Skip to content
Març 22, 2010 / scapix

SET – HISTÒRIES DE CINE – SET

Benvolgut Adso, si tingués respostes per a tot estaria ensenyant Teologia a París. (Guillem de Baskerville a El Nom de la Rosa)

Per raons diverses vaig poc al cinema i cada vegada m’hi veuran menys perquè entre la brutícia de la sala, l’olor de blat de moro, la butaca que et venen sense numerar i que t’obliga a arribar deu minuts abans en determinades sessions i haver-te d’empassar mitja dotzena de trailers, m’hi sento terriblement incòmode. És car –enlloc he pagat tant com al nostre país– i no vull participar més a engreixar les butxaques d’uns exhibidors còmplices de boicotejar amb falses excuses la nostre maltractada llengua. M’adaptaré a les noves, o ja no tan noves possibilitats que disposem per veure cinema a casa, sol o en companyia.
No sóc especialista en cinema, tanmateix m’atreveixo a recomanar set pel·lícules de cine que m’han colpit. Si hagués de trobar un fil conductor que les emparentés segurament apuntaria els límits de les relacions humanes en l’àmbit i la idea del concepte de l’amistat.

NINGÚ NO ÉS PERFECTE (Some like it Hot) EUA, 1959, de Billy Wilder. Combina magistralment els ullets que destria el film vers el gènere negre i el musical. La disfressa elevada a categoria. Ultrapassats 50 anys de la seva estrena als EUA, qualsevol altre comentari resultaria sobrer per aquells que ja l’heu vista un munt de vegades i no us en canseu mai.

PRISCILLA, REINA DEL DESIERTO (The Adventures of Priscilla, Queen of the Desert), Stephan Elliot. Austràlia, 1994, un bon road movie i excel·lent comèdia. Drag Queens i homosexualitat tractats amb humor no mancat de moments tensos i rigor en el guió. El vestuari, impactant. I will survive, de Gloria Gaynor, i Abba es comporten com siamesos de la banda musical en aquest inesborrable film.

JUSTINO, UN ASESINO DE LA TERCERA EDAD, Espanya, 1994, excel·lent òpera prima de La Cuadrilla. Filmada en blanc i negre i amb un pressupost baix, mostra amb tocs d’humor àcid i dramàtic, la realitat de l’Espanya del terç final del segle XX, allunyada del desarrollismo oficial i de les veleïtats predemocràtiques del moment.

GUANTANAMERA, Cuba, 1995, Tomás Gutiérrez Alea. Un altre road movie d’embolics, on el tema de l’amor i la mort conviuen en estreta relació. No exempt de crítica ferotge i intel·ligent a la realitat de l’entorn, mostra l’evolució de l’autor en el context de la societat cubana. La lògica limitació de mitjans li atorgarien els mèrits que li manquen si aquest fos el cas.

LOS LUNES AL SOL, Espanya, 2002, Fernando León de Aranoa. En ple període d’emergència econòmica, aquest film coral ens recorda l’encara realitat existent per a molts. Pretesament ignorada des de detrminats mitjans, tots aquells que en el seu moment la van trobar exagerada, convindria que la revisessin ara que alguns disposen de més temps que no voldrien.

QUEMAR DESPUÉS DE LEER (Burn after Reading), EUA, 2008, de Joel Coen i Ethan Coen. El guió, una veritable obra d’enginyera transformada en thriller d’espionatge còmic i humor crític amb el cinisme, les obsessions i les paranoies de bona part de la ciutadania nord-americana. Juntament amb Fargo (1996) i The big Lebowski (1998), per a mi, el millor dels Coen.

LA SUERTE DE EMMA (Emma Glüsk), Alemanya, 2006, dirigida per Sven Tddicken. Una història sublim, en un to dur, vital, sentit de l’humor finíssim i ajustat. De nou la mort i les ganes de viure, allunyades del melodrama tendre injustificat. La duresa filantròpica del final paga de sobres el preu de la pel·lícula.

Anuncis

24 comentaris

Feu un comentari
  1. Músic desesperat / març 28 2010 22:34

    Amanda Rebeca, ens has abandonat?

  2. scapix / març 28 2010 21:00

    Ostres, Lotus Blau, quant de temps!!!! M'alegra recuperar-te, a veure si perdura l'efecte del correu en què demanava col·laboracions. Vinga, anima't i aporta sovint opinions (i el quiche lorraine si vols també).Tema cinema. Pells visonats que cadascú s'espavili on i com, després, si voleu fòrum, sí que ofereixo la casa i les copes però en això dels fòrums el que sempre hi ha estat obsessionat és el Cliwix.

  3. lotus blau / març 28 2010 19:21

    A veure si organitzes a casa teva el visonat d'una bona pel.lícula, amb cine fòrum inclòs. Encara no he estrenat la teva nova pantalla?. Jo ja portaré una Quiche Lorraine.

