Sandro Rossell, retornem al mal camí, certament amb diferències respecte a Núñez, però no és la via bona.Jo no em puc donar una altra vegada de baixa, oi? però ofereixo aquest espai per donar suport a la via Marc Ingla.

  10. Bon Cop de Falç / juny 3 2010 17:27

    Amb els "unionistes" d'aquí, de Catalunya, excepte els del PP, encara podríem discutir. El que passa és que cada dia ho tenen més difícil perquè se'ls acaben els arguments. Hi ha arguments per romandre encara a Espanya? Al moment actual enlloc ni ningú no es creu els falsos discursos universalistes utilitzats interessadament, i només quan els convé, per rancis utòpics que no s'atreveixen a procurar cap millora i només pretenen mantenir l'actual situació per tal de no afrontar res de res. Reclamar la utopia universalista i anar contra la llibertat d'un poble –més encara si és el propi– és molt més contradictori que deixar-se encantar una vegada més pels cants de sirena espanyolistes.

  11. L'Avi culer / juny 3 2010 14:35

    eleccions, però al FC Barcelona:Marc Ingla és l'única proposta vàlida i amb garanties per a l'entitat; el Benedito en surt més que ben pagat i reconegut mediàticament gràcies a una bona colla de sapastres (Minguella i sequaços), el Ferrer semblava el trepa i curtet però cada dia el favorit i el seu company, Sandro Rossel i Bartomeu, se li mengen qualificatius i espai. On anirem a parar?

  12. Crooner / juny 2 2010 17:24

    Ets el bataca? Jo també estic d'acord en què els dos paràgrafs últims no hi calien… però no hi fan gens de nosa. I el llegir tampoc en fa, de nosa, ni fa mal, així que, per ben acostumats que estigueu, de tant en tant un excés no mata sinó que il·lustra encara més el post. A part d'aquesta crítica s'ha de felicitar l'administrador pels enllaços hipertextos, no? Ah, i també per la bona música. Per ser un autodidacta, deun'hidó! els progressos són més que notables, l'accés al seu Picasa ofereix àlbum generosos, etc., etc.

  13. Marcelí Puigdecens / juny 1 2010 21:08

    Tan bé que anàvem scapix!! Els teus discursos havien pres unes dimensions d'allò més agradables pels teus seguidors, però ja veig que quan un tema et toca el voraviu no pots renunciar a un o dos paràgrafs més…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: