UNA VELLA CONEGUDA HISTÒRIA
L’AVAR ÉS COM EL PORC QUE NO S’APROFITA SINÓ DESPRÉS DE MORT.
No per esperat resulta menys dolorós l’empat aquest vespre entre el FC Barcelona i l’equip rival d’avui, així com el altres empats que de ben segur seguiran fins al final de l’actual lliga. La possible manca de títols no amaga la satisfacció i l’orgull que aquesta temporada també sentim pel joc d’un l’equip que és i té voluntat de ser referència de país i pels qui l’han gestionat en els darrers anys, malgrat patir atacs des de tots els àmbits. Les dificultats per assolir l’actual lliga no es desvinculen dels interessos per bombardejar la continuïtat en la gestió del club de cara les pròximes eleccions. Enfront unes molt bones temporades i transparència en la gestió, que podrien –i poden encara, malgrat els entrebancs– coronar amb una espectacular temporada no només en futbol sinó també en les més significatives de les seccions, és a dir, en bàsquet, handbol i hoquei, els intents per desprestigiar l’actual junta directiva i al seu president no cessen ni tenen intenció de fer-ho. Els motius són diversos, però se centren en el mateix enemic. De les crítiques que ens arriben de terres veïnes del sud no en parlaré ni m’interessen, però són curioses les que tenen origen al propi país i des de suposats entorns barcelonistes amb la intenció de fer forat en el desgast d’una gestió i resultats espectaculars, de llarg, els millors de la història del club. Motius? Allargaria el post, us remeto només a les hemeroteques i al record dels treballs iniciats per Ramon Barnils, qui en el seu moment promogué un estudi de l’economia en l’època del nuñisme i, més recentment, al treball publicat a la revista El Temps amb motiu de la moció de censura a l’actual Junta. No invoquem, com algú podria malintencionadament fer veure, el pensament únic sinó la mesura de la crítica responsable que des de tots els punts de vista resulta necessària i és plausible.
Acostumats com estem els catalans a commemorar derrotes, aprofito l’avinentesa que certifiquen els pitjors auguris que la minoria d’una bona colla d’amics havíem pronosticat enfront els més ingenus per rememorar i vindicar les opinions que ara fa poc menys d’un any van aportar als mitjans Sergi Pàmies, Pep Mayolas, Antoni Bassas, Toni Strubell i Trueta, entre molts d’altres en relació a fets protagonitzats per l’equip de futbol del FC Barcelona.
scapix - joan escapa 
Porca miseria, porco portughese de referee
Mourinho, Cistiano Ronaldo, és a dir, directament al cor de l'actual Real Madrid, i ens fot un àrbitre portuguès amb l'Inter. Normal,no? L'ombra del Ser Superior, Florentino, és allargada
Els enllaços finals sen sa ci o nals. Perles que val la pena conservar i anar rellegint
Avui pot ser que portem la Moreneta, i el CD amb El Virolai i la resta de temes culers
CAGON els pericos, el puto villarato real i la mare que els ha parit atots. IN DE PEN DÈN CI A ! !
Trobo que aquest blog no em dóna suport i això no està bé, sóc el més "guapo", el més ric i el més amic dels brasileiros