  4. M. Fraga iribarne / març 27 2010 17:58

    En listado de cómicas yo pondría "Raza", no tiene compracación

  5. Aguirre y la cólera de Dios / març 26 2010 23:34

    Jo us recomano a mi mateix

  6. SGAE / març 26 2010 20:30

    I jo recomano "A ti te parió una mdre" Aquesta la recomana tothom, a veure què, ara…

  7. Secretariat d'Administració / març 26 2010 14:20

    Això és un comentari adient al post. Val a dir que molts altres d'aquesta entrada també, així que sembla que el personal que intervé va «pillant» el tipus de col·laboracions dignes i de qualitat que interessen.

  8. Pepe recomana / març 26 2010 14:07

    Les Invasions barbares, 2003Director Denys ArcandGuió Denys ArcandMusica Pierre AviatFotografia Guy Defaux

  9. scapix / març 25 2010 23:24

    Steven, espero que podrem retrobar-nos, com sempre,a l'agost. La meva família té moltes ganes de practicar i competir amb la teva damunt les onades de Venice Beach. Si hi hagués algun problema ho deixaríem per a Nadal però, vaja, confiem que podrem repetir aquest estiu les nostres habituals trobades. Saluda la teva adorable esposa i fills de part nostra.

  10. Steven Spielberg / març 25 2010 21:40

    All theses films are pretty good. I haven't seen Justino though… Could I borrow it from anyone?Take care, dear Joan. Congratulations for your blog. I hope to see you again in California next summer. Say hello to your beautiful wife, Lolita, and to your sons. By the way, is still Bernat living in Barcelona? What about Raimon? Still in Galicia?

  11. Almodóvar / març 25 2010 20:22

    Por una vez y sin que sirva de precedente estoy de acuerdo con el comentarista que me precede .Pero les voy a dar un consejo más: vayan a ver mis películas, no las suyas

  12. Amenábar / març 25 2010 18:36

    Espero y deseo que durante la setmana medio festiva próxima aprovechen para ver cine, mucho cine.

  13. Àlex Gorina / març 25 2010 7:17

    I a mi qui pensa demanar-me opinió? Trobo que la tria de pel·lícules és excel·lent si bé no és la meva.

  14. scapix / març 25 2010 1:08

    Carai, molta "esmena tonta" però ningú no m'aporta temes interessants, que me'ls he de buscar solet. Ah, ja posats a veure com i qui afina més –total per uns pocs metres de pel·lícula després…– aquí va l'enllaç al YouTube on podeu veure l'escena completa. http://www.youtube.com/watch?v=9OyKKZ9r78s

  15. Jaume Figueras / març 25 2010 1:02

    Dono fe que l'esmena de l'Aldfonso Sánchez és correctíssima.

  16. Alfonso Sánchez / març 24 2010 13:57

    L'escena on apareix la música de l'òpera Andrea Chenier de l'Umberto Giordano, la protagonitzen Tom Hanks i Denzel Washington la nit abans de la primera vista del judici, després de la festa gai. Leche.

  17. scapix / març 23 2010 20:20

    Pedra de Tartera: És que és la música de l'escena que dius!!!!!!!!!!!!!!

  18. La Bota del Messi / març 23 2010 19:38

    A Can Barça ja i han picabaralles, això si que serà una bona pelicula, que opines de tot aquest merder tu que ets un home il·lustrat en el tema.Em penso que el Sandro guanyara.

  19. Robert Redford / març 23 2010 18:45

    No direu que el 'Golpe'no era bona.

  20. Molière / març 23 2010 15:41

    Molt cinema, molt cinema…quan es parlarà de teatre?

  21. Pedra de Tartera / març 23 2010 11:49

    No entraré a discutir les pelis de Joan jo només vull dir que la cançó de la setmana està molt bé. Em recorda l'escena de la peli, amb el Banderas i el Tom Hanks

  22. Pols del desert / març 23 2010 9:54

    Estinada amiga Pat la terminologia Home Cinema ja no es porta, ara as de dir:3D TV.

  23. Pat / març 23 2010 7:10

    Joan estàs realment desaprofitat noi, ja voldrien alguns crítics expressar-se amb tanta precisió.No deixes de sorprendre'm.Aquesta dels Cohen no la recordo i no hem vist la de l'Emma. Les tens? Jo de moment no em nego a anar a les sales.Ara m'agradaria veure una catalana sobre el germà del Berraondo però a Sabadell no la fan, clar.Si continues amb la teva decisió, potser hauràs de demanar als reis un Home Cinema, o ja el tens?

  24. Salut / març 23 2010 7:06

    Sr. ScapixEl fet d'anar al cinema també es pot considerar com una activitat social que de vegades pot portar un "pre" i un "post" molt més interessant que l'activitat en si mateixa.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: